Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la ‘Directa’ 470?

En portada analitzem la sostenibilitat econòmica i mediambiental del negoci de l'esquí alpí als Pirineus. A la secció 'Miralls' entrevistem un dels cantaors més estimats del País Valencià, Pep Gimeno, més conegut com 'el Botifarra'. Us hi podeu subscriure omplint aquest formulari.

Les administracions públiques de Catalunya i la Catalunya Nord inverteixen desenes de milions d’euros a sanejar el deute de les estacions d’esquí alpí dels Pirineus, malgrat que les projeccions climàtiques alerten de la insostenibilitat del sector a mitjà termini. Temperatures i cota de neu en ascens, deixant inservibles les parts baixes de les estacions i dificultant la fabricació de neu artificial. A més, les entitats ecologistes denuncien l’impacte mediambiental de remuntadors i canons de neu artificial. Un reportatge de David Bou i Pablo Bonat. Infografia d’Andreu Blanch i Pau Fabregat. Fotos de Xavi Bou i Oriol Clavera.

Laia Gordi i Ester Fayos ens porten una fascinant conversa amb un dels cantaors més estimats i coneguts del País Valencià. Pep Gimeno Botifarra ha recuperat centenars de cançons de tradició oral d’àvies i avis valencians que, sense la seva tasca, molt probablement s’haurien perdut. L’ha fotografiat Lluïso Llorens.

Entrevista a Pep Gimeno ‘Botifarra’ | Lluïso Llorens

 

A la secció d’opinió, Rolando d’Alessandro ens alerta de com el feixisme vol acaparar el món de l’esport utilitzant-lo com a arma per a la sublimació de frustracions col·lectives, l’apaivagament d’altres conflictes, la creació d’imaginaris heroics i la distracció lúdica. Tot plegat amb el virilisme com a pal de paller de la nació. També critica la renúncia de l’esquerra a construir una contraofensiva. Amb il·lustració de Pepepué. Tot seguit, Carme Porta Abad escriu sobre l’oblit de les dones preses o imputades en el judici polític a l’independentisme, de forma generalitzada, per part de mitjans públics, privats, audiovisuals o en paper. Més enllà del cas concret, “la història oficial ens esborra perquè no ens considera”. Amb il·lustració de Ruth Molas.

Una dècada després de l’aparició de la PAH, el moviment per l’habitatge es repensa i diversifica amb l’aparició del Sindicat de Llogateres, sindicats de barri i grups d’habitatge. Guille Larios ressegueix la lluita per l’habitatge. Amb fotos d’Àngel García i Jorge Vásquez.

Des de París, Anna Montull Garcia denuncia que el govern d’Emmanuel Macron endureix les condicions per a les sol·licitants d’asil i nega sistemàticament protecció a menors no acompanyats. Des de Corinto, al departament colombià del Cauca (Colòmbia), Berta Camprubí ens adverteix del retorn de la guerra que mai va acabar. Des de la signatura dels acords de pau de l’Havana, hi ha hagut tirotejos, atemptats i l’assassinat de líders camperoles. Amb fotos de Javier Sulé. Finalment, el tècnic de cooperació internacional Xavier Ruiz Ribes analitza l’espiral en què es troba Nicaragua, que afronta una depressió econòmica entre la por ciutadana i la repressió policial.

El reportatge d’obertura de la secció cultural porta a debat l’existència o no d’una categoria musical vinculada a la Mediterrània. Sàgar Malé ens guia a través de la trajectòria professional d’Efrén López i les seves influències creatives. El relat d’Uri Gilibets, que es titula “Avis al cementiri”, està acompanyat per un dibuix de Pepa Ràfols. A continuació, dues ressenyes literàries signades per Xavier Díez i David Palau analitzen els llibres de l’historiador Gonzalo Berger (Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat) i l’assagista Bob Black (L’abolició del treball). La darrera és musical: Xavier Puig i Sedano ens presenta el primer treball del grup valencià Els Jóvens.

 

 

A la contraportada, Àlex Romaguera entrevista i fotografia Miren Odriozola –o Laura, com l’anomenaven a la guerrilla–, militant internacionalista del País Basc que als anys 80 es va enrolar al Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional al Salvador. La seva arriscada història ha quedat plasmada al llibre Le llamaban Laura (Txalaparta, 2018).

Article publicat al número 470 publicación número 470 de la Directa