Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sindicats i estudiantat denuncien que dues reformes governamentals posen en risc els serveis públics a l’Estat francès

La reforma educativa proposada pel ministre Jean Michel-Blanquer i el projecte de llei de transformació pública que afecta el funcionariat provoquen mobilitzacions i vagues arreu del territori francès, com la vaga general intersindical que va tenir lloc aquest dimarts 19 de març

 

Noa Tendero | @La_Directa

L’Assemblea Nacional francesa va aprovar aquest 19 de març, en primera lectura, el projecte de llei “per una escola de confiança”, coneguda també com a reforma Blanquer, el ministre d’ensenyament que l’ha proposat. Alhora, les treballadores de l’Estat francès es mobilitzaven en una jornada de vaga convocada per part d’una plataforma intersindical, en contra d’aquesta reforma i del projecte de llei de transformació pública, que es va presentar el passat 13 de març. Les xifres de seguiment de la vaga són confuses: sols s’ha calculat el seguiment en l’àmbit de l’ensenyament, el qual ha sigut d’un 16,09%, segons el Ministeri francès d’Ensenyament, i d’un 40% segons els sindicats convocants. Les manifestacions, això sí, van ser nombroses: unes 50.000 a París, segons la CGT, 5.000 a Marsella o 4.000 a Bordeus. A Perpinyà, on s’hi podien veure diversos sectors representats, així com reivindicacions ecològiques en contra del canvi climàtic, la manifestació va reunir unes 2.000 persones.

Aquesta vaga general ve acompanyada d’una sèrie de vagues sectorials que marquen l’agenda econòmica i política de l’Estat francès i la seva classe treballadora

Aquesta vaga general ve acompanyada d’una sèrie de vagues sectorials que marquen l’agenda econòmica i política de l’Estat francès i la seva classe treballadora: a partir del 28 de febrer i fins a finals de març estan de vaga les treballadores de les finances públiques; des de l’1 de març, estan en vaga els treballadors de les cantines escolars de Marsella; el 8 de març iniciaven una vaga les treballadores de les duanes; des de l’11 de març i fins al 31 fan vaga els xòfers de bus de Marsella i, també aquest dilluns, les escombraires de Tolosa començaven una vaga indefinida. Recentment els treballadors de correus d’Hauts-de-Seine han anunciat una aturada indefinida a partir del 26 de març.

Una agent de duanes en vaga, sindicalista de la CGT, explicava ahir a la manifestació de Perpinyà: “fa molts anys que perdem personal i cada cop tenim més càrrega de treball, demanem que ens donin personal i també mitjans per poder treballar normalment”. I afegia que “farem vaga fins que se’ns escolti i se’ns doni el que demanem”.

La transformació de la funció pública

La ministra de Cohesió dels territoris i de Relacions amb les col·lectivitats territorials, Jacqueline Gourault, juntament amb el secretari d’estat i exministre d’acció de comptes públics Olivier Dussopt, van presentar el passat 14 de febrer el projecte de llei de transformació de la funció pública. “A través d’aquesta gran reforma, es tractarà de construir la funció pública del segle XXI: més àgil, més oberta i més atractiva, amb serveis públics més eficaços i més a prop dels territoris”, segons es pot llegir al web el Ministeri de l’Acció i els Comptes Públics. Alguns dels eixos clau d’aquesta reforma són: un diàleg social “més estratègic”; un desenvolupament en els incentius de gestió, objectiu que passa per la remuneració basada en el mèrit per a les persones jubilades; transparència i equitat en el marc de la gestió, la qual deixa la porta oberta a la supressió voluntària de centres departamentals en pro de fusionar-se amb altres de la mateixa regió i crear centres interdepartamentals de gestió per a substituir-los; i facilitar la mobilitat de treballadors del sector públic al privat.

Aquesta reforma ha posat en peu a tots els sindicats de treballadors de l’estat, els quals es reuneixen en diverses estructures intersindicals segons territoris per tal de plantar cara. “Si s’aplica aquesta llei, l’estatut de funcionaris s’acabaria, la qual cosa vol dir que hi hauria una supressió de drets dels funcionaris: hi hauria contractes temporals, es podria suprimir llocs de feina sense cap problema”, tal com afirma el portaveu dels bombers de Perpinyà, sindicats a la CGT. “El govern francès vol privatitzar totes les coses per a fer diners, com va passar amb el Pôle Emploi. Han fet passar una llei fa pocs dies per als aeroports de París, per a la loteria francesa… L’objectiu del govern francès és fer diners amb aquestes privatitzacions. I sí, poden portar diners, però per a grups financers, i no per a la gent”, afegeix Bertran Plantou, treballador del Pôle Emploi i sindicalista de la FSU.

