Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ford Almussafes es prepara per fer front a una reducció de la plantilla després de la pandèmia

La incertesa s'ha convertit en protagonista en la planta de Ford España SL, situada a Almussafes (Ribera Baixa), les 7.400 treballadores de la qual han patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) davant la situació d'alerta sanitària actual. A aquest se suma l'anunci d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que podria comportar l'acomiadament de 410 treballadores de la fàbrica

La incertesa s'ha convertit en protagonista en la planta de Ford España SL, situada a Almussafes (Ribera Baixa), les 7.400 treballadores de la qual acumulen diversos Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) / Arxiu

Ford España SL és una empresa subsidiària de Ford Motor Company, amb el seu centre de producció a Almussafes (Ribera Baixa) i el domicili social a Madrid. S’encarrega de la fabricació dels automòbils de la multinacional al bell mig del País Valencià. La Direcció General de Treball, Benestar i Seguretat Laboral acceptava recentment l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) presentat per l’empresa per fer front a l’emergència sanitària actual. La mesura, que afecta unes 7.400 treballadores, té efecte des del passat 16 de març i es mantindrà fins que les condicions permeten tornar a produir amb normalitat. Aquesta notícia se suma a l’anunci, tan sols dues setmanes abans, d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta 410 empleades. El procés de negociació d’aquest ERO ha quedat ajornat a causa de la situació d’alerta sanitària actual, generant un futur incert per a la plantilla.

La necessitat de l’aturada de la producció un cop es va confirmar el contagi d’almenys tres treballadores era compartida per l’empresa i les forces sindicals. Les condicions amb les quals s’ha aplicat aquest ERTO, per contra, no han gaudit del mateix consens. Ford va acceptar la proposta d’UGT, sindicat amb majoria absoluta al comité d’empresa, de complementar el sou de les treballadores fins al 80% -això significa que l’empresa complementa amb un 10% del salari el subsidi pactat per l’Estat-, de la mateixa manera que s’havia fet en els ERTOs dels anys 2018 i 2019. En ambdues ocasions, les condicions van ser fortament criticades per les treballadores i rebutjades per les organitzacions sindicals no majoritàries. En aquest cas, el Sindicat de Treballadors del Metall (STM) d’Intersindical Valenciana i la CGT s’han tornat a oposar a l’acord, el qual consideren especialment injust, tenint en compte l’especial gravetat de la situació i que l’empresa s’estalviarà fins a un 75% de les cotitzacions de les empleades -una mitjana al voltant de mil euros mensuals per lloc de treball-, a causa de l’aprovació del reial decret 9/2020. “El compliment del 80% salarial sense saber la durada que pot tindre aquest ERTO és una irresponsabilitat. […] Jugar amb l’economia de les nostres famílies, de la plantilla, persones treballadores que perden un 20% del salari, després de donar tant com hem donat cadascú de nosaltres a l’empresa en pro dels seus beneficis. Doncs no ens sembla bé, i per això no ho hem signat”, declara Paco González, delegat del STM-Intersindical.

L’any 2018, quan ja es produïa una caiguda de la producció, l’empresa va obtenir uns beneficis nets de 151 milions d’euros, triplicant els resultats de l’exercici anterior

Respecte a la futura execució d’un ERO, la irrupció de la malaltia de la COVID-19 ha trastocat tots els calendaris. De moment, les negociacions estan ajornades sine die i existeix una opinió generalitzada que les condicions seran completament diferents de l’hora de la represa. “Amb les dades que hi ha ara damunt la taula, l’expedient no té sentit. Quan tornem a negociar veurem quin és l’escenari”, explica Mariano Bosch, delegat de CGT. L’empresa justificava l’aplicació de l’ERO a causa d’una davallada de la producció en uns 100 cotxes menys diaris, fixant la previsió en una producció de 1.640 vehicles al dia. Aquests càlculs hauran de refer-se completament, tenint en compte els dies hàbils de producció anuals que restaran després de l’aturada i l’evolució dels mercats un cop superada la pandèmia. No obstant això, els resultats econòmics, d’acord amb els exercicis presentats els darrers sis anys i a falta de presentar-se el balanç de 2019, han generat beneficis per a l’empresa. L’any 2018, quan ja es produïa una caiguda de la producció, l’empresa va obtenir uns beneficis nets de 151 milions d’euros, triplicant els resultats de l’exercici anterior. “Des del nostre sindicat creiem que l’empresa ha de respectar la plantilla, i pensar un poc més a curt termini i menys a llarg termini. Nosaltres començàrem les negociacions i el que demanàvem era la documentació i la informació suficient de l’empresa per a valorar eixa reducció de plantilla” postil·la González.

El pes d’aquesta fàbrica respecte al teixit productiu valencià és innegable. Segons les les dades anunciades per la Conselleria d’Economia a aquest mitjà, s’estima que la seua activitat representa al voltant del 12% del PIB valencià. Suposa una ocupació directa de 7.400 treballadores i es calcula que de manera indirecta hi hauria fins a 40.000 altres llocs de treball en empreses proveïdores que depenen de la seua activitat. No es parla, llavors, d’una factoria més de les moltes que poblen el territori, sinó d’una peça clau per a l’economia productiva.

