En un moment en què el món sencer estava esperant l’arribada de Nadal per celebrar-lo i difondre un missatge de pau, a Rojava els kurds també anhelàvem la pau. Oferim pau, però rebem la mort. Sembrem les llavors de l’amor, però creixen en un jardí d’odi i gelosia. A tot arreu, els pobles celebren Nadal amb sinceritat i els seus fills esperen els regals, però els nostres veïns no ho entenen i en comptes de regals, els nostres fills reben Erdoğan i els seus drons. En lloc de neu blanca, reben sang vermella.
La nit entre el 24 i el 25 de desembre d’enguany, els avions de l’estat turc van fer ploure la seva ira al cel del Kurdistan de Rojava. Van bombardejar institucions civils i de serveis des de la ciutat de Tirbespiye fins a Derik. L’endemà van començar de nou i aquesta vegada van apuntar totes les ciutats de Rojava.
Però el més difícil va ser a la ciutat de Qamishlo. En aquells moments, jo estava al lloc dels esdeveniments i com a periodista documentava els atemptats i el patiment del meu poble.
La intenció d’Erdoğan i el seu govern és acabar amb els kurds. Apareix a les pantalles de televisió i plora per Gaza, però no parla del mal que ens està fent, de la matança que està cometent
Quan hi va haver l’atac a la impremta Simav de la ciutat de Qamishlo, jo estava a uns 200 metres. Em vaig apropar i vaig ajudar a treure els ferits i els màrtirs juntament amb els meus amics. Set persones estaven dins de la impremta, quatre eren morts i els altres tres van resultar ferits. Tots eren civils.
Erdoğan no es va aturar aquí. Va continuar bombardejant indiscriminadament i va convertir les cases de civils en l’objectiu dels seus drons. A la ciutat de Dirbêsiye, que es troba a uns 60 km a l’oest de Qamishlo, dues cases civils van ser atacades. A més, a les ciutats de Kobane, Amude i Qamishlo, 10 punts de control de les Forces de Seguretat Interna (Asayish) van ser atacats i la protecció de la zona va estar en gran perill.
A més d’aquests, les institucions a les quals es van dirigir eren una fàbrica tèxtil, benzineres o centres de serveis. Les institucions que van ser objectius de l’atac de l’estat turc eren generalment civils i no tenien res a veure amb el treball militar.
Alguns d’ells ni tan sols pertanyien a l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria. Això fa palès que la intenció d’Erdoğan i el seu govern és acabar amb els kurds. Apareix a les pantalles de televisió i plora per Gaza, però no parla del mal que ens està fent, de la matança que està cometent.
Quin és el pecat d’aquella persona que va treballar en aquella fàbrica per poder pujar els seus fills i va ser assassinada per un dron turc? Per què van atacar la institució que s’encarrega dels animals? Les nostres mascotes també són terroristes? Hi ha milers de preguntes, però ningú que ens respongui
L’últim dia del 2023, el món sencer es preparava per celebrar l’any nou, però a la part occidental del Kurdistan, a la ciutat de Qamishlo, els civils van tornar a ser objectius. Davant la porta d’una institució civil, un dron turc va ferir dues persones. Una de les víctimes, d’origen cristià, finalment va morir a causa de les ferides. L’alegria de l’any nou es va convertir en dol.
El nombre de víctimes d’aquests atemptats es va elevar a deu persones mortes i més d’una vintena de ferides, totes elles civils. I jo li pregunto al món sencer; què feien aquestes institucions i les persones que hi treballaven? Quin és el pecat d’aquella persona que va treballar en aquella fàbrica per poder pujar els seus fills i va ser assassinada per un dron turc? Per què van atacar la institució que s’encarrega dels animals? Les nostres mascotes també són terroristes? Què havia fet la impremta que imprimeix els nostres llibres? Hi ha milers de preguntes, però no hi ha ningú que ens respongui.
Ara mateix, mentre estic escrivint aquest article, els avions turcs volen sobre el meu cap i no sé quan ni on bombardejaran. Al nostre cel hi ha més drons i avions d’Erdoğan que no pas ocells.
Traducció: Ferran Domènech
