Sindicats no majoritaris i treballadores de diferents sectors d’arreu dels Països Catalans denuncien que l’aturada de la producció no essencial, l’última mesura aprovada per part del govern espanyol per evitar la propagació de la COVID-19, no respon a les polítiques que fa dies que reclamen. Posen en dubte que moltes de les activitats que s’han inclòs entre les essencials realment ho siguen, o que ho siguen al 100%, com ara la indústria electrointensiva, siderúrgica i minera, la indústria aeroespacial i de defensa, les empreses de telemàrqueting o el servei de repartiment a domicili. Per a Enric Tarrida, de la Confederació General del Treball (CGT) al País Valencià, “no té cap sentit que, mentre una bona part de la població es troba confinada, moltes treballadores estiguen jugant-se la vida per a fer una producció que no és necessària ara mateix”.
També critiquen que la mesura arriba tard, ja que des que va començar l’estat d’alarma, fa més de dues setmanes, moltes de les grans empreses han continuat en funcionament, tot i que la seua producció no era essencial. Des de la CGT denuncien que aquestes societats han posat en “greu perill” la salut i la vida de les treballadores, així com la de les seues famílies, a causa de “l’ambició desmesurada d’uns empresaris als quals els importa molt poc la vida dels qui els omplin les seues butxaques, fins al punt d’ignorar la situació d’alarma que està patint tot el país”, denuncien en un comunicat. A més a més, segons alerten, els llocs de treball poden ser un gran focus de contagi, ja que en molts casos es produeixen aglomeracions i existeix una manca de mesures d’higiene i seguretat, de manera que aquesta situació pot haver suposat un increment significatiu dels contagis, i per tant, un augment de la duració i la gravetat d’aquesta situació d’alerta sanitària. “És molt probable que d’ací uns dies ens trobem amb molts treballadors que s’han contagiat al llarg d’aquests dies al centre de treball”, lamenta Tarrida.
Grans empreses continuen funcionant, tot i la prohibició
Des que es va declarar l’estat d’alarma, moltes de les grans empreses no essencials han seguit en funcionament fins a l’aprovació de la nova mesura. I moltes altres continuen treballant, emparant-se en el decret. És el cas de multinacionals, com Amazon i Ikea a Barcelona; mercantils de telemarquèting, com ara Konecta i Atento a Catalunya i Marktel al País Valencià, que no només cobreixen serveis bàsics, sinó també molts altres no essencials; grans cadenes de menjar, com McDonald’s, Telepizza o Starbucks, que han seguit fent, i fins i tot augmentant, l’enviament a domicili; així com empreses de repartiment, com Uber Eats, Glovo o Deliveroo. És remarcable el cas d’algunes societats d’Igualada (l’Anoia), zona de màxim confinament a Catalunya, on algunes de les principals mercantils han seguit en funcionament. Per exemple, Planting Brap, empresa de productes químics; o empreses tèxtils i de cuir. Per a Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT a Catalunya, “moltes d’aquestes grans multinacionals tenen solvència suficient per a tancar la planta i seguir pagant les treballadores, però posen al davant de la seguretat els seus beneficis”.
Algunes empreses industrials no essencials han continuat la seua producció, com l’empresa valenciana SP Berner, dedicada a la fabricació de plàstics i on treballen 800 persones
Un altre cas és el clúster ceràmic espanyol -el 94% del qual es troba a les comarques de Castelló-, que ahir va continuar en funcionament, emparant-se en el decret, que estableix que en aquells casos en què resulte impossible interrompre de manera immediata l’activitat, “les plantes podran prestar serveis el dilluns 30 de març”, amb el propòsit de dur a terme les tasques imprescindibles “per poder fer efectiva la represa de l’activitat”. Amb tot, el president de la Generalitat Ximo Puig (PSPV), demanava a Pedro Sánchez: “Les indústries ceràmiques hauran de mantindre una mínima activitat per a la seua supervivència”. Així doncs, aquest dilluns, sense contradir les paraules de Puig, les fàbriques de ceràmica continuaven tirant fum a les comarques de Castelló. Així mateix, al País Valencià, algunes empreses industrials no essencials també han continuat amb la seua producció, com l’empresa valenciana SP Berner, dedicada a la fabricació de plàstics i on treballen 800 persones. “És inadmissible que es pose les treballadores en perill per la fabricació de gots i plats d’un sol ús o cadires de platja”, conclouen des de la CGT del País Valencià.
Per a Gassiot, no només és necessària una paralització real de la producció no essencial, sinó també “una intervenció pública dels recursos privats per tal de reorientar aquells que es puguen a les necessitats essencials d’aquest moment. Posar el bé comú al centre”. També explica que, una vegada passe aquesta situació, cal exigir la incorporació de tots els serveis públics externalitzats a l’àmbit públic. “És inacceptable que empreses d’ambulàncies hagen d’aprovar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO’s) i que els hagen hagut d’aturar els sindicats; o que mútues privades oferisquen fer el test de la COVID-19 per 200 o 250 euros, mentre la sanitat pública no té recursos per fer-ne. Hem de replantejar-nos tota la política d’externalització de serveis públics que s’ha anat fent des dels anys 80”, conclou.
