S’ha posat de moda parlar del cortisol quan parlem d’estrès, i trobem consells a les xarxes socials, sovint reduccionistes. L’estrès és una resposta del cos a situacions considerades amenaçadores, com la presència de depredadors, la manca d’aliment, les baixes temperatures o agressions físiques i verbals. És un mecanisme que activa el sistema nerviós simpàtic i genera hormones com el cortisol, l’adrenalina o la norepinefrina. Són substàncies que ens han ajudat evolutivament a sobreviure. Ara bé, avui, els estressors sovint són psicològics i constants, cosa que pot afectar negativament la salut.
L’estrès no té el mateix impacte en tothom. Depèn de diversos factors, com el sexe, la genètica o el moment vital. Per exemple, l’alt nivell de cortisol durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament fetal i en com es respon davant l’estrès al llarg de la vida. Així mateix, la infància és un període vulnerable, en què l’estrès crònic té més influència sobre la salut i en com s’hi respondrà en el futur.
Les recomanacions per reduir l’estrès solen recaure en el mateix individu que el pateix: mantenir una dieta equilibrada, dormir bé, practicar activitat física moderada o meditar, buscar ajuda professional. Una vida saludable ajuda a gestionar l’estrès, efectivament. Però el fet és que no tothom està a l’abast de viure d’aquesta manera. Calen mesures a escala social per no normalitzar l’estrès constant: des de polítiques garants de drets bàsics –com l’habitatge digne i l’aliment– i que fomentin un entorn laboral saludable, fins a la protecció de la salut mental. També és clau promoure la gestió emocional de les relacions: el suport social i la comunicació sana ajuden a reduir l’estrès.
