L’ús de les eines és un dels trets que distingeix els humans de la resta d’animals. Tot i que no som l’única espècie a fer-les servir, sí que som l’única capaç de crear nous materials i fer-ne ús en forma d’eines. Al llarg de la història de la humanitat, fusta, pedra, ceràmica o els diferents metalls han passat a formar part del catàleg de les matèries de les quals n’hem fet estris. Després de la incorporació de l’acer i del formigó, al llarg del segle XIX, a mitjan segle XX irromp l’ús massiu del plàstic que desplaça els materials tradicionals de molts usos i en crea de nous.
Des d’aleshores, ha revolucionat gairebé tots els sectors econòmics, des de la medicina fins a la tecnologia passant per l’alimentació, l’oci o el transport. La seva versatilitat, durabilitat i baix cost de producció l’han convertit en un recurs omnipresent, un terreny adobat per a la innovació permanent i una icona de la societat moderna.
La producció i distribució alimentària actual no s’entén sense ampolles i altres envasos d’un sol ús; la sanitat, sense catèters o xeringues de plàstic; els aparells electrònics o l’automoció, sense plàstics tècnics; la construcció, sense canonades de PVC, o la moda –especialment la de baix cost–, sense fibres sintètiques.
No és exagerat dir que el plàstic ha fet possible el món tal com el coneixem avui. Mirem on mirem hi ha plàstic. I cada cop en produïm més: la producció global ha passat dels dos milions de tones a principis dels anys cinquanta fins als 460 milions de tones que es produïen a principis de la dècada.
Tanmateix, darrere d’aquest miracle tecnològic hi ha una realitat cada cop més preocupant. El plàstic s’ha convertit en un malson ambiental, una amenaça per a la salut i un residu de gestió quimèrica. Els impactes indesitjats més visibles del plàstic són la ingestió per part d’animals –especialment en hàbitats marins– com ocells, dofins, balenes, peixos, tortugues, que confonen trossos de plàstic amb aliments i moren d’inanició o que queden enredats en fils o xarxes i perden la capacitat de volar o nedar.
Però un dels punts que més relleu han agafat els últims anys és el problema de les partícules que allibera qualsevol producte de plàstic en degradar-se. Aquests microplàstics són omnipresents en medis aquàtics i terrestres, on són ingerits per la fauna, amenacen la biodiversitat marina i s’acumulen al llarg de la cadena alimentària, cosa que n’incrementa els efectes i que afecta potencialment la salut humana. Els impactes en la salut actualment coneguts dels microplàstics van des del seu efecte inflamatori fins a la carcinogenicitat o la neurotoxicitat, però encara s’estan estudiant altres conseqüències del seu consum.
A escala global, menys del 9 % de la producció es recicla, la qual cosa significa que gairebé el 91 % acaba en abocadors, incinerat o, en el pitjor dels casos, dispersat en el medi ambient
Però encara hi ha un altre impacte sobre la salut. Els plàstics incorporen una gran varietat d’additius; plastificants, colorants, estabilitzants i antioxidants el doten de versatilitat, però introdueixen un aspecte que tot just comencem a conèixer: toxicitat, tant per als humans com per a la resta d’éssers vius. Molts d’aquests compostos –els ftalats de productes com flotadors, els bisfenols de molts recobriments de llaunes de begudes i aliments, els formaldehids dels parquets sintètics, els retardants de flama de les catifes– migren als nostres aliments o els inhalem en espais interiors.
Per si no fos prou, més enllà dels impactes indesitjats del seu ús com a producte, el plàstic encara presenta un aspecte no resolt: a escala global menys del 9% de la producció es recicla, la qual cosa significa que gairebé el 91% acaba en abocadors, incinerat o, en el pitjor dels casos, dispersat en el medi ambient.
Les raons d’aquest baix nivell de reintroducció al sistema productiu són diverses: per una banda, la gran quantitat d’additius, la diversitat de polímers plàstics –de la cinquantena més utilitzats, només cinc o sis tenen mercats de reciclatge madurs– i la seva barreja amb altres materials –cartó, metalls o altres plàstics, en el cas dels envasos; fibres naturals en la roba, components electrònics, etcètera– que en dificulten la separació i, encara més, el procés de reciclatge per si mateix. Per altra banda, cal anotar la baixa qualitat dels plàstics separats que incorporen elements com brutícia, etiquetes, adhesius i altres disruptors del procés de reciclatge. A més, la producció de plàstic verge és més barata que l’obtenció de plàstic reciclat.