Una mesura que retalla els drets laborals
El Reial Decret que regula la paralització de l’activitat econòmica no essencial, presentat el passat diumenge, inclou un “permís retribuït recuperable” per a les treballadores afectades, segons el qual aquestes hauran de recuperar les hores no treballades una vegada acabe l’estat d’alarma. Des de la CGT denuncien que aquest permís, a més de no estar recollit en cap normativa legal, comporta que les treballadores “acaben pagant l’aturada”, ja que hauran de recuperar les 72 hores -o més, en cas que s’allargue la situació- entre la finalització de l’estat d’alarma i el 31 de desembre d’aquest any, ja siga augmentant les jornades, llevant dies festius, o reduint vacances.
Tot i que la llei especifica que la recuperació de les hores “no podrà suposar l’incompliment dels períodes mínims de descans diaris i setmanals previstos”, no detalla que no es puguen recuperar reduint o eliminant els períodes de vacances
Així mateix, denuncien que la llei facilita que siguen les empreses les que decideixen com es recuperaran les hores, ja que només es donen set dies per a negociar entre l’empresa i les representants de les treballadores com es recuperaran. Tal com recull el decret, “si no s’arriba a un acord durant aquest període, l’empresa notificarà les persones treballadores i la comissió representativa […] la decisió sobre la recuperació de les hores de treball no prestades”. Des de la CGT consideren que això “dona carta blanca als empresaris per a augmentar la flexibilitat de la jornada laboral, i imposa una nova reforma laboral en deixar en entredit el principi que regia fins ara que les vacances i les bosses d’hores s’estableixen de forma pactada entre treballadora i empresa”. A més a més, tot i que la llei especifica que la recuperació de les hores “no podrà suposar l’incompliment dels períodes mínims de descans diaris i setmanals previstos”, no detalla que no es puguen recuperar reduint o eliminant els períodes de vacances.
Aquesta mesura no s’aplicarà a les treballadores que hagen patit Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, les quals veuran reduït el seu salari. A més a més, les empreses podran seguir sol·licitant ERTOs, de manera que els costos d’aquesta situació els continuarà cobrint l’administració pública, “és a dir, que d’ací a un temps tindrem un altre deute públic com el de 2008, que és el que ens va portar a una de les crisis més grans de la història”, explica Gassiot. “El que no entenem és que hem de pagar amb els impostos de tota la població uns salaris que realment haurien de pagar les empreses, o com a mínim, aquelles que tenen suficients beneficis per a fer-ho, com són moltes de les grans empreses mencionades”, conclou. Gassiot posa l’exemple de Seat, que va fer un ERTO a 14.770 treballadores, els salaris de les quals se situen entre els 1.000 i 2.500 euros al mes, segons dades d’UGT. En aquest cas, si l’empresa s’haguera fet càrrec dels pagaments durant un mes, l’haguera suposat una despesa de 25 milions d’euros, quan l’any passat va obtenir 345 milions d’euros. “S’està fent un repartiment injust de les conseqüències d’aquesta crisi, la part més grossa l’estem pagant les classes treballadores amb la reducció de salaris i els impostos”, conclou Tarrida.
Manca de mesures d’higiene i seguretat
Moltes treballadores denuncien que al llarg d’aquestes dues setmanes han hagut de treballar en unes condicions d’higiene i seguretat precàries, que fins i tot han pogut augmentar l’expansió del virus. El cas més destacat són les empreses de telemàrqueting, com Konecta, on una treballadora estava contagiada i les empleades van decidir encreuar-se de braços “fins que s’adoptessin mesures de prevenció o ens donessin alguna solució”, explica Núria Segarra -nom fictici-, una treballadora que prefereix preservar la seua identitat per por a les represàlies. “Aquell dia -recorda- no vam treballar ningú i se’ns va amenaçar de descomptar-nos el sou”. Segarra també denuncia que les seues tasques es podrien fer mitjançant teletreball, però “no se’ns ha facilitat aquesta opció”. Un cas similar és Marktel, una empresa valenciana que presta serveis a empreses de telefonia com Vodafone o Orange. En aquesta treballen més de 1.500 teleoperadores, les quals, segons denuncien a través de la CGT, “estan amuntegades i molts dies no poden complir amb la necessitat de llavar-se les mans per la falta de paper i sabó”. “No tenen lloc propi, sinó que és compartit, i fins i tot han de compartir auriculars amb les companyes”, postil·len.
