Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les forces kurdes derroten Estat Islàmic i recuperen el control de Kobane

Després de 134 dies d’intensos combats, la ciutat de Kobane va ser alliberada el 26 de gener després que l’Estat Islàmic fos expulsat del nucli urbà

| Arxiu

Les Unitats de Protecció Popular (YPG-YPJ) van reprendre durant aquesta jornada diversos barris després d’haver rebutjat prèviament els últims intents de les forces de l’Estat Islàmic (EI) per fer-se amb la zona central d’aquesta ciutat de Rojava (Kurdistan sirià).

El matí del dia 25 la milícia kurda va ocupar l’emblemàtic barri de Kanya Kurda, una victòria amb un fort component simbòlic i càrrega moral, ja que va ser precisament en el gran turó que domina aquesta barriada on va ser hissada la bandera negra de l’EI durant els primers dies d’assalt. En aquell moment, la caiguda de la ciutat en mans dels gihadistes semblava “imminent i irremeiable” per a molts.

Després de la presa de Kanya Kurda, les YPG-YPJ amb el suport dels peixmergues del Kurdistan iraquià i una brigada de l’Exèrcit Sirià Lliure, van prendre progressivament el control de Qesra Bozan Beg i posteriorment d’una part del barri de Miktel. Els combats més durs es van produir a la zona est de la ciutat, en els quals van morir almenys 41 militants de l’EI, segons informació proporcionada pel comandant de les YPG, Mazlum Kobane. Aquest mateix cap militar denunciava que “alguns dels militants islamistes en retirada s’estan refugiant en territori turc on gaudeixen de la complicitat de l’exèrcit”.

Kurdistan, de celebració

Quan es va conèixer la notícia de l’alliberament de Kobane, milers de persones van sortir als carrers de Diyarbakir (Amed) –la capital històrica del Kurdistan turc- per celebrar la victòria davant la seu del BDP (Partit de la Pau i la Democràcia). Després de gairebé cinc mesos de violents enfrontaments sense descans i amb escàs suport extern, la notícia de l’alliberament de la ciutat kurdo-siriana de les forces de l’Estat Islàmic és el resultat directe i clar de l’abnegació, la voluntat i la tenacitat de les YPG-YPJ, sostingudes per una soferta i compromesa població civil, contrariant així els pronòstics i previsions de diversos governs i nombrosos experts.

Hi haurà temps els propers dies per analitzar en profunditat aquest esdeveniment, transcendental per a la regió de l’Orient Mitjà. De moment a Kobane preval l’alegria, una alegria vital que és un cant a la vida. Des de la ciutat recentment alliberada, Sedat Sud, periodista d’ANF, destacava en conversa per Skype que “la commoció i felicitat són incontenibles, tots els milicians estan celebrant-ho”. Des del mateix centre de la ciutat explicava que “els milicians estan als carrers” i assenyalava que “cal ser molt curós perquè encara estem en perill. De fet aquesta nit com sempre la guàrdia i la vigilància seran altíssimes”.

Els missatges d’aquests herois comuns i corrents en què s’han convertit les milicianes i milicians de les YPJ i les YPG no deixaven d’arribar a la safata d’entrada. Eufòrics pel final de la batalla volen deixar un comentari, una frase, una nota per compartir el seus sentiments. “Aquesta victòria és per a tots els milicians que han caigut en la lluita per l’alliberament de la nostra ciutat”, escrivia Rozerin. Per altra banda, Sehit afegia: “a la nostra ciutat, al nostre poble, al món, li vam fer una promesa: expulsar l’EI de Kobane. I aquesta promesa avui l’hem complert. Avui Kobane és lliure i l’EI no entrarà aquí mai més”.

El poder de les noves tecnologies ens ajuda i per fi podem mirar les cares de tants amics i amigues amb els quals el contacte ha estat precari els darrers mesos, des de l’atac de l’EI. És fàcil sentir la seva felicitat. “Volem agrair a tots els que ens han animat i donat suport en aquests llargs, llarguíssims 134 dies –escrivia Heval– aquesta victòria no és només de i per a la gent de Kobane, sinó per a tota la humanitat”. Barzan se suma a la satisfacció per aquest dia memorable: “Avui tothom és una mica més lliure”. Són només algunes de les mostres de l’ambient a la ciutat, festa i alegria que ja han arribat als assentaments de la nombrosa població local refugiada i desplaçada a Turquia, a tot el Kurdistan turc i als altres dos cantons de Rojava.

Recuperar tot el cantó

Per telèfon Asya Abdul·lah, copresidenta del PYD (Partit de la Unió Democràtica), comentava a la Directa que “encara que ara és moment d’alegria, aquesta nit tornarà a ser una nit d’alerta. Kobane avui –afegia– és una ciutat alliberada, però no ens oblidem que les forces de l’EI segueixen parapetades fora de la ciutat. La lluita continua -sentenciava la presidenta de PYD- perquè les viles al voltant de Kobane encara no són lliures”. Les YPG van emetre un comunicat la nit passada subratllant que la “victòria a Kobane serà de gran estímul també per a altres victòries: podem dir –indicava el comunicat– que a Kobane s’ha celebrat l’inici de la fi de l’Estat Islàmic”.

A Kobane els milicians ballaven el halay (la dansa típica kurda) de la llibertat mentre milers de kurds sortien als carrers del Kurdistan i de les grans ciutats turques. Tant a Ankara com a Istanbul es van organitzar manifestacions espontànies Però, va ser a Kurdistan on els carrers es van omplir de manera una manera massiva: Urfa, Mardin, Cizre. Focs artificials, cants i balls. Una festa per celebrar una victòria que ha costat tant en termes de vides humanes -prop de 400 milicians kurds han mort defensant la seva ciutat- mentre que milers de civils han hagut de fugir de les seves llars davant la violència de l’EI.

Als altres dos cantons de Rojava, Afrin i Cezire, la gent també va sortir al carrer però la situació encara no és estable. S’ha acabat una batalla però segurament n’hi haurà altres properes. De moment ahir va ser un dia de cant i de ball entre els kurds. Els pròxims dies seran jornades de molts comentaris. L’Estat turc, que tanta responsabilitat té en els atacs de l’EI sobre Rojava, va deixar ahir al seu viceprimer ministre realitzar els primers comentaris: “El suport proporcionat per Turquia a Kobane no pot ser oblidat”, va dir Bulent Arinç davant d’una audiència de periodistes atònits. El que ningú hauria d’oblidar és el suport de Turquia a l’EI, la repressió dels refugiats, l’obstinació i el rebuig a obrir un corredor humanitari cap Kobane per a facilitar l’accés a metges i medicaments. Avui però, és un dia d’alegria i de record dels combatents morts en la batalla per la llibertat.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!