Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Neix el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet per frenar l'expansió gentrificadora a la ciutat

La proliferació de nombrosos habitatges d’ús turístic (HUT) a l’Hospitalet ha contribuït a l’encariment dels preus dels lloguers i, de retruc, a l’expulsió de part de les veïnes i els petits comerciants. Ara, el veïnat hospitalenc es torna a organitzar amb aquest nou col·lectiu per respondre aquesta situació

Primera assemblea del Sindicat de Llogateres de l'Hospitalet / Arxiu

“T’han apujat el lloguer i no te’l pots pagar? Se t’acaba el contracte i no te’l renoven? Et volen fer fora de casa? Has de marxar del barri i no vols?”, aquestes són les primeres preguntes que el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet fa a les veïnes de la segona ciutat més poblada de Catalunya. El nou grup en defensa del dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne, creat a partir del ja existent a Barcelona des del 2017, ha començat a treballar també al municipi hospitalenc des del passat dissabte 9 de novembre, quan es va donar a conèixer al veïnat amb una embustiada i un vermut popular a la plaça Espanyola.

Aquest dimarts 12 de novembre, les activistes van celebrar al barri de la Torrassa la primera assemblea oberta del nou col·lectiu, que neix per denunciar la greu situació de l’habitatge que pateix el veïnat d’un dels nuclis urbans de major densitat i massificació de la Unió Europea. “A l’Hospitalet vivim des de fa anys una greu situació d’emergència habitacional i el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha arribat per construir la resposta de la perifèria”, es pot llegir a la piulada fixada al seu compte de Twitter, on també adverteixen als especuladors que “la festa se’ls ha acabat” i que el veïnat organitzat “vol plantar cara” i es pensa quedar a l’Hospitalet, amb les etiquetes #AVerCuantoTeDura i #AlHospiEnsQuedem.

Un cop finalitzada l’assemblea oberta inaugural, les membres del nou grup d’habitatge van tornar a denunciar -ja ho van fer per primer cop el passat 19 de juny, en una roda de premsa a la plaça de l’Ajuntament- la manca de polítiques municipals per donar alternatives habitacionals a les famílies desnonades: “L’Hospitalet és un exemple clar de com els processos d’especulació, la irrupció dels habitatges d’ús turístic i la bombolla dels lloguers es traslladen des del centre de Barcelona cap als municipis de la perifèria, on els grans propietaris i els fons voltor miren de treure un major rendiment”.

Per a Irene Sabaté, membre del Sindicat de Llogateres, “aquest model basat en l’urbanisme especulatiu ha provocat un increment del preu dels lloguers molt superior al de la mitjana dels ingressos de la major part de les famílies de la ciutat”. Les activistes de Barris Per Viure L’H, col·lectiu que el 3 de juliol va organitzar una primera concentració a la plaça Espanyola, afegeixen que “als barris de Collblanc i la Torrassa és força habitual trobar-se amb lloguers de 700 o 800 euros per un pis de 30 metres quadrats de superfície”. I, paradoxalment, hi conviu el veïnat que no s’ho pot permetre amb persones amb més poder adquisitiu que s’hi allotgen temporalment, generalment per fer turisme.

El passat 9 de novembre el col·lectiu es va donar a conèixer al veïnat amb una embustiada i un vermut popular a la plaça Espanyola |Arxiu

La taca de la gentrificació, fenomen fins fa poc exclusiu del centre de Barcelona, s’ha estès des de fa relativament poc temps també als municipis de l’àrea metropolitana. La proliferació de nombrosos habitatges d’ús turístic (HUT) a l’Hospitalet ha contribuït a l’encariment dels preus dels lloguers i, de retruc, a l’expulsió de part del veïnat i els petits comerciants, que no poden fer front a l’increment de preus desproporcionat. Com passa a Barcelona, també aquí s’han fet habituals els desnonaments de les veïnes que no poden pagar el lloguer i les accions de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), que moltes vegades aconsegueixen aturar-los de manera temporal.

“Per tal de no acabar al carrer, es veuen obligades a rellogar habitacions i compartir pis amb altres famílies o a l’ocupació d’immobles buits per assegurar-se un sostre”, explica Irene Sabaté, membre del sindicat

Però davant de la nova conjuntura no n’hi ha prou amb la PAH. Ja és un fet que les pràctiques especulatives s’han traslladat de la compravenda d’immobles al mercat de lloguer i la presència activa del Sindicat de Llogateres a l’Hospitalet esdevé urgent per combatre l’aguda crisi residencial que, segons Sabaté, afecta centenars de famílies. “Les que són desnonades no tenen prou eines per fer front a la manca d’alternatives habitacionals. Per tal de no acabar al carrer, es veuen obligades a rellogar habitacions i compartir pis amb altres famílies o a l’ocupació d’immobles buits per assegurar-se un sostre”. Les activistes del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet defensen el dret a un habitatge digne i insisteixen a exigir a l’Ajuntament “una alternativa habitacional per a les persones desnonades i un compromís en ferm per posar fre a les pràctiques especulatives que expulsen de casa seva el veïnat de l’Hospitalet”.

Les activistes insisteixen en la urgent necessitat de defensar el dret fonamental i universal a l’habitatge al segon municipi més poblat del país, ja que l’administració municipal gira l’esquena a les necessitats de les famílies que es troben sense cap alternativa habitacional, incapaces d’assumir un lloguer que no para de pujar mentre els salaris de la majoria de la població es mantenen baixos. “Ara toca sortir als carrers per dir prou, passar a l’acció i organitzar-se a l’Hospitalet”.

Com ja fan les seves companyes del Sindicat de llogateres i llogaters des de fa dos anys, les veïnes autoorgantizades de l’Hospitalet proposen aturar desnonaments de famílies en condicions de precarietat, recuperar pisos buits en mans de fons voltor i especuladors, ocupar oficines de bancs i agències immobiliàries directament relacionades amb l’especulació, i, sobretot, oferir les alternatives habitacionals a les persones i famílies desnonades que les administracions no ofereixen.

Tot i la dramàtica situació de moltes veïnes, l’Ajuntament té previst per a aquesta legislatura tirar endavant dos megaprojectes de desenvolupament urbà (PDU) als ja massificats barris de Sant Josep i Bellvitge

Tot i la dramàtica situació de moltes veïnes, l’Ajuntament té previst per a aquesta legislatura tirar endavant dos megaprojectes de desenvolupament urbà (PDU) als ja massificats barris de Sant Josep i Bellvitge. Amb l’objectiu de “reactivar econòmicament la ciutat”, el consistori de la socialista Núria Marín vol construir en total mig centenar de gratacels que per als membres dels col·lectius veïnals No Més Blocs i Stop Massificació L’H Cosme Toda “faran apujar encara més el preu del metre quadrat de la ciutat i encarir els lloguers dels habitatges, fins al punt de fer-los inaccessibles a la població més vulnerable. A més, l’impacte en el paisatge i la massificació poblacional tindrà repercussions negatives en la qualitat de vida de les veïnes”.

Tant el Sindicat de Llogateres com la resta de col·lectius i associacions veïnals independents tenen la intenció de donar suport a les lluites davant l’especulació i “un model de ciutat fet d’esquena a la gent que hi viu”, i asseguren que “no pensen deixar de lluitar per aconseguir que aquests projectes s’aturin i s’obri un procés participatiu obert a tot el veïnat”.