Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

“Molts homes pastors em deien que no aguantaria”

Sonia López ha arribat a ser pastora de cabres per autocura. Llicenciada en Educació social i Filosofia a València, va treballar durant més vint anys d’educadora social. Instal·lada a València, sentia que la vida a la ciutat no era per a ella. Ara, a la serra d’Aitana, es dedica a la ramaderia extensiva amb el seu projecte La Rebañita i impulsa, amb altres dones de la comarca, una cooperativa centrada a recuperar oficis tradicionals

| Lucas Guerra

Va descobrir les granges de ramaderia ecològica en un viatge pels pobles d’Astúries, però va ser a la serra Calderona on Sonia López va començar la seua aventura. La vida i el ritme frenètic a la ciutat de València l’estava asfixiant. “Tornar a la ciutat em disparava el malestar. Volia una vida a la muntanya i amb els animals, que era on jo em trobava bé. Llavors, vaig començar a cercar per internet escoles de pastoreig”. Va trobar l’Observatori de Pastoreig Extensiu del Mediterrani (OPEM). S’hi oferien xerrades per impulsar una escola de pastores arreu del País Valencià, a més de fer una recerca dels ramats i les persones dedicades a guiar-los arreu del territori. “En una xerrada a Olocau van preguntar qui volia ser pastora i vaig alçar la mà”, recorda. El març del 2025 va començar a ser-ne amb un ramat de vint cabres, que li van deixar, en una zona aïllada de la Serra Calderona. Va passar tres mesos en una casa que no tenia aigua, ni llum, ni telèfon, ni internet. Va aprendre molt del pastor Ricardo Crespo, de les cabres, de la muntanya, i de les hores de solitud amb ella mateixa, rememora.

Ruth Carbonell, integrant d’OPEM que Sonia López considera la seua mestra, li proposà anar a pastorejar juntes al poble d’Alcoleja (el Comtat), a la Serra d’Aitana. Era juliol del 2025. Eixe mateix any va començar ella a soles, amb dotze cabres, el projecte La Rebañita. Deixa clar que treballar de pastora és molt dur i solitari i que de seguida va sentir la necessitat de fer xarxa al territori. Va formar un grup de suport mutu amb altres dones de la comarca i van posar en marxa el Cabrona Fest, el maig del 2026. “El vam muntar amb l’objectiu de donar a conéixer el projecte i sensibilitzar la gent al voltant del pastoreig extensiu i els seus beneficis, tant en qüestió de sobirania alimentaria com per al manteniment dels boscos i la cura del medi ambient”, explica.

A la primera edició del festival es va projectar el documental Veus transhumants (Paula Escribano, 2025) i va impartir una xerrada el pastor jubilat i poeta José Vicente González, en la qual va contar les seues experiències, que ha recollit en diversos llibres. A més, es van fer tallers de pastoreig, de munyiment i, amb la llet obtinguda, un curset d’elaboració de formatge. Per finalitzar, va tenir lloc una taula redona amb dones pastores, en què van relatar com és la vida a la muntanya i amb els animals, com també la situació de la ramaderia extensiva.

La desaparició del pastoreig extensiu i la manca de relleu generacional són algunes de les preocupacions que afecten pastores com Sonia Lòpez. “Demanem polítiques vinculants i ajudes directes per part de l’administració, que valoren la gestió sostenible del territori, el benestar animal i la cura del medi ambient enfront de la ramaderia industrial”, reivindica.

López ha estat una de les impulsores del Cabrona Fest, una trobada que té l’objectiu de “sensibilitzar la gent al voltant dels beneficis del pastoreig extensiu per la sobirania alimentària i la cura dels boscos i el medi ambient”

Aquestes inquietuds són les que l’han dut a començar una roda de contactes en col·legis i instituts amb l’objectiu de sensibilitzar les noves generacions. No és gens fàcil, assegura, donada la dedicació absoluta els 365 dies a l’any que requereixen les cabres, la dificultat per a la conciliació familiar, el descans i la dificultat d’accés a serveis bàsics en zones aïllades com el lloc on viu. “És un treball molt dur, però et fa connectar amb el teu entorn, la muntanya, els animals. És una sensació molt primitiva de contacte amb la natura que no tens a la ciutat”, reconeix.

A la Serra d’Aitana també ha trobat un grup de suport mutu de dones pastores, que col·labora amb el col·lectiu Pastores en Xarxa. Formar part d’aquest col·lectiu i sentir-se dins d’una comunitat li va donar forces en la seua determinació de ser pastora. “Vam participar en una setmana del pastoreig”, a Madrid, en març del 2026. Va ser a la llibreria Traficantes de sueños on vam contar l’experiència i trajectòria de cadascuna”, concreta.

En aquesta taula redona es va parlar, a banda de l’envelliment sever i l’aïllament que pateix l’ofici, de la rendibilitat de les xicotetes granges i la bretxa de gènere que s’hi viu. “Al llarg de la història les dones hem estat relegades a un segon pla. He hagut de sentir comentaris d’homes pastors que em deien que no aguantaria. Encara hi ha molts prejudicis en eixe sentit.”, ens comenta.

En un sector molt masculinitzat, López defensa la incorporació de referents femenins i noves sensibilitats que donen una visió més àmplia a l’ofici. Per a ella, les trobades entre pastores som molt importants, perquè no és fàcil trobar llibres o publicacions on se’n parle. Totes aquestes experiències i coneixements es transmeten a través de la tradició oral,
i ara es troba en perill d’extinció.

Al seu entorn, són les dones les que estan mobilitzant-se i creant xarxa, no sols per mantindre i potenciar el pastoreig extensiu, sinó també donar un impuls cap a la sobirania alimentària i l’arrelament de les persones al territori, amb el suport de les administracions locals. La creació d’una escola cooperativa d’oficis rurals, per aprendre pastoreig, pedra seca o cuines tradicionals, és un dels projectes que tenen entre mans.

La proliferació de ramats en extensiu pot contribuir d’una manera sostenible a la neteja de la vegetació de serres i muntanyes i ajudar a la prevenció d’incendis forestals. I ajuda a millorar la fertilitat de la terra aportant-hi nutrients i combat la desertificació i les conseqüències del canvi climàtic.

Des del grup de suport tenen la intenció de cercar fons públics per a replicar un obrador de formatge com els que existeixen en alguns pobles dels Pirineus. “La creació d’aquest obrador animaria a la gent que té cabres a conservar-les i a altres persones a començar a tindre’n i obtindre el seu propi formatge”, explica entusiasmada Sonia López.

Article publicat al número 604 publicación número 604 de la Directa