Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'Estat espanyol només va aprovar una de cada vint sol·licituds d'asil en 2019

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat ha presentat aquest 19 de juny l'informe anual 'Les persones refugiades a Espanya i Europa', treball elaborat per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) que apunta que s'ha duplicat el nombre de sol·licitants de refugi durant l'últim any a l'Estat espanyol, però només un 5% de les sol·licituds van ser aprovades amb protecció d'asil, enfront del 31% de la mitjana europea. A la fi de 2019, prop de 125.000 sol·licituds d'asil encara estaven pendents de resolució. Catalunya va ser durant 2019 el segon territori amb major nombre de sol·licituds de protecció internacional en tot l'Estat, amb un total de 13.270 (un 11% del total), mentre al País Valencià se'n van registrar 7.501 i 882 a les Illes

Cues a l'Oficina Estrangeria de Barcelona / Sònia Calvó

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades, que s’escau demà, 20 de juny, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha presentat avui a Barcelona l’informe anual de l’entitat homòloga estatal, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat titulat Les persones refugiades a Espanya i Europa, en el qual es recullen les dades i s’ofereix una radiografia que descriu la realitat de les persones refugiades des de l’àmbit internacional passant per la situació a Europa, a l’Estat i a Catalunya.

L’acte de presentació ha comptat amb el testimoni de dues persones sol·licitants d’asil que van narrar els patiments per fugir de les violències als seus països d’origen. En primer lloc, Miriam, que va arribar a Catalunya escapant de la persecució de les maras i els grups armats a Honduras. “He vingut ací per por a les represàlies contra la meua família. Les maras ens obligaven a guardar les seues armes o a què els nostres familiars participaren en les seues activitats”, ha explicat. En segon lloc, Mahmoud, que va sortir d’Egipte per les amenaces i la discriminació que va sofrir a causa de la seua orientació sexual. “Sempre m’han posat moltes etiquetes per ser gai i per ser àrab. Amb cadascuna d’elles he sofert la discriminació”, relata.

Les xifres “sense precedents” dels desplaçaments forçats a escala global van arribar a més de 70 milions de persones durant el 2018, un fet que contrasta amb l’accentuació de “les polítiques de tancament de fronteres per a les persones refugiades” i la reducció de “les vies legals d’accés a la protecció internacional”

Segons ressalta el document, el desembre de 2019, “va tenir lloc el moment històric en què es registren les xifres més elevades de desplaçament forçat global” i, al mateix temps, “s’accentuen les polítiques de tancament de fronteres per a les persones refugiades, es van reduir les vies legals d’accés a la protecció internacional i persisteixen els conflictes i les situacions de vulneració massiva dels drets humans”. Les xifres “sense precedents” dels desplaçaments forçats a escala global van arribar a més de 70 milions de persones desplaçades durant el 2018. “És el moment que la comunitat internacional actue i els Estats revertisquen la crisi de solidaritat i de cooperació”, destaca l’informe, apel·lant a la necessitat de desbloqueig urgent per a fer efectiu un nou sistema europeu comú en matèria d’asil.

Així, en l’àmbit europeu, el 2019 va deixar un augment de les sol·licituds de protecció internacional amb un total de 721.090, revertint la tendència a la baixa que s’anava donant des de 2015, quan la Unió Europea va registrar el major nombre de sol·licituds. En aquest sentit, Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats (CCAR), ha assenyalat que el sistema europeu d’asil continua bloquejat “des de fa cinc anys” i que és necessari posar en funcionament unes polítiques comunes d’acollida per tal d’assegurar que les persones puguen arribar als territoris d’acollida sense posar en risc les seues vides, com ara al Mediterrani central.