Manifestació amb motiu de la vaga intersindical unitària d’aquest dimarts a Perpinyà | Noa Tendero

Aquesta reforma també tindria afectacions en l’àmbit local, tal com explica Plantou: “si s’aplica aquesta llei, farà que la gent, i sobretot aquí a Catalunya Nord, tingui de menys en menys serveis públics. I si vols fer alguna cosa, sols podràs fer-les en grans ciutats. Per exemple, els estudiants d’aquí haurien d’anar a Montpeller. A escala local hi ha llocs de treball que desapareixeran, i no arribaran els serveis a tots els indrets.”

Finalment els bombers reclamen “que s’aturi la reforma, fe més de vint anys que el govern vol fer una reforma de l’estatut de funcionaris a França i nosaltres estem en contra perquè el funcionariat donem el mateix servei a qualsevol persona, sigui rica o pobre, perquè és la funció d’un funcionari: treballar per donar un bon tracte a la gent.”

Un mirall convex de la ‘llei Wert’

Actualment, segons la llei Le Pors -aprovada l’any 83-, l’equip docent té el dret, com a ciutadà, d’expressar la seva opinió, participar en una manifestació o signar una petició sense, però, prendre un posicionament en nom de l’ensenyament nacional. A això se li’n diu dret de reserva. Ara, aquesta llei ha sigut reformada: sota la idea del deure de reserva el ministeri ha decretat que el professorat no podrà expressar la seva opinió envers la realitat social dins ni fora de les aules, a títol professional ni personal, tot apel·lant al “deure d’exemplaritat” que té la tasca d’ensenyant. Aquest apartat de la reforma de la llei d’ensenyament, coneguda com a llei Blanquer, es va votar i aprovar el passat dissabte 2 de febrer a la nit i, des de llavors, són nombroses les veus dels equips docents i associacions de pares i mares que s’hi oposen organitzant-se en sindicats i assemblees. El mestre d’escola i delegat sindical Frederic Traby, representant sindical de la FSU- SNUipp, afirma que “fins ara els funcionaris tenien certa seguretat al seu lloc de treball respecte a les pressions jeràrquiques o del poder polític. A partir d’ara, si han d’obeir sempre i callar sense criticar passarà que si alguna cosa no va bé no es podrà manifestar, i això és una catàstrofe per al sistema públic francès”. El seu company de sindicat Jean-François Noguès manifesta que “els docents han de poder exercir la seva llibertat d’expressió i de crítica sense estar amenaçats, és així com millora el sistema”.

Les plataformes intersindicals coincideixen en el fet que aquesta llei correspon a una lògica neoliberal financera que passa per la supressió de llocs de treball, tancament d’escoles i instituts, per tal d’estalviar diners a l’estat i conduir l’alumnat cap a la privada

Aquesta és una part de la reforma educativa, però hi ha més. Es vol imposar l’escolarització als tres anys, la qual cosa, segons els sindicats, suposarà el finançament de les llars d’infants privades, ja que “ja hi ha un 97% d’alumnes que són acollits a partir dels tres anys, per contra, la conseqüència és que els ajuntaments que paguen per l’escola pública del vilatge haurien de pagar també per les escoles maternals privades, perquè és així que és feta la llei. Si ho fan obligatori, les escoles maternals privades haurien de recuperar un pressupost públic, i això és una vergonya per al poble, finançar l’escola privada”, segons explica Traby.

Un altre dels punts claus és la supressió del consell d’avaluació actual, el qual era gairebé independent de l’estat, format per gent d’horitzons diferents per comentar i avaluar el sistema educatiu. Per contra, la nova entitat anomenada CENSCO (Conseil National d’Évaluation du Système Scolaire) serà un grup més reduït, tots escollits pel ministre.

“La llei Blanquer és una mena de popurri en ple de petites coses de les quals cap parla de pedagogia ni alumnes, és una manera de lligar les escoles amb els collèges. Amb la pèrdua dels directors d’escola, els quals eren col·legues, ensenyants, sense cap jerarquia, ara serà un sol director per tot el sector de col·legis, el qual tindrà més poder. La qual cosa implicarà, per exemple, que el contacte amb els pares dels alumnes sigui més difícil”, conclou el delegat sindical de la FSU Frederic Traby. També centralitzarà la direcció dels centres rurals, en detriment de la seva autonomia.

Les plataformes intersindicals coincideixen en el fet que aquesta llei correspon a una lògica neoliberal financera que passa per la supressió de llocs de treball, tancament d’escoles i instituts, per tal d’estalviar diners a l’estat i conduir l’alumnat cap a la privada. Així com una progressiva privatització de l’ensenyament públic. Segons els sindicats, se suprimiran vora 120.000 llocs de treball de funcionaris, la qual cosa esdevindria en una sobrecàrrega per al professorat, amb les classes saturades d’alumnes. Es preveu que aquestes conseqüències es magnifiquen als espais rurals. “És així com es redueixen les desigualtats?”, es pregunta en Jean-François Noguès.

Després que ahir s’aprovés la primera lectura d’aquesta reforma, ara cal esperar que passi pel senat, i si s’aprova, es tornarà a debatre a l’Assemblea Nacional.