Són les set de la vesprada d’un dia primaveral a l’Horta de València. Els últims rajos de sol il·luminen els camps ubicats entre Albalat dels Sorells i la pedania de Mauella i Tauladella. Lluís Fontelles i Marc Ferri, activistes de l’associació Per l’Horta, ens esperen a l’inici d’un camí que just separa el complex d’oficines centrals de Mercadona a Albalat, en procés d’ampliació, i els camps conreats. Fa sis mesos que hi monitoritzen l’activitat de la distribuïdora alimentària, des que al costat de les oficines va asfaltar il·legalment un pàrquing, el qual, després de les protestes ecologistes i veïnals, es van veure obligats a demolir parcialment. La construcció, però, ha posat en el punt de mira qualsevol moviment de Mercadona en una zona on, segons ha comprovat la Directa, posseeix 179.486 metres quadrats —17 camps de futbol de la màxima superfície— d’horta productiva i protegida, dels quals, quasi 70.000 ja els va intentar urbanitzar l’exalcaldessa del PP Rita Barberà en 2015.
A través de diverses consultes en el registre de la propietat, aquest mitjà ha pogut certificar que el president de Mercadona, Juan Roig, ostenta la titularitat de 86 parcel·les, adquirides entre els anys 2009 i 2023 i repartides en tres termes municipals: Albalat i Museros, on la propietària és Ciudadela Nort SL, la societat de Roig destinada a la compra de sòl urbanístic i agrícola; i a València-Mauella, on la mercantil propietària és directament Mercadona SA.
“Mercadona pot estar molt interessada en aquestes terres per continuar ampliant el centre en els pròxims anys, i el magatzem i el pàrquing són una prova dels seus interessos”, sentencia Marc Ferri
Cal destacar que un total de 86.091 metres quadrats —la major part en el terme municipal de València-Mauella, davant de les oficines— els va adquirir a partir de març de 2018, quan ja era vigent la llei de l’Horta (del 6 de març de 2018) i s’estava tramitant el pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta, en vigor des de desembre de 2018. És per això que tant Lluís Fontelles com Marc Ferri defensen que Mercadona “està fent compres especulatives d’horta protegida, una clara aposta perquè en un futur canvie la classificació i poder així urbanitzar-la”.
Tot i ser horta protegida, des del 2018 fins a l’actualitat, Mercadona fa ús d’una part d’aquests terrenys (5.040 metres quadrats) com a zona de magatzem a cel obert de les obres d’ampliació del complex d’oficines i del Centre de Dades i Serveis de Mercadona, amb la construcció d’un centre de Coinnovació que preveu inaugurar en 2025. La proximitat dels terrenys d’horta protegida que posseeix Mercadona amb les instal·lacions ha fet saltar les alarmes a les activistes de Per l’Horta: “pot estar molt interessada en aquestes terres per continuar ampliant el centre en els pròxims anys, i el magatzem i el pàrquing són una prova dels seus interessos”, sentencia Ferri. I afegeix Fontelles: “Mercadona té una gran capacitat d’incidència al País Valencià. Podria exercir molta pressió per construir, més encara amb un govern favorable als seus interessos”.
L’activitat del magatzem va passar desapercebuda per al moviment en defensa de l’Horta, fins que en febrer de 2024, l’associació va detectar que en les dues parcel·les limítrofs a les pavimentades en 2018 havia començat a construir un pàrquing de 4.744 metres quadrats. Per l’Horta va interposar una denúncia a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori i alguns membres de l’associació, per iniciativa de Mercadona, van mantenir una reunió amb responsables de la cadena. La distribuïdora va comunicar a les activistes que només disposava d’un permís “verbal” per pavimentar i que una vegada tingueren el complex d’oficines construït, ho revertiria i el terreny tornaria “al seu estat original”.
Gràcies a la pressió social exercida, el passat abril Mercadona va demolir el pàrquing que havia asfaltat en febrer de 2024. Ara, unes tanques opaques marquen el perímetre del magatzem il·legal de Mercadona alçat en 2018, encara sense derrocar, i una mescla de terra degradada i grava indica on havia construït l’aparcament. Per a Fontelles i Ferri, la demolició és “insuficient”. “En primer lloc, perquè no s’ha quedat com un espai d’horta cultivable i, en segon, perquè encara mantenen l’asfalt del magatzem”, matisa Fontelles. Per l’Horta continua a l’espera de rebre notícies sobre la denúncia presentada per revertir els 10.000 metres quadrats d’horta protegida pavimentats per Juan Roig.
