Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Menstruar entre mites, tabús i pobresa

El Centre Social l’Horta de València acull el pròxim dissabte, 23 de març, les primeres jornades sobre menstruació, “MenstruAcció I”, una iniciativa en què, a través de xerrades, tallers i música es pretén desterrar els mites que giren al voltant de la regla, ensenyar a les dones a connectar amb el seu propi cos i lluitar contra la pobresa menstrual

 

Ester Fayos | @EsterFayos

Taca, fa olor i a vegades dol. Però, en els anuncis continua apareixent com un líquid blau. Sembla que a ningú li importa que hi haja un silenci estrany al voltant de la menstruació. És cert que cada vegada es parla més del cicle menstrual, però encara és un tabú social. Les activistes menstruals tenen molt clar que si és un tema que roman ocult és perquè concerneix les dones. En canvi, si els homes menstruaren, s’ubicaria en el centre de la vida social i política i, segurament, el sistema social i laboral seria diferent. Tampoc s’acceptaria el dolor com una sensació “normal” i existiria una educació menstrual, tant des del punt de vista mèdic com dels factors hormonals i emocionals.

La falta d’una cultura menstrual és una de les problemàtiques que més preocupen als col·lectius en defensa de la visibilització i normalització de la menstruació. Segons Irene Salas, experta en Comunicació i Noves Tendències i coordinadora del projecte Màtria, creat amb l’objectiu de trencar els mites als quals està sotmesa la regla, quan a una xiqueta li baixa la regla, des del principi, viu el període com un tabú i se li ensenya que és un assumpte del qual no ha de parlar. Eixe silenci i la poca formació que hi ha al respecte accentuen tota una sèrie de mites i creences sobre la menstruació.

Acció organitzada per Orgull Premenstrual per visibilitzar i normalitzar la menstruació a València

 

Per a Carolina Ruiz, impulsora del col·lectiu MenstruAcció, format per un grup de dones valencianes que lluiten contra la pobresa menstrual, existeixen dos mites principals. El primer està relacionat amb la higiene íntima. “La comunitat científica es va encarregar d’inculcar-nos que, durant la menstruació, es generaven uns tòxics i, per tant, havíem de netejar-nos més”, explica. Així, s’ha creat la necessitat d’unes cures extres el temps que dura el sagnat, una creença, segons Ruiz, il·lògica, ja que les dones tenen diferents fluxos corporals al llarg del mes i el sagnat és un més.

El segon mite concep el dolor menstrual com un problema intrínsec del cos femení. Tanmateix, aquest, anomenat científicament dismenorrea, pot ser símptoma d’endometriosis, una malaltia caracteritzada per l’existència de teixit de l’endometri fora de l’úter, i que, a vegades, “es tarda entre sis i deu anys a diagnosticar-se”

El segon mite concep el dolor menstrual com un problema intrínsec del cos femení. Tanmateix, aquest, anomenat científicament dismenorrea, pot ser símptoma d’endometriosis, una malaltia caracteritzada per l’existència de teixit de l’endometri fora de l’úter, i que, a vegades, “es tarda entre sis i deu anys a diagnosticar-se, perquè mai es té en compte el fort dolor menstrual i s’assumeix que les molèsties són normals”, subratlla Ruiz, qui reconeix que se’ls fiquen els pèls de punta quan veu que s’inculca el dolor “com a un senyal d’identitat de les dones”. De fet, ella va decidir començar a participar en la seua pròpia salut de manera activa per tractar-se la dismenorrea a través de la ginecologia autogestiva, la qual posa l’accent en l’autoconeixement i l’observació del cicle menstrual. Aquesta ginecologia implica moltes vegades emprar espèculs, un instrument mèdic per dilatar la vagina. “Posa el cos com a punt de partida i promou l’autogestió de la salut, que no vol dir que no vages al metge, sinó posar en el centre el teu propi cos, sabent que cada cos és un món”, matisa.

Salas va més enllà i considera també un mite la idea que el cicle menstrual dura només durant el sagnat, perquè, realment, és “un procés que està en continu moviment”. En concret, detalla que es fluctua per diferents fases cada cicle complet, a causa de la regulació de les hormones implicades, dels factors externs de la vida i de la singularitat del mateix cos. No obstant això, “l’estructura social imperant ens espenta a reprimir la nostra naturalesa i a desconnectar-nos del nostre organisme per a complir amb els estàndards de l’home blanc occidental, alterant el nostre cos i normalitzant el nostre dolor físic i emocional”, incideixen des del col·lectiu Màtria.