 

Una cruïlla per al futur

No ha d’estranyar, llavors, les especials relacions que tradicionalment han existit entre la companyia i les diferents administracions. Aquestes acostumen a fer d’intermediàries davant dels habituals anuncis d’una possible retirada parcial de l’empresa, segons com vinguen donades en cada moment les condicions del mercat i el context geopolític. A més a més, cal tindre en compte que Ford rep una important quantitat de subvencions per part de les administracions públiques, fonamentalment de la Generalitat Valenciana, que històricament ha carregat amb una despesa d’inversió pública per a la multinacional i de manera especial durant els darrers anys. Les subvencions atorgades pel govern valencià des de l’any 2015 superen ja els 66 milions d’euros.

A la planta de Ford Almussafes treballen unes 7.400 treballadores, de les quals, 410 es troben amenaçades per l’anunci d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) |Arxiu

 

Segons ha declarat a la Directa Rafa Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana, les relacions entre l’administració i la multinacional sempre han estat excel·lents. De fet, explica que les subvencions que ha rebut per part de la Generalitat “són ajudes que van enfocades a formació, innovació i tecnologia, pel fet que en ser una empresa tractora puga ajudar a les menudes i mitjanes empreses del sector de l’automoció”. És importat tindre aquesta relació d’ajuda entre administració i Ford -continua-, perquè hem de pensar que no podem arrossegar tot el teixit auxiliar que tenim”. I afegeix: “Darrere de la multinacional hi ha tota una sèrie d’empreses auxiliars que són potents, que estan ajudant la multinacional, i al mateix temps, la multinacional com empresa tractora també ajuda les empreses de l’automoció”.

En aquest sentit, s’evidencia una dependència econòmica, respecte a la companyia, de les exportacions automobilístiques, que representen prop del 25% total de les exportacions. “Només el 17% de les exportacions automobilístiques correspon a les indústries auxiliars, l’altre 83% és de la mateixa Ford. Molts economistes et diran que no és cap problema, però mirant-ho des d’una perspectiva política per a mi sí que és un problema”, raona l’economista Jordi Vila.

La multinacional participa d’un gran procés de relocalització de la producció promogut pel govern dels Estats Units, amenaçant la producció de les seues empreses subsidiàries, i amb la conseqüent extinció de llocs de treball

La factoria instal·lada al País Valencià està profundament condicionada pel mercat internacional, i els fluxos geopolítics. De fet, la multinacional participa d’un gran procés de relocalització de la producció promogut pel govern dels Estats Units, amenaçant la producció de les seues empreses subsidiàries, i amb la conseqüent extinció de llocs de treball. En aquest context va plantejar-se un ERO, ara paralitzat fins a noves notícies. Aquest va posar negre sobre blanc les mancances de tindre un sector tan centralitzat en el sector automobilístic, així com les conseqüències que pot tenir en un futur per al teixit productiu i la classe treballadora d’aquest sector. “El que em preocupa no és tant que puga fer Ford, sinó que fem nosaltres. El sector automobilístic està movent cap a la transició ecològica, on la nostra indústria auxiliar té una gran oportunitat”, rebla Vila. Així mateix, cal tenir en compte que la filial espanyola, tot i tindre excel·lents relacions amb l’administració autonòmica i rebre nombroses subvencions, realitza la seua tributació i l’acció de lobby a la capital de l’Estat.

La justificació per la davallada de producció sembla no convéncer del tot a alguns experts i molt menys als sindicats. Segons l’opinió de Vila: “Es pot explicar l’ERO per la reducció en la producció i, sobretot, per la tendència en el sector del motor, que cada vegada està més automatitzat. […] Però, el que crec que està fent l’empresa és intentar reduir les càrregues fixes, el que seria la plantilla fixa, i augmentar la plantilla temporal per adaptar-se a moments d’augment i davallada de la demanda”. El delegat de CGT es mostra encara més contundent: “No és comprensible que una empresa que està obtenint beneficis acomiade gent. Diu que si no acomiada eixos treballadors no guanyarà tants diners. Però, el que no pot fer és carregar als treballadors i a l’erari públic l’augment dels seus beneficis”.

Ara mateix, a aquest panorama cal sumar-li els temors que genera el resultat que tindran les mesures de contenció adoptades per fer front a la pandèmia de la COVID-19. Amb el temps es podrà veure fins a quin punt resulta efectiu el mecanisme dels ERTOs impulsat pel govern espanyol i amb quina correlació de forces es reprenen les negociacions sobre la reestructuració que suposa l’ERO plantejat per la direcció de Ford. I per altra banda, també s’haurà de veure quin paper hi juguen les administracions públiques. De moment, però, l’únic visible és el neguit i la incertesa que produeix aquesta situació a les 7.400 treballadores de Ford. Amb l’esperança que la pandèmia i l’alerta sanitària s’aturen, esperen l’hora d’entrar al torn, tornar a posar les màquines en funcionament, i que els esforços de tants anys no es trunquen injustament. “Esperem que l’empresa retire l’ERO de la taula de negociació i canvie la situació. I si no fora així, la classe obrera estarà unida per donar una major resposta a l’atac que puga vindre per part de l’empresa. La voluntat del STM-Intersindical és la d’establir aliances i fer un front comú en benefici de tota la plantilla”, sentència Paco González. Un futur ple d’incertesa que hauran de suportar amb una reducció del 20% del salari mentre s’atura la pandèmia.

Articles relacionats