Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'assemblea de les Falles Populars de València defensa repensar el model de festa i acabar amb la mercantilització

Un mes després de la celebració de les Falles a la ciutat de València, algunes membres de l’assemblea de les Falles Populars i Combatives reflexionen sobre la necessitat de canviar el model d’aquesta festa perquè siga de gaudi públic i s’acabe amb la mercantilització i l’ús irrespectuós dels diferents espais

Falles Populars a València / Arxiu

Les Falles Populars i Combatives (FPC) van nàixer a la ciutat de València l’any 2002. Històricament, l’esquerra del País Valencià havia renunciat a aquesta celebració, no de manera generalitzada, però sí una part important, per ser una festa dominada pels sectors més conservadors i, sobretot, per aquells relacionats amb el món blaver valencià. “Volíem tornar a l’antic esperit de les Falles i no renunciar a una festa que també és nostra. D’aquesta voluntat van nàixer les Falles Populars i Combatives, per tal d’oferir alternatives culturals i festives que permeten viure les festes de forma diferent”, explica Marc Gonzalo, membre de l’organització de FPC.

Els inicis van ser modestos. Oferien mistela i coca de llanda en esmorzars populars pels carrers més transitats del Carme, on les tauletes informatives exhibien fullets amb les activitats que es realitzaven aquells anys. “En l’any 2005, férem un pas endavant amb l’organització d’un concert a l’aire lliure”, recorda Gonzalo. Així, el col·lectiu va respondre a la demanda per part de molta gent d’un oci més compromés, de concerts de grups que cantaren en valencià i d’activitats gratuïtes per a tothom. Algunes de les activitats que s’han fet al llarg dels anys, a més de concerts i revetlles, han sigut els partits de pilota valenciana, calçotades o campionats de futbet, entre d’altres.

“Entre els records més entranyables hi ha els primers esmorzars de Falles i els primers concerts en valencià. Jornades plenes d’alegria”, manifesta Manuela Alandes, una altra membre de les Falles Populars. Un dels esdeveniments que més afluència genera són els concursos de paelles. “Abans trucava els amics per preguntar-los si podien vindre al concurs, perquè érem poca gent de debò. Ara, però, et criden ells, perquè no troben lloc per plantar els ferros i fer la paella”, explica Gonzalo, qui afegeix que moltes de les participants que van formar part dels orígens de les FPC, i ara ja no poden dedicar temps a l’organització per diversos motius, continuen assistint a les activitats que es desenvolupen.

Per ser fallera de les Falles Populars, no s’ha de pagar cap quota. Es tracta d’un funcionament diferent del de la resta de colles falleres que inclouen les seues activitats dins de la programació oficial

Per ser fallera de les Falles Populars, no s’ha de pagar cap quota. Es tracta d’un funcionament diferent del de la resta de colles falleres que inclouen les seues activitats dins de la programació oficial. Tot i això, les seues membres defensen que no són un moviment antifaller. “No estem en contra de les Falles. Moltes companyes i jo mateixa són autèntiques falleres”, subratlla Alandes. Les FPC reivindiquen una visió en contra de la comercialització de la festa, així com de la seua privatització i la dels espais públics. “L’èxit de la festa és la utilització de l’espai públic per part de totes i ocupar-lo amb activitats compromeses és positiu. Aquesta filosofia ens ha acompanyat des del principi”, afirma la membre.


Els entrebancs de les institucions

Per a celebrar les Falles Populars, l’assemblea requereix un solar públic on poder organitzar les diferents activitats. Des dels orígens d’aquesta celebració al marge de les institucions, han utilitzat diferents estratègies per poder disposar d’un espai, com ocupar carrers i solars, o demanar la cessió del solar Corona del barri El Carme. Aquest era un solar abandonat, la propietat del qual estava dividida en mans privades i públiques. Però, en abril de 2018, es va anunciar la seua venda per construir nous habitatges i una plaça. Així, es va posar fi al projecte autogestionat i de trobada veïnal que havia desenvolupat l’assemblea solar Corona en un barri dominat per la gentrificació i el turisme.