Tot i ser horta protegida, des del 2018 fins a l’actualitat, Mercadona fa ús d’una part d’aquests terrenys (5.040 metres quadrats) com a zona de magatzem a cel obert
La Directa ha contactat amb el departament de premsa de l’Ajuntament de València i la regidoria d’Urbanisme, tant per correu electrònic, com per via telefònica, per consultar si Mercadona disposava dels permisos per a pavimentar en 2018 i 2024. Després d’insistir al llarg de diverses setmanes, des del departament de premsa, l’única resposta facilitada ha estat: “entenc que compta amb la llicència”. Aquest mitjà també ha preguntat a Mercadona sobre els suposats permisos, si té previst demolir el magatzem, així com sobre les futures activitats previstes a la zona, qüestions que ha obviat per a només contestar: “l’ús provisional que férem per a pàrquing [en referència a la zona asfaltada en 2024] ja es va revertir”.
Un altre indici que fa sospitar l’Associació de Per l’Horta dels possibles interessos urbanístics a la zona és el preu que hauria pagat Mercadona per cada fanecada —unitat de mesura tradicional que equival a 831 metres quadrats. Tal com ens han assegurat diversos llauradors d’Albalat i Mauella, Juan Roig hauria apoquinat entre 40.000 i 50.000 euros per fanecada, cosa que suposaria una despesa total d’entre 8,6 i 10,8 milions d’euros. “Queda clar que estava molt interessat en aquests terrenys i no per conrear-los, precisament, perquè Mercadona es mou a una escala molt més gran que el parcel·lari reduït de l’horta. A més, és una zona molt golosa, perquè està rodejada de sòl urbà”, subratlla Fontelles. Per ara, segons fonts consultades per la Directa, Mercadona té arrendades les terres a llauradors perquè les conreen, la qual cosa, per a Ferri, té una conseqüència directa sobre l’horta: “si el llaurador no és el propietari, no hi ha el mateix interès a invertir i cuidar la terra”.
El pla fallit de Rita Barberà per a Mauella
No seria la primera vegada que part dels 179.486 metres quadrats que té Mercadona es trobarien amenaçats per “l’especulació urbanística”. La superfície d’horta que s’estén davant de les oficines comprèn una extensió de quasi 70.000 metres quadrats (26 parcel·les), dels quals la major part (57.501 metres quadrats, 21 parcel·les) ha passat per diverses mans interessades a urbanitzar-la. Toni Viciano, funcionari jubilat que ara dedica el seu temps lliure a treballar els seus camps a Albalat i Albuixec, recorda que durant els anys posteriors a l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008 “diverses urbanitzadores van comprar les terres a llauradors per a urbanitzar-les”.
Segons ha pogut certificar la Directa, les mercantils Prodaemi SL —esquitxada en el cas de corrupció Emarsa— i Dueler Manises SL van ser les primeres a comprar algunes parcel·les. Després, aterrà Urbanizadora Horta Sud, que va adquirir els terrenys de Prodaemi i Dueler Manises i alguns més en mans d’agricultors. Tots els acabaria comprant Mercadona entre 2018 i 2022. Urbanizadora Horta Sud SL està participada al 100% per la societat Construbecker Insfraestructuras y Proyectos SL, amb seu a Tavernes Blanques, en la mateixa illa urbana on Mercadona té unes altres oficines centrals; i administrada per l’empresari Miguel Ángel Sanjose Calabuig, imputat en la causa anomenada “trama del foc”, que investiga diverses empreses per presumptament forjar un monopoli en el servei d’extinció d’incendis.
L’exalcaldessa de València Rita Barberà (PP) va intentar requalificar els terrenys en urbanitzables quan pertanyien a Urbanizadora Horta Sud, mitjançant una reforma del Pla General d’Ordenació Urbana de València en l’any 2015
L’exalcaldessa de València Rita Barberà (PP) va intentar requalificar els terrenys en urbanitzables quan pertanyien a Urbanizadora Horta Sud, mitjançant una reforma del Pla General d’Ordenació Urbana de València en l’any 2015. “Volien fer cases, moltes, pràcticament un poble nou”, explica Ramón Palau, veí de Mauella i president del pou que rega els camps. Segons va publicar el diari El Levante, en total eren 628 habitatges nous. Palau subratlla que el veïnat de la pedania es va oposar “totalment”: “El que necessitem, abans i ara, eren serveis, una tenda, bar, centre mèdic. No ens interessava un nou poble lluny de casa, per a això ja tenim Albalat o Albuixec, a cinc minuts en cotxe”. Cal recordar que a Mauella, com a la resta de pedanies de l’Horta, el temps es va aturar a finals del XX. “Són alqueries que no han canviat des de llavors”, descriu Ferran Esquilache, doctor en Història Medieval de la Universitat de València. I defensa: “formen part del paisatge agrari, un patrimoni històric que s’ha de preservar”.
Les demandes del veïnat de Mauella, junt amb la lluita per la defensa de l’Horta, van ser recollides per l’associació Per l’Horta, que va aconseguir més d’un miler d’al·legacions i va aturar la reforma del PGOU de Rita Barberà. En total, l’exalcaldessa plantejava la urbanització de fins a 4.150.000 metres quadrats d’horta, que havien passat a mans d’empreses com Urbem, Urbanismo Nuevo Siglo SL, Gescap Urbana SA, o entitats financeres com la Sareb. “És evident —continua— que aquestes empreses i, més recentment, Mercadona, no van comprar les terres per cultivar-les, sinó per especular i esperar el moment polític adequat per a fer-ho”, insisteix Ferri. L’aturada de la reforma del PGOU va acabar de fer-se efectiva amb l’arribada del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) després de les eleccions autonòmiques de 2015.
