Política

El Ministeri de l’Interior justifica l’actuació de l’1-O per la presència de "grups organitzats", "encaputxats" i "violència directa" als col·legis

L'informe que el responsable de l'operatiu contra el referèndum ha aportat al jutjat que investiga les càrregues als punts de votació, argumenta que estaven protegits per grups perfectament preparats i que comptaven amb la complicitat dels mossos
Una reunió de l'equip que va coordinar l'actuació policial del referèndum i de les eleccions del 21 de desembre, amb el secretari d'Estat de Seguretat envoltat del coronel Diego Pérez de los Cobos i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo
12/01/2018

"Les accions actives d’impediment a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat no es van improvisar, no van ser producte d’una reacció espontània en cada punt de votació. Ben al contrari, es tractava d’accions organitzades, premeditades, amb repartiment de rols, protagonitzades per persones que havien estat prèviament seleccionades, activades per aquest dia en concret i que havien acudit amb l’objectiu exprés de d’impedir l’accés de les forces de seguretat i no merament de votar en el referèndum il·legal." D’aquesta manera justifica el Ministeri de l’Interior espanyol l’ús de la violència policial en un elevat nombre de punts de votació durant el referèndum d’independència de l'1 d'cotubre per part d’efectius del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. Aquest és el principal argument que s’esgrimeix en un informe firmat pel cap del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i que el ministeri ha remès al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que està instruint un procediment sobre l’actuació de la força policial durant el plebiscit, arran de més de 200 denúncies presentades per ciutadanes que van resultar ferides o lesionades per l’acció dels antiavalots. Setmanes abans del referèndum de l’1-O, el ministeri de l’Interior havia nomenat Pérez de los Cobos responsable del comandament operatiu únic que havia de coordinar els diversos cossos policials amb vistes al referèndum, inclosos els Mossos d’Esquadra, desplaçant la conselleria d’Interior de la Generalitat.

Aquest "Informe sobre el dispositiu policial de l’1-O" –al qual la Directa ha tingut accés–  intenta aportar més detalls per mirar d’acreditar l’existència d’aquesta força organitzada que els va plantar cara durant la jornada de l’1-O, alguns dels quals força sorprenents, ja que no s’han vist en cap de les imatges de l’activitat als col·legis electorals que fins ara s’han fet públiques. Així per exemple, es parla de "persones" dedicades específicament "a vigilar els moviments policials de les unitats antiavalots per avisar els col·legis de la seva imminent arribada i poder organitzar els parapets" humans, així com de la “detecció d’encaputxats en alguna de les intervenions"; també s'afirma haver interceptat “instruccions internes difoses a les xarxes socials i a través d’aplicacions de missatgeria destinades a les persones encarregades d’ocupar o parapetar-se en els punts de votació”.

El ministeri afirma que hi havia persones dedicades "a vigilar els els moviments policials de les unitats antiavalots per avisar els col·legis de la seva imminent arribada i poder organitzar els parapets"

Perez de los Cobos, en el seu informe per al jutjat número 7, posa noms i cognoms a aquesta suposada estructura organitzada per confrontar-se a les forces policials, assenyalant concretament com a “molt rellevant” l’actuació dels “anomenats comitès de defensa del referèndum (CDR)” que “especialment a la ciutat de Barcelona” entén que van “operar com elements de coordinació i execució dels actes preparatoris i executoris de l’oposició a les Forces i Cossos de Seguretat”. L’escrit recorda que els cossos policials de l’Estat han realitzat diverses investigacions sobre els CDR, que han estat enviats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i alerta que després de l’1 d’octubre han seguit existint i que van tenir un paper decisiu en els “més de 70 talls de carreteres i diversos punts de la xarxa viaria” durant “l’aturada  de país” del passat 8 de novembre.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en una visita a un dels vaixells que albergaven efectius policials destinats a Catalunya pel referèndum al Port de Barcelona, dies després de la votació


El document del comandament policial especifica que aquests grups de defensores “organitzades i preparades” estava format per contingents d’"entre pocs centenars i 1.500 persones” que van actuar “en molts casos mitjançant resistència passiva” però “en altres exercint la força” sempre amb l’objectiu “de tractar d’impedir l’accés dels agents policials als locals i, d’aquesta manera, el compliment d’allò ordenat per l’autoritat judicial”. En aquest sentit, parla d’accions de “violència directa” amb les quals va ser rebuda la força pública en alguns punts de votació, actituds que, segons els arguments del representant ministerial, es van concentrar en els moments d’arribada i de retirada dels efectius, la qual cosa, afirma, "va obligar a l’ús dels mitjans antiavalots en determinades ocasions". En aquest sentit, recorda que es van practicar cinc detencions el mateix dia del referèndum i algunes més en dies posteriors (sense concretar quantes), "totes elles per agressió a agents de l’autoritat".