“L’estructura social imperant ens espenta a reprimir la nostra naturalesa i a desconnectar-nos del nostre organisme per a complir amb els estàndards de l’home blanc occidental, alterant el nostre cos i normalitzant el nostre dolor físic i emocional”, incideixen des del col·lectiu Màtria

Amb l’objectiu de desterrar tots aquests mites, ensenyar a les dones a connectar amb el seu propi organisme i lluitar contra la pobresa menstrual, el CSOA l’Horta acollirà aquest dissabte les primeres jornades mixtes sobre menstruació, “MenstruAcció I”, organitzades per Orgull Premenstrual, un projecte, creat per Carolina Ruiz, per reivindicar la salut dels cossos menstruants. La jornada començarà a les 11.30 del matí amb un taller de ioga, a través del qual es pretén “crear consciència menstrual, tenint present l’úter, i ensenyar què hem de fer quan tenim dismenorrea”, explica l’organitzadora. Després, tindrà lloc un taller de compreses de tela, que busca mostrar la necessitat de reduir l’impacte mediambiental de les compreses d’un sol ús.

A la vesprada, a les 16.30 h, es presentarà el projecte MenstruAcció, en contra de la pobresa menstrual; a les 17.00 h, Salas parlarà d’activisme menstrual, arran la polèmica que va generar el passat 14 de febrer l’exposició “Mánchate las bragas”, organitzada per alumnes de l’institut Francesc Ribalta de Castelló, les quals van denunciar rebre insults a través de les xarxes socials; i a les 18.30 h, Ruiz, en la xerrada “Del cíclic al lineal: Bioquímica, experiència corporal i estructures de poder que ens travessen”, explicarà de què estan formades les hormones femenines i quines emocions s’experimenten a través de les distintes fases del cicle. Per acabar, hi haurà una representació teatral, a càrrec de la companyia de teatre i dansa Unovarias; i un concert de La Heidi Bélika.

 

La pobresa menstrual, un problema sense dades

Fa uns mesos, el govern d’Escòcia sorprenia amb una mesura pionera: subministraria de manera gratuïta compreses i tampons a unes 400.000 xiquetes i adolescents que sofreixen pobresa menstrual. Es refereixen així a la vulnerabilitat de les joves amb dificultats per pagar-se els productes d’higiene menstrual. A l’Estat espanyol, on es va intentar rebaixar l’IVA d’aquests productes del 10 al 4% als Pressupostos Generals de 2019, encara no s’ha fet cap estudi ni investigació que quantifique el nombre de dones que sofreixen pobresa menstrual, un problema que, segons denuncien des de MenstruAcció, afecta cada vegada a més ciutadanes. Per això, naix aquest projecte, que dona totes les compreses que recapta a l’Associació Alanna, la qual treballa amb 800 dones del País Valencià víctimes de violència de gènere i que viuen en situació de vulnerabilitat socioeconòmica absoluta.

Les activistes menstruals posen l’accent en la importància d’una educació menstrual adequada des de l’escola. “Ara mateix, com a molt, ve alguna persona per donar-nos informació i, moltes vegades, són comercials de les grans corporacions, com Evax o Ausonia”, critica Salas

Per intentar canviar aquesta realitat, les activistes menstruals posen l’accent en la importància d’una educació menstrual adequada des de l’escola. “Ara mateix, com a molt, ve alguna persona per donar-nos informació i, moltes vegades, són comercials de les grans corporacions, com Evax o Ausonia”, critica Salas. A més a més, afegeix que, majoritàriament, s’informa des del punt de vista reproductiu i de manera molt esbiaixada. “Si t’interessa, comences a investigar, però si no, et deixes portar pels típics rumors de què la regla ens fa estar de mal humor”.

En l’àmbit educatiu, l’organitzadora també recalca la necessitat de donar a entendre que al llarg del cicle menstrual, les emocions canvien i que tots els estats d’ànim són igual de desitjables. “Una bona educació menstrual requereix la implicació de la medicina, les escoles i la família, per tal d’erradicar els mites des de tots els escenaris”, reivindica Ruiz, qui recorda com el patriarcat i el capitalisme s’alien per alimentar els mites i el tabú al voltant de la regla: “Si els homes menstruaren, hi hauria dies de descans per a ells, perquè no serien una persona productiva i podrien descansar. Tot això, sabent que vivim en un sistema capitalista i patriarcal”.