Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’espai autogestionat Solar Corona es convertirà en un hotel de quatre estrelles en el centre històric de València

L'Ajuntament de València tramita la llicència de l'empresa Hayunacasa SL per a construir un hotel de quatre estrelles a l'antic espai comunitari i autogestionat Solar Corona, en contradicció amb els objectius generals del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella, que assenyala la recuperació del caràcter residencial del centre històric de València com una de les prioritats

L'espai comunitari Solar Corona es va convertir en un dels punts de trobada principals del veïnat de Ciutat Vella / Arxiu

Al principi del carrer Corona, del barri El Carme de València, es trobava l’Associació Solar Corona, un espai comunitari i autogestionat que durant set anys es va convertir en un dels punts de trobada principals del veïnat de Ciutat Vella, declarada Bé d’Interés Cultural (BIC) en 1993 per la seua importància històrica i patrimonial. El projecte d’ocupar un espai privat per a obrir-lo al públic i lluitar contra la gentrificació del centre històric de València, el xicotet pulmó verd en meitat del turistificat barri del Carme, el cinema de barri, l’escenari i el lloc de confluència d’associacions i assemblees veïnals va tancar l’abril de 2018. El motiu: “la construcció d’habitatges i d’una plaça que es preveu en el plantejament actual”, tal com l’associació va anunciar en un comunicat. Solar Corona havia signat un contracte amb el propietari que els comprometia a abandonar el solar en el moment en què decidira vendre’l o construir. Fa uns dies, l’Ajuntament de València va començar a tramitar la llicència d’obres per a l’edificació d’un hotel de quatre estrelles en l’antic solar Corona, una construcció que contradiu els objectius generals del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella.

La sol·licitud de llicència d’obres l’ha presentada la mercantil Hayunacasa SL, en l’actualitat administrada per l’empresari José Vicente Cosin Valero i per una altra societat, Arevic Aicarged SL, destinada al lloguer de béns immobiliaris. Fins a l’any 2017, Cosin va gestionar Hayunacasa SL juntament amb l’empresari Antonio Iranzo Tamarit, conegut per compartir negocis amb Urbano Catalán Lorente, que va ser condemnat a nous mesos de presó i inhabilitació per un delicte de suborn en el cas Rellotges en què també estava implicat Alfonso Grau, home de confiança de Rita Barberà i regidor a l’Ajuntament de València, fins que l’Audiència de Palma el va processar pel Cas Nóos. Iranzo també ha sigut conseller d’una sicav, societats utilitzades per les grans fortunes com a una ferramenta legal per evadir impostos. A l’Estat espanyol, aquestes societats tributen només l’1%.

L’aprovació del Programa d’Actuació Integrada (PAI) d’aquesta unitat d’execució de 1.253,54 metres quadrats es remunta fins a l’any 2007, a l’empara d’un conveni urbanístic amb l’antic propietari i la promotora El Sogrony que preveia la construcció d’un edifici residencial familiar, una plaça pública i un subterrani. Tanmateix, es va veure paralitzat per l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008 i la conseqüent falta d’inversió. “L’urbanitzador tenia el compromís de costejar el subterrani i la urbanització de la plaça. Aquest volum d’inversió requerit va comportar la paralització de la proposta i la futura venda a la mercantil”, explica Adrián Torres, arquitecte i membre de l’Associació Solar Corona.

Amb el PEP, 170 edificis nous i altres ja existents, es destinaran a l’ús terciari, és a dir, a ús comercial, turístic, d’oficines o recreatiu. En concret, són 50 edificis de gran valor patrimonial i els seus immobles annexos, i altres 70, les llicències dels quals es van tramitar abans de l’entrada en vigor de la moratòria

El conveni s’ha subrogat ara a l’empresa Hayunacasa SL, que “vol emparar-se en un acord antic per a construir un hotel, sense tenir en compte la tramitació de la reforma urbanística de Ciutat Vella”, denuncia Lluís Mira, membre del col·lectiu Veïnat en Perill d’Extinció, nascut en el si d’aquest districte per a frenar l’especulació i l’expulsió de la població de la que va ser la ciutat històrica de València fins al segle XIX. El Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella va ser plantejat per l’Ajuntament com un projecte que té per objectius principals la “recuperació del teixit residencial”, per tal “d’abordar la regulació de l’ús terciari i, concretament, l’hoteler i la nova modalitat coneguda com a ‘vivenda turística’”; “la recuperació de les àrees degradades”, “l’augment de la qualitat de l’espai públic” o “la conservació i posada en valor del patrimoni”, tal com es recull la memòria descriptiva i justificativa de la versió preliminar del PEP.

Lluny dels propòsits inicials, amb el PEP, 170 edificis nous i altres ja existents, es destinaran a l’ús terciari, és a dir, a ús comercial, turístic, d’oficines o recreatiu. En concret, són 50 edificis de gran valor patrimonial i els seus immobles annexos, i altres 70, les llicències dels quals es van tramitar abans de l’entrada en vigor de la moratòria que pretenia paralitzar l’aprovació de noves llicències turístiques. Una d’aquestes peticions correspon a la de l’hotel de quatre estrelles que es vol construir al solar Corona. Des de la regidoria d’Espai Públic i Pobles, encapçalada per Lucía Beamud (Compromís), han assegurat a la Directa que la llicència d’ús hoteler es va demanar en gener de 2018, abans què s’aprovara la moratòria, per tant, “l’empresa sí que tindria el dret a construir un hotel”. “Ara mateix, l’escrit ha de passar per la comissió de Patrimoni, perquè han de solucionar una sèrie de deficiències tècniques, però l’última decisió la té Urbanisme, en mans del PSOE”, matisen. L’Ajuntament de València ha argüit en diverses ocasions que “no es pot fer res”, perquè “la moratòria no té efecte retroactiu”. Tanmateix, per a Paula Roselló, membre de Veïnat en Perill d’Extinció, la justificació del Consistori és “només una excusa” i afirma que en altres ciutats, com Barcelona, “sí que s’han pogut paralitzar totes les llicències”.