L’any 2016, van sol·licitar un solar públic al costat del Mercat Central, ja que no entenien per què l’espai públic és exclusiu per a les comissions falleres, que “fiquen carpes, fan negoci amb la festa i mercantilitzen l’espai”

Durant els últims anys, l’organització de les FPC va decidir demanar la cessió d’ús d’un solar a l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Joan Ribó (Compromís). L’any 2016, van sol·licitar un solar públic al costat del Mercat Central, ja que no entenien per què l’espai públic és exclusiu per a les comissions falleres, que “fiquen carpes, fan negoci amb la festa i mercantilitzen l’espai”, denuncia Gonzalo. Aquell any, segons Alandes, les propietàries de les tendes i les veïnes del barri El Carme van agrair la neteja i el respecte dels horaris, iniciant així un model de Falles diferent del predominant, amb què les queixes per l’acumulació de brutícia es repeteixen cada any. De fet, enguany, les comerciants del centre històric de la ciutat de València van encetar una campanya mitjançant la qual denunciaven l’incivisme d’algunes persones i asseguraven que aquest any “la situació s’havia desbordat, amb l’acumulació de pixums i residus en alguns carrers i al costat d’edificis emblemàtics”.

Segons les organitzadores, la comunicació entre l’assemblea i l’Ajuntament sempre ha sigut fluida. La sol·licitud dels permisos reglamentaris es realitza amb prou antelació. Però, les passades Falles, van trobar-se amb un entrebanc per part de l’Administració. “Per un entrebanc burocràtic, no vam tindre solar en dies laborals”, critica Gonzalo, per a qui l’origen del conflicte és que s’informa dels possibles problemes que puguen sorgir durant els tràmits burocràtics la setmana d’abans o pocs dies abans de l’inici de les festes. “Aquests detalls desgasten molt l’assemblea, perquè passem moltíssimes hores al telèfon parlant amb l’Ajuntament o entre nosaltres, i portant paperassa d’un despatx a un altre”, sentència Gonzalo.


Repensar el model de les Falles

Per a les membres de les Falles Populars, l’altra qüestió que hi ha damunt la taula, és que l’Ajuntament “no té el valor necessari” per a canviar el model existent de les Falles. “Per exemple, aquest any, el jurat que havia de qualificar les falles de la secció especial estava conformat només per homes. En plena mobilització per la igualtat de gènere, no van atrevir-se a canviar coses com aquesta”, critica Gonzalo. De fet, Alandes considera que un dels reptes principals és repensar el model d’aquesta celebració. “Un consistori pot fer prou coses més, només cal valentia. Algunes accions serien facilitar espais oberts i gratuïts i impedir que les carpes ocupen i privatitzen un carrer”, defensa.

La celebració de les Falles Populars tampoc és idíl·lica. Per exemple, segons denuncien, amb el seu creixement també han augmentat “les actituds masclistes, els borratxos i altres aspectes inacceptables”. Per això, des de fa cinc anys, van activar protocols davant d’aquestes situacions, a banda de fer campanyes concretes per reivindicar unes festes lliures d’agressions sexistes, homòfobes i trànsfobes, així com diferents activitats per conscienciar a la gent que hi assisteix. També “vam decidir deixar de proporcionar begudes d’alta graduació, com a mesura per a acabar amb aquests comportaments”, remarca Alandes. Després de dur a terme aquestes iniciatives, segons les organitzadores, s’ha aconseguit tindre una festa “més sana”.

Falles Populars a València |Arxiu

 

Una de les decisions que es va prendre aquest any va consistir a realitzar totes les activitats al llarg del dia, fet que asseguren que ha permés que les famílies amb menors pogueren gaudir també d’aquesta festa. “La decisió de no fer cap activitat nocturna ha resultat beneficiosa per al col·lectiu, ja que ha pogut concentrar tots els seus esforços en les activitats diürnes i facilitar el gaudi de les falles”, remarca Gonzalo.

Un dels reptes és aconseguir un canvi generacional en l’assemblea i que gent més jove hi forme part. També es vol reprendre la Junta Solar Fallera, una xarxa formada per tots els barris que fan falles populars

Algunes de les activitats de les FPC són muntades per altres col·lectius de la ciutat. Per exemple, enguany, la xarxa de col·lectius i associacions veïnals Entrebarris va fer un dinar popular dins de la programació. Però, no són les úniques. Tots els anys, molts col·lectius, grups musicals i entitat socials col·laboren activament. “Són tantes les que ens han ajudat. És un gran goig poder comptar amb tanta penya que ens tira una maneta tots els anys”, afirma Alandes.

En els últims anys, un dels reptes és aconseguir un canvi generacional en l’assemblea i que gent més jove hi forme part. També es vol reprendre la Junta Solar Fallera, una xarxa formada per tots els barris que fan falles populars i, així, crear sinergies per defensar la no mercantilització de l’espai, així com dissenyar una programació on les activitats autogestionades i assembleàries organitzades durant les Falles de cada barri estiguen recollides de manera conjunta.