Segons una investigació recent, el cicle de vida del plàstic té un efecte important en qüestions globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’acidificació oceànica o l’ús d’aigua i terra. Per aquestes raons, fa anys que s’està treballant en un possible tractat internacional que reculli aspectes com la limitació a la producció de plàstic, la regulació dels additius utilitzats o si les mesures haurien de ser obligatòries a escala global. Però la manca d’un acord amb els països productors de petroli i la gran indústria ha bloquejat un acord fins ara.
Fa anys que s’està treballant en un possible tractat internacional que reculli aspectes com la limitació a la producció de plàstic, però la manca d’un acord amb els països productors de petroli i la gran indústria l’ha bloquejat
Essent com és el plàstic un element central de l’expansió econòmica posterior a la Segona Guerra Mundial, és realista pensar que es pot reduir el seu ús en un context de cerca contínua del creixement econòmic? O més aviat la magnitud de la seva presència al mercat pot ser un indicador del grau de creixement de l’economia? Què fem, mentrestant? Una simplificació útil dels postulats decreixentistes ens suggereix una lògica clara: de la mateixa manera que hem de limitar el creixement en sectors que no milloren la qualitat de vida, hem de transformar el model de consum de plàstics, prioritzant un ús més responsable i eliminant aquelles aplicacions que generen poc valor social o ambiental.
Per a fer-ho sense perdre el valor que ha aportat el plàstic al nostre món, cal diferenciar entre aplicacions on aquest material és realment necessari (com la medicina o les infraestructures crítiques) i aquelles on és superficial (envasos, cosmètica, moda o productes fútils).
Gestos individuals que sumen
En l’àmbit individual, les decisions de consum poden jugar un paper important atès que la meitat de plàstic que es consumeix es concentra en el sector de l’envasament, en articles com aparells elèctrics, mobles o joguines i moda. Una manera d’abordar la nostra actuació pot ser fer una llista d’accions i escollir quines ens semblen més assequibles. Un cop assolides, podem anar avançant i incorporar a poc a poc les que ens semblin més difícils.
A continuació, una possible llista:
-
Utilitza bosses reutilitzables: Porta les teves bosses de tela quan vagis a comprar.
-
Refusa elements d’un sol ús com palles, agitadors o envasos monodosi
-
Compra ampolles d’aigua reutilitzables: Omple la teva ampolla cada vegada que necessitis aigua.
-
Opta per envasos sense plàstic: Escull productes amb envasos de vidre o metall
-
Porta els teus envasos en comprar productes frescos
-
Escull joguines sense plàstic: Compra joguines de materials naturals com la fusta o el tèxtil. Quan no puguis pensa en la possibilitat de comprar de segona mà.
-
Compra de segona mà: Opta per roba, mobles o altres articles de segona mà per reduir la necessitat de producció nova.
-
Intenta comprar a granel: Compra aliments a granel amb els teus propis recipients. Les cooperatives de consum, el petit comerç i els mercats són una bona opció.
-
Utilitza productes de neteja reutilitzables: Substitueix els draps de cuina de fibres sintètiques per fibres naturals. Hi ha alternatives als fregalls: raspalls o esponges naturals.
-
Canvia als productes d’higiene sense plàstic: màquines d’afaitar, sabó i desodorants sòlids
-
Cuida els teus aparells i mobles perquè tinguin una vida útil més llarga.
-
Fes servir productes d’higiene íntima reutilitzables: copes menstruals, bolquers i compreses reutilitzable
-
Participa en neteges comunitàries: Uneix-te a iniciatives que netegen platges o espais naturals per eliminar plàstic del medi ambient.
-
Informa i educa a altres: Comparteix el teu coneixement sobre la reducció del plàstic amb amics i familiars.
-
Canvia a una dieta basada en plantes: Disminueix el consum de productes d’origen animal, que sovint utilitzen més plàstic en el seu processament.
-
Repara en lloc de substituir: Abans de descartar un producte, investiga si es pot reparar per allargar-ne la vida útil.
-
Comparteix en comptes de comprar: Les biblioteques de les coses o serveis de lloguer són cada cop més comuns.
-
Dóna allò que no facis servir: hi ha grups per fer donació com Lendi o Bigfamily. Les deixalleries o empreses d’economia social accepten productes que algú pot utilitzar quan tu ja no els vulguis.
