Després de la querella interposada el mes de gener contra l’agent infiltrat en l’activisme barceloní, avui es presenta l’acció jurídica contra la policia infiltrada durant tres anys en els moviments populars de Girona, un cas que va destapar la Directa el juliol. Sota la direcció lletrada de Benet Salellas, l’activista gironí Òscar Campos, Òmnium Cultural, la CUP, l’Ateneu Popular de Girona, la Federació d’Entitats socioculturals de Salt i l’Associació No al Racisme de Salt-Girona, acusen l’agent Maria Isern Torres i els seus comandaments dels delictes de tortura i contra la integritat moral, de lesions i de descobriments i revelació de secrets. L’acció jurídica, convocada per l’organització antirepressiva Alerta Solidària, s’ha presentat al Col·legi d’Advocats de Girona amb la participació de les persones, entitats i organitzacions afectades.
La querella subratlla que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) “envaeixen drets fonamentals” i van consistir en “la cosificació” d’Òscar Campos a través de “l’establiment d’una fal·laç, enganyosa i espúria relació sentimental”-, en “l’accés indegut a dades personals d’entitats i organitzacions” i en “l’observació indeguda de dues reunions confidencials”, que Campos va mantenir amb els seus advocats.
La querella denuncia que la infiltrada va establir “una fal·laç, enganyosa i espúria relació”, va accedir “a dades personals” d’organitzacions i va presenciar “reunions confidencials”
La policia, sota la identitat fictícia de Maria Perelló Amengual, és la quarta espia descoberta de la promoció del 2019, i la seva missió d’espionatge es va centrar en l’independentisme, l’antiracisme i el moviment per l’habitatge. Durant tot el període d’infiltració va mantenir una relació sentimental estable amb Campos, que tal com desenvolupa la querella, “no va ser fortuïta ni casual”. L’activista gironí ha impulsat i participa en diferents espais polítics vinculats a l’independentisme i a l’antifeixisme, però a més ha estat i està encausat en dos procediments judicials instruïts per la policia espanyola: un pels talls de carretera de Tsunami Democràtic la tardor del 2019 –arxivat– i l’altre pel tall de les vies ferroviàries d’alta velocitat l’1 d’octubre de 2018, conegut com a cas 21 Raons.
Danys psicològics
A conseqüència de la relació, buscada per la infiltrada, el querellant Òscar Campos pateix danys psicològics. El text jurídic denuncia “manipulació emocional” i especifica que Campos està en tractament psicològic i psiquiàtric i en situació de baixa laboral, a causa de les “seqüeles psicològiques en forma de trastorn depressiu i símptomes d’estrès posttraumàtic”. Un informe pericial incorporat a la querella explicita que existeix “un clar dany moral” perquè les estratègies empleades per la funcionària policial “haurien vulnerat el dret a la intimitat i a la privacitat” i generat “un dany a la dignitat de la persona”. Des de bon principi, l’organització antirepressiva Alerta Solidària ha acompanyat les persones afectades des dels vessants jurídic i psicosocial.
Un informe pericial explicita que existeix “un clar dany moral” perquè les estratègies de la policia “haurien vulnerat el dret a la intimitat i a la privacitat”
També és remarcable el fet que la infiltrada va teixir una relació amb la germana de Campos, així com amb els seus pares. De fet, la mare de l’agent hauria participat activament en el muntatge, donant cobertura a la missió que li havien assignat a la seva filla. L’afectat es va allotjar a la casa familiar del barri d’Establiments de Palma i va mantenir una relació de confiança amb la mare a través de nombroses trucades i videotrucades –un extrem que la Directa va poder confirmar gràcies als registres i la missatgeria del terminal telefònic d’Òscar Campos.
En coincidència amb la resta de casos d’infiltració, Isern Torres va tenir intermitències en la seva presència a Girona i es va escudar en una suposada malaltia greu del seu pare per marxar cap a Palma l’estiu de 2021. El juny de 2022, justament quan la Directa destapa el cas del policia Marc Hernàndez Pons, la infiltrada va comunicar a Campos que es traslladava a viure a Madrid i va rebutjar qualsevol visita amb el pretext de les “estrictes” mesures d’aïllament en dependències hospitalàries. Tres mesos més tard, la querellada va informar que retornava a viure a Palma perquè la situació amb el seu pare li havia provocat angoixa i depressió, i li va negar la possibilitat de tornar-se a veure. Aquest trencament sobtat també va afectar negativament la salut mental d’Òscar Campos, tal com recull la querella.
Obtenció d’informació reservada
La querella subratlla que la relació va tenir com a únic objectiu fer servir Campos «com a font involuntària d’informació i com a via indeguda d’accés a espais polítics» i, per aquesta raó, li atribueixen -a ella i als seus comandaments- un delicte de revelació de secrets i contra els deures cívics. La policia infiltrada va fer les primeres passes de la seva infiltració a la Tancada per Drets, una mobilització que reivindicava “pa, sostre, papers i treball” pels migrants menors no acompanyats. Durant els mesos que va durar la campanya de l’Associació No Al Racisme de Girona i Salt, la querellada va coordinar activitats, es va introduir en els dos grups de whatsapp de coordinació i va tenir accés a la documentació compartida, inclosa informació personal dels joves.
La policia infiltrada hauria obtingut informació reservada d’Òmnium, de la CUP i de l’Ateneu Popular de Girona
L’objectiu policial d’obtenir informació també va esquitxar altres col·lectius i organitzacions. La policia infiltrada va participar i obtenir informació reservada d’Òmnium Cultural, a través de l’usuari i la contrasenya de Campos com a treballador de l’entitat en el projecte nacional Revoltes. Segons consta a la querella, també va aconseguir informació reservada de la CUP en compartir cotxe amb un diputat.
A més, l’agent Maria Isern Torres va ser una de les fundadores del Sindicat d’Habitatge Girona i Salt el juny de 2021 i alhora va participar i extreure informació reservada de l’Ateneu Popular de Girona. La querella especifica que va tenir accés a estances tancades amb clau, on hi ha “documents polítics de totes les organitzacions que formen part de l’ateneu”, “llibres d’actes” o “llistes de socis”.
Intromissió en el dret de defensa
Com a infiltrada, va participar en dues reunions amb els advocats Benet Salellas i la lletrada Montserrat Vinyets, el 7 i el 28 de març de 2022. En les trobades es va parlar de l’estratègia del judici oral per les mobilitzacions el 2018, amb motiu de l’aniversari de l’1 d’octubre, i Isern Torres va prendre notes de les intervencions.
El Col·legi d’Advocats de Girona valorarà personar-se com a acusació en el procediment penal
La querella ho considera una “intromissió del dret a defensa” i apunta a una possible vulneració del secret professional i confidencialitat de les comunicacions entre advocat i client. Davant dels fets, el Col·legi d’Advocats de Girona, al qual pertany tant Salellas com Vinyets, valorarà personar-se com a acusació en el procediment penal.
Entre les diligències, a més de la declaració de la querellada i querellants, es demana que s’insti al Ministeri d’Interior espanyol a informar sobre l’escala de comandament de Maria Isern Torres. L’anunci de la querella en roda de premsa té lloc un dia després de la constitució de la comissió d’investigació sobre els policies infiltrats en l’activisme al Parlament de Catalunya, que presideix la diputada de la CUP Mar Ampurdanès.