L'Estat espanyol només va aprovar una de cada vint sol·licituds d'asil en 2019
En la presentació ‘virtual’ aquest matí des de Barcelona hi han participat dues refugiades procedents d’Hondures, víctimes de la violència de bandes, i un home de procedència egípcia perseguit per la seva orientació sexual. |Arxiu

A més, mentre els països europeus continuen blindant les seves fronteres, “la figura del reassentament és pràcticament l’única via legal i segura en marxa”, explica el document, encara que en realitat hauria de servir per reforçar l’accés eficaç al dret d’asil juntament amb altres opcions, com la concessió de visats humanitaris i la possibilitat de sol·licitar asil als consolats i ambaixades. “L’Estat espanyol ha decidit posar obstacles com el visat de trànsit a persones que fugen de països en conflicte. Això genera que aquestes persones hagin d’optar per vies no segures per a poder fugir”, destaca Miguel Pajares, President de CCAR, fent referència al bloqueig dels procediments que s’ha imposat en països com Síria o Palestina.


Més peticions, més dificultats, més temps d’espera

Les xifres exposades, segons que ressalta l’informe, “no poden ocultar una evidència certament paradoxal: l’any en què Espanya va registrar el nombre més alt de sol·licitants, també van créixer les dificultats d’accés al procediment”, i es destaca el retard i l’excessiu temps d’espera que imposen les administracions malgrat la normativa comunitària, i en concret la Directiva de Procediments, on es defineix un termini ordinari de només tres dies, que pot ampliar-se a sis. “Per al registre de les sol·licituds de protecció internacional formulades, en ciutats com Barcelona aquest tràmit es va realitzar amb un retard de fins a set mesos”, assenyala l’informe.

Per això, la CEAR denuncia les “conseqüències greus” que suposa aquest tipus de bloqueig burocràtic, ja que algunes d’aquestes persones no tenen un document que les acrediti com a sol·licitants de protecció internacional i, per tant, no estan emparades pel principi de no devolució ni tampoc poden accedir als sistemes d’acollida per a aquest tipus de protecció. A més, el temps d’espera per a realitzar l’entrevista de formalització mostra unes dades molt dispars entre territoris. “A 31 de desembre de 2019, mentre a Madrid es donava cita per a tres setmanes després, a Bilbao es concedia per a març de 2021 i a València, en alguns casos, per a juny de 2021”, puntualitza l’informe.

La CEAR reclama també que s’eliminen els obstacles a persones provinents de països en conflicte, com ara el visat en trànsit, per tal de garantir l’accés al procediment i augmentar l’agilitat en les resolucions

D’altra banda, per la CEAR són especialment preocupants les dificultats que recull el document entorn de les peticions de protecció internacional a Ceuta i Melilla, on “les persones d’origen subsaharià no van poder sol·licitar asil a l’oficina del Tarajal (en funcionament des de setembre) i un any més, tampoc en la de Beni Enzar”. A més, emfatitzen que encara es desconeixen dues decisions judicials de summa transcendència en el futur: “d’una banda, el pronunciament que el Tribunal Constitucional ha d’adoptar sobre les devolucions en calent; de l’altra, la resolució dels recursos d’apel·lació presentats en oposició a l’arxivament de la causa judicial per la mort de quinze migrants a la platja ceutí del Tarajal el febrer de 2014″.

En aquest context, l’organització planteja amb aquest informe fins a divuit propostes dirigides a les autoritats de l’Estat espanyol perquè garanteixin els drets de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades, entre les quals destaca la formalització “de manera urgent d’un procés de regularització de persones migrants en situació irregular i de sol·licitants d’asil que esperen des de fa molt temps la resolució de la seva sol·licitud, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la necessitat de donar continuïtat a les tasques de rescat a la mar, facilitant “en tots els casos” el desembarcament segur. Quant a Ceuta i Melilla, la CEAR reclama especialment que el Govern “ha d’oferir una atenció sanitària adequada i el trasllat dels seus residents a la península” per a posar solució a la “situació actual de sobresaturació” dels Centres d’Estada Temporal d’Estrangers (CETI) on s’acumulen denúncies de vulneració de drets.