PP i Vox, interessats a construir
Amb l’aprovació de la llei 5/2018 de l’Horta de València, totes les parcel·les estan declarades sòl no urbanitzable i compten amb una protecció de grau 3. Es tracta del nivell menys restrictiu, el qual té com a objectiu “preservar i recuperar” el caràcter agrari-paisatgístic de l’Horta i, alhora, permetre noves construccions, sempre que estiguen destinades a l’activitat agrària i l’empresa o persona sol·licitant “es dedique a l’agricultura de manera professional”. No seria el cas, doncs, de Mercadona. “La llei prohibeix qualsevol pretensió d’una cadena de supermercats o del sector immobiliari”, assevera Lluís Fontelles, que coneix a la perfecció la normativa. Però, es mostra preocupat pel fet que, tot i la llei, “es mantinguen els moviments especulatius a Mauella i altres municipis”. “L’activitat de Mercadona s’ha detectat en tres termes, però podria ser que en altres zones hi haguera altres empreses fent també una aposta per pressionar el govern de la Generalitat perquè vete la llei a mitjà termini”, adverteix.
A banda de la protecció atorgada per la llei de l’Horta, els plans urbanístics municipals d’Albalat, Museros i València també protegeixen el conjunt dels terrenys que posseeix Mercadona. Per tant, per a poder urbanitzar-los, “haurien de modificar la normativa municipal i autonòmica”, considera Ferri. La Directa ha contactat amb el departament de premsa de la Conselleria d’Agricultura, en mans de José Luis Aguirre (Vox), per conèixer si, en l’actual legislatura, té previst reformar la llei, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta. Pel que fa a l’Ajuntament de València, des del departament de premsa, confirmen que s’estan estudiant reformes, però “en cap cas canvis que suposen afecccions a l’horta”. Per la seua banda, les regidories d’Urbanisme d’Albalat i Museros han assegurat que no tenen previst “cap canvi en el nivell de protecció de l’horta”.
Cal recordar, però, que ajuntaments com el de Torrent (PP) s’han reunit amb José Luis Aguirre per a exigir una reforma de la llei de l’Horta a favor del creixement urbanístic. El conseller de Vox va anunciar una modificació de la norma en una entrevista en Cadena Ser, i el Consell que presideix Carlos Mazón (PP) ja ha presentat una proposició no de llei a les Corts per a eliminar el Consell de l’Horta, l’ens encarregat de desenvolupar la llei. A més a més, PP i Vox ja han presentat l’avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana, una norma que, segons els moviments ecologistes i veïnals, permetrà la urbanització “massiva” del litoral.
Ajuntaments com el de Torrent (PP) s’han reunit amb José Luis Aguirre per a exigir una reforma de la llei de l’Horta a favor del creixement urbanístic
En l’àmbit municipal, l’Ajuntament de València (PP i Vox) ha donat el seu vistiplau al polèmic PAI de Benimaclet i ja ha aprovat el PAI del Grau, recuperant la proposta de l’exalcaldessa Rita Barberà (PP) i amb el fons d’inversió Atitlan —del gendre de Juan Roig, Roberto Centeno, i l’empresari Aritza Rodero– posicionat com al principal candidat per a urbanitzar. Fontelles llegeix les notícies com un “avís del que faran en els pròxims temps”. “Tenen quatre anys per a tombar tot, però no els ho posarem fàcil. Tenim clar que, si cal, anirem als tribunals per protegir l’horta”, rebla.
Des de Per l’Horta també fan èmfasi en el fet que Mercadona podria intentar requalificar els terrenys sota el pretext d’executar un projecte subjecte a un “expedient d’interès comunitari”, un document tècnic que justifica la instal·lació d’activitats terciàries en sòl no urbanitzable. Una estratègia semblant va seguir l’any 2014 a Albalat dels Sorells, recorda Fontelles, quan va iniciar les obres de l’actual Centre de Dades i Serveis de Mercadona, des d’on garanteix el bon funcionament dels seus sistemes tecnològics: “això abans era horta que demanà requalificar per a construir el centre i les oficines”. O també l’any 2016, a Badalona, Juan Roig va aconseguir la llicència per a obrir tres noves seus, dues de les quals es pretenien executar com a moneda de canvi de la construcció d’una nova seu de la Fundació Badalona Capaç, destinada a treballar per la inserció laboral de persones amb diversitat funcional. El projecte va descarrilar després que se’n destaparen diverses irregularitats. O a Lloret de Mar, on en 2006 l’Ajuntament va prometre una residència esportiva en la plaça municipal on hui s’aixeca un centre comercial i un pàrquing de Mercadona.
