Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Perú aprova una reforma política i judicial enmig d’una crisi de poder

Amb un 80% de participació, l'aprovació del referèndum celebrat aquest diumenge 9 de desembre concedeix una victòria al govern de Martín Vizcarra. La constitució peruana, promulgada per Fujimori l’any 1993 i reformada disset vegades mitjançant procediments legislatius des d’aleshores, serà modificada en quatre aspectes que afecten el sistema de justícia i el sistema polític

/ Arxiu

Aquest diumenge 9 de desembre el Perú ha aprovat, a través d’un referèndum amb un 80% de participació, una reforma política i judicial que concedeix una victòria al govern de Martín Vizcarra. Tot i tenir majoria absoluta al congrés, l’ala ultraconservadora fujimorista no ha aconseguit el resultat que buscava per donar més poder a la cambra de representants. La jornada electoral s’ha donat “en un context força complex”, de crisi política al país andí, assegura el comunicador comunitari i activista Carlos Romainville Vásquez des de Lima, qui creu que es tractava d’“una jugada del govern on nosaltres no guanyem res, les preguntes no arriben a ser rellevants”. Per aquest motiu, el Front Ampli i Perú Lliure, els dos principals partits d’esquerra d’àmbit nacional, cridaven als seus partidaris a votar nul.

El referèndum és el resultat de la lluita de poders entre l’executiu i el congrés dominat per l’oposició fujimorista. El govern actual va començar el seu mandat el juliol de 2016 amb Pedro Pablo Kuczynski (PPK) com a president i un congrés liderat per la filla del dictador Alberto Fujimori, Keiko Fujimori, qui avui està en presó preventiva per un cas relacionat amb la trama de corrupció de la constructora brasilera Obredecht. El conflicte de poder desembocà en la renúncia de PPK a la presidència el passat mes de març després de demostrar-se per una banda que estava involucrat en casos de corrupció relacionats amb el cas brasiler Lava Jato i per una altra, la compra de vots de congressistes fujimoristes per evitar la seva destitució mitjançant un judici polític. PPK va ser substituït pel seu vicepresident, Martín Vizcarra, que durant el seu primer missatge a la nació el mes de juliol va proposar la realització d’un referèndum dins d’un pla de xoc contra la corrupció generalitzada als sistemes polític i judicial.

 

Les quatre preguntes

Amb la victòria de la fórmula Si-Si-Si-No –amb un 87%, 85%, 85% i 85% respectivament- a les quatre preguntes del referèndum, la constitució peruana, promulgada per Fujimori l’any 1993 i reformada disset vegades mitjançant procediments legislatius des d’aleshores, serà modificada en quatre aspectes: una reforma del sistema de justícia i tres reformes del sistema polític. En primer lloc, la institució encarregada de nomenar, ratificar i destituir jutges i fiscals passa a ser la Junta Nacional de Justícia que substituirà el Consell Nacional de Magistratura, canviant el sistema d’elecció de membres que inclourà un concurs públic en comptes de la designació política. La principal crítica és que la societat civil seguirà tenint una representació mínima. La reforma busca sanar una crisi del poder judicial  després que diversos jutges i magistrats hagin estat processats per casos de corrupció i de pertinència a organitzacions criminals, incloent-hi l’exmagistrat César Hinostroza, sobre qui pesa una petició d’extradició des de l’Estat espanyol.

La reforma busca sanar una crisi del poder judicial  després que diversos jutges i magistrats hagin estat processats per casos de corrupció i de pertinència a organitzacions criminals

En segon lloc, s’aprova la reforma constitucional que regula el finançament d’organitzacions polítiques mentre la cap de l’oposició i filla del dictador, Keiko Fujimori, dorm a la presó acusada de rebre fons il·lícits de la constructora brasilera Obredecht. Segons Romainville Vásques, el president Vizcarra assegura “que està lluitant contra la corrupció, amb el suport de mitjans de comunicació mafiosos, mentre ell també carrega denúncies serioses de corrupció”. Amb la reforma, el finançament il·legal serà sancionat amb penes administratives, civils i penals. La tercera modificació consistirà en la no reelecció immediata de parlamentaris en el mateix càrrec. “Hi ha una il·lusió de creure que pel fet que no es reelegeixen alguns congressistes fujimoristes i del aprisme ja s’està acabant amb la corrupció. En el fons aquest no és el problema, la fàbrica de polítics corruptes segueix viva”, assegura l’activista. Fins ara, el sistema peruà no permet la reelecció d’altres autoritats electes com la presidència de la república, les presidències regionals o les alcaldies.

I en quart lloc, es rebutja la bicameralitat del congrés. El govern i els principals mitjans de comunicació comercials han cridat a les electores a votar No en aquesta reforma perquè estaven en joc la representació i el control polític de l’executiu actual. Si bé un congrés amb dues cambres pot representar de manera més plural a més electores i pot significar un millor equilibri de poder en la seva gestió, la quarta pregunta ha girat controvèrsia perquè la seva implementació requeriria la modificació d’almenys 59 articles de la constitució, alguns dels quals podien limitar alhora les funcions de l’executiu. El context de deslegitimació de les institucions i els partits polítics esquitxats tots plegats en diferents casos de corrupció no s’ha vist reflectit en la participació en el referèndum, del 80%, a causa del fet que al Perú s’imposen multes per aquelles que no surten a exercir el seu dret a vot.

 

Govern de Vizcarra surt enfortit

El resultat del referèndum defineix una clara victòria del govern de Vizcarra qui, tot i no haver sigut escollit a través d’eleccions, ha demostrat tenir un fort suport per part de la població. En l’opinió del comunicador popular Romaniville Vásquez, “el govern ha aprofitat el moment per enfortir-se una mica més i continuar amb les seves reformes neoliberals, la gent se n’adonarà quan comenci a xocar amb els interessos de les treballadores amb les retallades i acomiadaments. Ja acaba de firmar l’entrega del gas a Xile d’una manera descarada, ha tret decrets que retallen drets a les treballadores, està judicialitzant professors, retallant pressupostos, etc.”. Perú, un dels pocs països que no ha passat per la influència dels anomenats governs progressistes de la regió llatinoamericana, ha estat aplicant fidelment el paquet de reformes neoliberals extractivistes que imperen a tot el subcontinent amb el recent gir cap a l’extrema dreta. Entre altres projectes, diversos territoris com l’Amazònia peruana estan patint les conseqüències socials i mediambientals de la implementació del la IIRSA, la Iniciativa de Infraestructura Regional de Sud Amèrica. Tot i això, “som moltes les que seguim lluitant per una assemblea constituent, s’estan recol·lectant firmes alhora que continuem creant consciència”, afirma Romainville Vásquez.

De les reformes aprovades en el referèndum, només la primera s’implementarà de manera immediata, mentre que la resta tindran efecte després que es regulin mitjançant les seves respectives lleis

De les reformes aprovades en el referèndum, només la primera s’implementarà de manera immediata, mentre que la resta tindran efecte després que es regulin mitjançant les seves respectives lleis, allargant-se el seu impacte possiblement fins al 2020. Els detalls dels textos legals, com per exemple les sancions aplicades als casos de finançament il·legal d’organitzacions polítiques –cas per que Keiko Fujimori és a la presó-, hauran de ser aprovades pel congrés de majoria absoluta fujimorista, de manera que encara no està tot dit.