La "inacció" dels mossos, coresponsable

L’informe signat per Pérez de los Cobos es mostra alhora molt contundent amb l’actuació el dia del referèndum de l’operatiu desplegat pel cos de Mossos d’Esquadra, al qual arriba a fer corresponsable –juntament amb els grups de defensa organitzats que ja hem vist– de l’ús de la força a la qual es van veure “obligats” a recórrer per fer complir les instruccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’impedir que tinguessin lloc les votacions. “Aquestes situacions –assenyala el document–, podrien haver estat evitades mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part del cos de Mossos d’Esquadra, durant els dies previs a la votació, o durant les primeres hores del dia 1”.

L'informe de Pérez de los Cobos assegura que alguns agents dels mossos van "insultar", "agafar" i "entorpir" els efectius dels Cossos de Seguretat de l'Estat en alguns col·legis

L’informe va, però, més enllà, i arriba a apuntar a un suposat col·laboracionisme d’agents dels mossos amb la votació. Cita, en aquesta línia argumental, diversos exemples, com ara que a l’Escola Mediterrània de Barcelona “els efectius dels mossos presents van proferir insults contra els agents de la Policia Nacional, arribant fins i tot a agafar-los”; o que ens els Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament –on la mateixa consellera Clara Ponsatí fou colpejada per la càrrega policial– es va detectar una persona armada que feia d’escorta a la representant del Govern català, que era agent dels mossos i anava armat; o que a l’IES Pau Claris, també a Barcelona, un comandament de la policia catalana “va entorpir la intervenció dels antiavalots”. Fins i tot s’arriba a apuntar que, en molts col·legis, les patrulles dels mossos eren rebudes “amb gestos de complicitat i agraïment” per “les persones parapetades” per protegir els col·legis “davant de la inacció” de la gran majoria d’aquestes, mentre que als cossos vinguts d’altres llocs de l’Estat se'ls rebia amb "hostilitat i, en molts casos, violència i agressivitat".

El coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador designat pel Ministeri de l'Interior de tot l'operatiu policial del referèndum


El representant dels cossos de seguretat de l’Estat s’espolsa la responsabilitat de no haver efectuat aquesta tasca de precintatge prèvia per part de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil aportant un segon document al jutjat, que reprodueix la instrucció que el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros, va transmetre als directors generals dels cossos respectius i al delegat del Govern a Catalunya dos dies abans de la celebració del plebiscit. En aquesta ordre, s’indica que el desplegament constaria d’una fase prèvia, fins les 7,30 h del matí del dia 1, consistent en impedir l’obertura dels col·legis, en la qual les actuacions serien efectuades prioritàriament per la policia catalana amb suport de les policies locals mentre els cossos de seguretat de l’estat es limitarien a fer tasques de supervisió. A partir d’aquesta hora, començava una "fase operativa" en la qual ja no s’indica quin cos té prioritat d’acció.


Punts sense aclarir

Ara bé, l’informe remès al jutjat que investiga l’actuació policial també deixa diverses incògnites que queden sense explicar o que són respostes d’una forma vaga. Una de les principals és per què no es van intentar precintar tots els locals de vot, ni quin criteri es va utilitzar per seleccionar aquells en què es va presentar la força policial i els que no ho va fer. El document es limita a argumentar que les actuacions “es van focalitzar especialment en aquells centres de votació de l’obertura dels quals es tenia coneixement fefaent”.

Tampoc s’explica de manera gaire sòlida perquè les intervencions policials es van limitar a endur-se urnes i paperetes, però en cap cas es van precintar els locals, ni es van identificar a les qui presidien meses, ni es va custodiar l’espai de votació fins al final de la jornada electoral, tal com indicava la instrucció prèvia de la Secretaria d’Estat de Seguretat. L’informe tant sols argumenta que “en cap cas l’actuació policial va tenir com objectiu els votants”.  Tampoc s’aclareix perquè les intervencions es van focalitzar a primera hora del matí i no van prosseguir al llarg del dia, tot i que la gran majoria de col·legis continuaven oberts i s’hi votava amb plena normalitat; l’intorme intenta explicar-ho dient que “la Secretaria d’Estat de Seguretat havia fixat com franja horària d’actuació prioritària entre les 7.30 i 10 del del matí” –un argument que la mateixa instrucció de la secretaria desmeteix– i també explica que, a mida que anava avançant el dia, es va prioritzar el replegament d’efectius per protegir els edificis oficials estatals i les dependències de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a Catalunya, on “es preveien concentracions”.
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

El 'Lobo' del referèndum

12/01/2018

Milers d'agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil van viatjar fins a Catalunya els dies previs a la celebració del referèndu