Un altre sector molt afectat és el de les repartidores d’empreses com Glovo, Uber Eats o Deliveroo, les quals no només han seguit i segueixen treballant, sinó que a més han vist incrementat el volum de beneficis, ja que s’han multiplicat les comandes a domicili. Encara que la majoria de restaurants han tancat, moltes de les grans mercantils han continuat obertes, com ara McDonald’s, Telepizza o Starbucks, fent a més promocions d’enviament a domicili durant aquest període. “Alguns dies no som capaços d’entregar-los tots, i molts arriben amb dues hores de retard. Estem saturats!”, declara Pepe Fores, de Riders per Drets de València i treballador d’Uber Eats. El nou decret considera que el repartiment a domicili és essencial, però Fores no opina el mateix: “Nosaltres no tenim cap problema amb dur medicines o menjar a persones majors o dependents, però dur un menjar del McDonald’s a una persona que no té ganes de cuinar com pot ser un servei essencial?”.
Fores també critica la falta de solidaritat per part de la gent que demana a domicili productes que no són d’urgència en una situació com aquesta. “De res serveix que ens quedem a casa i isquem al balcó a aplaudir les treballadores, si després demanem menjar a domicili, amb el perill que això implica per a nosaltres”, lamenta Fores. D’altra banda, aquestes treballadores també han vist molt limitats els productes per a prevenir el contagi: “Ens diuen que ens busquem la vida per trobar mascaretes i que ens pagaran 25 euros, però quasi ningú les pot comprar perquè no queden a cap lloc”, denuncia Fores. A més a més, com són falsos autònoms, les mesures implantades per l’Estat, com ara la prohibició d’acomiadar, no se’ls aplica, “si ens queixem, se’ns acomiada en un clic”, conclou.
També s’ha incomplit el dret a la higiene i la seguretat en plantes industrials, com ara la d’Amazon de Barcelona, on treballen més de 1.000 persones, moltes d’elles amb contractes temporals. Oficialment només s’ha donat un cas de COVID-19, però Carles Garcés -nom fictici-, treballador temporal d’Amazon, assegura que “al llarg d’aquestes dues setmanes moltes companyes han anat desapareixent a poc a poc, i no se sap molt bé que ha passat amb elles, però ràpidament les han substituït amb noves treballadores temporals. Creiem que s’estan intentant ocultar casos de contagis per a poder seguir operant”. A més a més, segons explica Garcés, “moltes persones que tenen símptomes clars prefereixen vindre a treballar abans que l’ETT no els renove el contracte. Si eres temporal i caus malalt, dona’t per acomiadat”. Respecte a les condicions d’higiene, Garcés assegura que no se’ls proporciona cap tipus de material de protecció individual, i a més a més, “la cantina es neteja superficialment, amb el mateix drap totes les taules, i ni tan sols canvien l’aigua”, detalla. L’empresa continua en funcionament, emparant-se en la venda en línia, catalogada com a essencial, així com que proporcionen productes de primera necessitat, encara que segons Garcés, “no són ni un 10%”.
Segons alerta Joana Martínez, treballadora i representant sindical de CGT a l’empresa, “ens volen confinar a la secció de la venda en línia, de manera que és impossible respectar el metro i mig de distància de seguretat”
Un altre cas similar és la planta d’Ikea a Barcelona, on treballen 490 persones. Aquesta tampoc ha tancat malgrat la mesura del govern. Segons alerta Joana Martínez, treballadora i representant sindical de CGT a l’empresa, “ens volen confinar a la secció de la venda en línia, de manera que és impossible respectar el metro i mig de distància de seguretat”. Tal com ha passat a altres empreses, Ikea també ha promocionat la venda en línia, i fins i tot han passat de 100 a 900 comandes al dia en els últims dies, amb la qual cosa les treballadores es troben sobrecarregades. “La gent està desesperada i algunes fins i tot demanen que es faça un ERTO per poder quedar-se a casa, però l’empresa no ho ha contemplat”, explica Martínez. D’altra banda, tot i que Ikea no ha facilitat aquesta informació, “sabem que hi ha cinc persones de baixa i una d’elles està en aïllament, però l’empresa no assumeix que pot tindre contagiades i no pren cap mesura”, assegura. També critica que Ikea es considere una empresa essencial i conclou: “La gent que compra mobles a domicili en aquests moments està cometent una irresponsabilitat, perquè no pensen en la gent que els hem de preparar”.
A l’empresa de tecnologia valenciana Power electronics -el vicepresident de la qual, Amadeo Salvo, és l’expresident del consell d’administració del Valencia CF-, que compta amb més de 3.000 treballadores, “només s’ha repartit una mascareta d’un sol ús a cada treballadora, de manera que es veuen obligades a utilitzar-la diversos dies seguits”, segons fonts de l’empresa a les que ha tingut accés la CGT. Des del sindicat adverteixen que en casos com aquests, en els quals no es respecta la distància recomanada o existeixen casos de contagis, es pot valorar l’aplicació de l’article 21 de la Llei de prevenció de riscos laborals, segons la qual, “quan l’empresari no adopte o no permeta l’adopció de mesures necessàries per a garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els representants legals d’aquests podran acordar, per majoria dels seus membres, la paralització de l’activitat dels treballadors afectats”. En el cas d’Ikea, ja s’ha sol·licitat l’aplicació d’aquest article, però el sindicat majoritari de l’empresa, la UGT, no ho ha considerat necessari i no s’ha dut a terme.
