Aquest dimecres 20 de març s’han presentat els resultats de l’anàlisi de fonts que realitza el Grup de Defensa del Ter (GDT) anualment. L’objectiu d’aquesta anàlisi és determinar l’estat de salut dels aqüífers subterranis a Osona i el Lluçanès, fortament afectats per la contaminació de nitrats provinents dels purins. El mostreig ha estat realitzat per una quarantena de persones voluntàries, que han analitzat més d’un centenar de fonts.
El mostreig revela que la mitjana de contaminació ha estat de 76 mil·ligrams de nitrat per litre, significativament superior al contingut mitjà de l’any passat, de 64 mg/l de nitrat
Realitzat durant el gener, l’anàlisi s’ha caracteritzat per l’elevada quantitat d’aigua que rajava de les fonts, conseqüència de les fortes pluges de la passada tardor. El mostreig revela que la mitjana de contaminació ha estat de 76 mil·ligrams de nitrat per litre, significativament superior al contingut mitjà de l’any passat, de 64 mg/l de nitrat. El límit de nitrats pel consum humà segons la Unió Europea és de 50mg/l. Ginesta Mary, membre del GDT, destaca que l’increment de contaminació mitjà no és degut al fet que s’hagin contaminat noves fonts, sinó que es tracta d’una major contaminació en algunes de les fonts ja contaminades.
Concretament hi ha dotze fonts que estan per sobre de 200 mg/l de nitrat, és a dir, quatre vegades el permès per l’Organització Mundial de la Salut. Les més contaminades són la font de Cassanell de Taradell amb 457 mg/l de nitrat; la font de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, amb 396 mg/l de nitrat, i la Font Salada de Gurb, amb 342 mg/l de nitrat.
Des del GDT recorden en un manifest que la cabana porcina a Osona és desmesurada i l’enorme volum de residus que produeix és molt superior a les necessitats de fertilització dels camps de la comarca. Ho fan en el seu 30è aniversari, mentre reclamen que “les persones que s’estan enriquint mentre d’altres perdem la salut i el futur sentin vergonya, vergonya, d’haver-se cagat en l’aigua que bevem, o bevíem, car ara és un recurs segrestat”.
Article publicat originalment a ‘El Setembre‘