 

D’ús residencial a hoteler

Les membres de Veïnat en Perill d’Extinció posen l’accent en el risc que suposa els canvis de classificació de sòl aprovats en les parcel·les en desús de Ciutat Vella. Segons l’informe de circumstàncies urbanístiques del solar Corona, al qual ha tingut accés la Directa, en l’any 2011 el solar Corona estava classificat com a sòl urbà per a ús residencial plurifamiliar. En canvi, en l’actualitat, tal com han assegurat des de la regidoria, “la catalogació del terreny és residencial mixta, per tant, és compatible amb l’ús hoteler”. En paraules de Lluís Mira, resulta “imprescindible que l’Ajuntament denegue les sol·licituds de canvi d’ús. Si no, Ciutat Vella es transformarà en un complex hoteler, es reduirà la capacitat de residents i es caminarà cap a la despoblació del districte”. Mira posa com a exemple les parcel·les ubicades al carrer de Belluga, darrere de l’església de Sant Joan del Mercat, les quals estan qualificades per a ús residencial i “s’ha presentat un projecte per a canviar l’ús a hoteler”.

L’altra de les estratègies per a transformar Ciutat Vella al servei de la gentrificació és la construcció d’apartaments aparentment residencials i que després es destinen a lloguer turístic de manera il·legal

L’altra de les estratègies per a transformar Ciutat Vella al servei de la gentrificació és la construcció d’apartaments aparentment residencials i que després es destinen a lloguer turístic de manera il·legal. De fet, segons l’informe Efecte Airbnb en la ciutat de València, elaborat per la Càtedra Institucional d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València i la plataforma d’allotjament web associatiu Montera 34, Ciutat Vella és el districte on més anuncis d’habitatges amb llicència i sense llicència hi ha publicats a Airbnb. L’estudi recull un total de 1.257 anuncis al centre històric de València, dels quals 725 tenen llicència i 532 no.

 

Un exemple de la destrucció del teixit social 

“De facto, la desaparició del Solar Corona és la ruptura de teixit social, d’un grup humà. Nosaltres, però, també som responsables. Formàvem part d’un contracte en precari, però podríem haver començat una lluita”, confessa Adrián Torres. L’origen de l’Associació Solar Corona es remunta fins a l’any 2010, quan l’Agrupació Sostre, col·lectiu d’arquitectes per l’habitabilitat bàsica, la cooperació i el desenvolupament sostenible; així com plataformes veïnals del barri de Velluters van plantejar donar un ús col·lectiu als solars del barri. Més tard, es va organitzar una trobada d’arquitectures col·lectives a València, per a la celebració de la qual es va elegir el solar Corona. “Tot açò va animar molt a la gent per continuar amb la cessió de l’espai i consolidar el projecte”, recorda el membre de l’associació Javier Molinero, per a qui el solar va representar “una de les lluites contra la gentrificació”. “Les activitats que féiem beneficiaven el veïnat, hi havia un hortet, els més menuts tenien un espai per jugar i era un espai de reflexió sobre què significava ser ciutadà. Ens va afectar molt quan vam haver de marxar, perquè teníem una il·lusió ficada i es va trencar tot”, lamenta Molinero.

 

El Solar Corona va ser la construcció d’un espai on tothom podia programar qualsevol tipus d’activitat de manera col·lectiva, assembleària i autogestionada, articulant una xarxa de vincles i afectes que sostenia el projecte. “Hi havia la necessitat de pensar què es podia fer amb tots els solars buits i sense vida. Ara, la situació ha canviat perquè la promoció urbanística torna a desenvolupar-se, però per part de fons d’inversió que volen els espais per a especular”, subratlla Torres.

 

Una reforma urbanística al servei de la turistificació

El Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella es va aprovar provisionalment el passat 14 de novembre. Després de la segona exposició pública, la regidoria d’Urbanisme va aprovar parcialment algunes de les al·legacions que van presentar les associacions i assemblees veïnals. Així doncs, s’ha ampliat l’àmbit de Predominança Residencial, que ara anirà des de la zona d’Intramurs dels barris de la Seu i la Xerea fins al carrer la Pau, així com els habitatges que es troben entre l’avinguda de l’Oest i Sant Vicent i els carrers Adressadors i Gravador Selma.

També s’han ampliat les zones catalogades com a comerç tradicional i s’hi han inclòs com a nous eixos comercials tradicionals els carrers Navellos, Micalet i les places de la Verge i de la Reina. Així mateix, s’ha delimitat que la superfície construïda de locals no residencials no podrà ser superior al 50% del total de la superfície construïda de l’edifici. Des de Veïnat en Perill d’Extinció, però, continuen alertant que totes les mesures del pla i els canvis aprovats són “insuficients” i que la normativa urbanística redactada en el marc d’aquesta reforma per tal de regular els diferents usos del barri deixa via lliure a la continuació del procés de turistificació de Ciutat Vella. “S’han aprovat modificacions puntuals. Les nostres al·legacions només s’accepten parcialment. Per exemple, nosaltres vam demanar restringir la implantació d’hotels i això mai s’ha contemplat”, critica Mira. Per ara, s’ha aprovat l’última versió preliminar del PEP, la qual passa a mans de la Conselleria d’Urbanisme, que decidirà si s’admet de manera definitiva.

Articles relacionats