VerdCel és un projecte que té un únic responsable, el compositor, cantant i multiinstrumentista alcoià Alfons Olmo, que des de l’any 2002 ha facturat quinze discos de molt diversa factura, amb els corresponents espectacles que sovint han combinat la fusió del llenguatge musical amb altres disciplines artístiques, com la dansa i el vídeo.
El darrer treball de VerdCel és Petricor, un cedé amb un títol que vol rememorar l’olor que fa la terra eixuta quan rep la pluja. I sota aquest propòsit, Olmo ha trencat amb la línia seguida en discos anteriors per escriure un seguit de cançons d’autor amb unes arrels prou definides, les del passat andalusí del País Valencià. D’aquesta manera, el repertori de Petricor sona contemporani, però sense deixar de remenar el substrat de les marxes mores, els fandangos, els cants de batre i les jotes, entre altres formes musicals tradicionals.
Al disc s’hi inclou un text del poeta medieval d’Alzira Ibn Khalaka, traduït per Josep Piera (“El riu”), i també “D’oliveres oceans”, una cançó dedicada a Carlos Cano, que Olmo defineix com “l’Ovidi Montllor andalús”
Mentrestant, les lletres de la col·lecció estan ben treballades i són més aviat complexes, ja que aborden multitud de temàtiques, actuals i eternes: la identitat, la natura, els sentiments i les promeses. Hi ha un text del poeta medieval d’Alzira Ibn Khalaka, traduït per Josep Piera (“El riu”), i també una cançó dedicada a Carlos Cano, que Olmo defineix com “l’Ovidi Montllor andalús”: “D’oliveres oceans”.
Per arrodonir la seva feina, Olmo ha comptat amb la col·laboració de set veus femenines, les de Névoa, Carmen París, Dúnia, La Maria, Noèlia Llorens Titana, Mireia Vives i Carmina Sandín. Per la seva banda, el Quartet Brossa també intervé al llarg del treball.
