La narració audiovisual sempre ha estat poderosa com a eina periodística, però ara brinda moltes més possibilitats d’escampar missatges. Els formats, els canals i les formes narratives han canviat molt en aquests vint anys, i hem volgut adequar-nos a les transformacions recents en el consum informatiu, travessades pel gir cap a l’audiovisual.
En aquesta línia, en els darrers anys hem incorporat peces de vídeo de curta durada per presentar tots els reportatges d’investigació de la revista als nostres canals d’Instagram i TikTok, que plantegem com a porta d’entrada a la lectura. Paral·lelament, també hem innovat en les cobertures amb vídeo. Sabem que a les xarxes socials la immediatesa és un factor clau, i aquí teníem una assignatura pendent. Enguany hem treballat per sistematitzar aquesta mena de continguts, incorporant eines que ens permeten explicar visualment què passa mentre està passant.
El nostre periodisme durant aquests vint anys s’ha caracteritzat per lluitar contra la tendència a convertir la informació en un espectacle descontextualitzat, oferint informacions reposades i de qualitat. Ara bé, el fet incontestable que gran part de les nostres lectores s’informen per mitjà de plataformes que tenen instal·lades als seus telèfons, ordinadors i tauletes, ens obliguen a trobar escletxes perquè hi aflorin els nostres continguts sense que això condicioni el plantejament de fons.
Volem posar sobre la taula que ens cal enfortir l’audiovisual, sense deixar-nos endur per certes dinàmiques de viralització, de bombardeig d’imatges, de menysteniment dels aspectes tècnics i formals, que al capdavall també són part del contingut. És a dir, exigint la mateixa qualitat i rigorositat que volem per als textos i materials gràfics.
Som conscients del potencial d’aquests nous llenguatges i, a més, ho hem comprovat. Els vídeos curts ens serveixen de pont perquè persones que viuen a la riba de les xarxes socials travessin el corrent fins a l’altre marge, el dels reportatges escrits. I els llargmetratges ens permeten custodiar la complexitat del món en què vivim i transcendir la nostra base social. En tenim tres exemples recents.
El reportatge Infiltrats (2024), disponible a la plataforma 3Cat, va batre un rècord d’audiència –556.000 espectadores, un 13,9 % de share– en l’emissió al programa de TV3 30 Minuts el 12 de gener de 2025, i va acumular més de 363.000 reproduccions en línia en pocs mesos; va ser el més vist de la història del programa en l’entorn digital. El documental La veu de les muntanyes (2024) no s’ha emès a televisió sinó a través de les nostres plataformes –vora 9.600 visualitzacions al canal de la Directa a YouTube – i ha protagonitzat una gira d’èxit en nombre de projeccions i assistents, especialment per pobles i ciutats del País Valencià. I el film Orsola: la casa indesnonable (2025), reconstrueix un cas que permet explicar el conflicte pel dret a l’habitatge a l’Eixample de Barcelona, s’ha estrenat recentment i ha estat emès per Betevé.
Els canvis impulsats per Elon Musk i la resta d’oligarques de la tecnologia les han transformat en un terreny especialment hostil, i això ha portat el debat a la redacció
Com a mitjà de comunicació, hem de ser capaces d’aconseguir i organitzar els recursos necessaris per traduir alguns dels nostres reportatges i investigacions al llenguatge audiovisual, però també per generar continguts concebuts des de l’inici des de les càmeres. D’aquesta capacitat en depèn també que continuem bastint ponts entre formats i generacions i, per tant, que garantim un futur a la nostra forma d’entendre el periodisme.
Les xarxes socials són l’espai des d’on fem les videocobertures i difonem els continguts audiovisuals. Els canvis impulsats per Elon Musk i la resta d’oligarques de la tecnologia les han transformat en un terreny especialment hostil, i això ha portat el debat a la redacció. Són molts els factors a tenir en compte, des de la toxicitat de l’espai a la visibilitat que ens aporta com a mitjà. Alhora, cal valorar si abandonar X implica perdre un espai de batalla estratègic o, per contra, és trencar amb una estructura que legitima discursos d’odi. Després de valorar pros i contres, hem decidit reduir-hi la nostra presència i esforços, apostant per altres plataformes, com Instagram, Mastodon i Bluesky.
En aquesta reconfiguració de la difusió, també hem creat un compte de TikTok. Amb els mesos, aquesta aposta ha generat noves tensions. Hem comprovat com els algoritmes d’aquesta xarxa, que al capdavall decideixen quins continguts circulen més i millor, identifiquen com a “discursos d’odi” algunes paraules clau dels nostres articles. Aquesta dinàmica perversa penalitza la difusió de reportatges en els quals es denuncia, dient les coses pel seu nom, el “genocidi” a Palestina o la “violència policial”.
Deixar en mans d’interessos privats i polititzats la decisió sobre què podem veure, és una forma de censura invisibilitzada amb conseqüències profundes. A la Directa som conscients que qualsevol xarxa social comporta contradiccions i, per això, continuarem obrint debats col·lectius sobre quines estem disposades a assumir i quines no.
