Des d’inicis de primavera, Austràlia es troba submergida en el que diferents mitjans han definit com la tragèdia ambiental més gran de la història recent del país. La inusual sequera i les temperatures de rècord han propiciat enguany una de les temporades d’incendis més llargues i destructives al continent oceànic, amb focs cremant ininterrompudament des del setembre. Tot i les pluges dels últims dies, les perspectives a curt termini no són favorables. Encara hi ha uns 60 focs actius a Victòria i Nova Gal·les del Sud i es tem que la situació empitjori el mes de febrer, que acostuma a ser el període més crític de la temporada d’incendis. Ara com ara, es calcula que s’han cremat uns 10 milions d’hectàrees, una extensió quatre vegades superior als focs de la selva amazònica i més gran que el conjunt del territori dels Països Catalans. Però què implica aquesta pèrdua a nivell mediambiental?
Ettore Camerlenghi, doctorand en biologia i conservació a Monash University (Melbourne) explica de quina manera els incendis afecten la biodiversitat i contribueixen a l’escalfament global: “El fet de perdre 10 milions d’hectàrees té implicacions a diferents nivells. En primer lloc, les plantes són una enorme massa de carboni que en cremar s’allibera en forma d’emissions de CO₂. Per tant, contribuirà exponencialment al canvi climàtic. En segon lloc, s’han destruït ecosistemes que només es troben aquí, perquè Austràlia ha estat aïllada durant més de 65 milions d’anys. És com perdre un museu d’història del planeta. Hi ha moltes espècies endèmiques amenaçades que patiran el problema de la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat”. A Kangaroo Island (Austràlia del Sud), per exemple, el 75% de la població de cacatues negres, que ja estaven en perill d’extinció, han perdut el seu hàbitat. Mentre els primers estudis parlen de mil milions de mamífers, ocells i rèptils afectats pels focs, Camerlenghi també assenyala el seu vessant funcional dins l’ecosistema: “Estem perdent els serveis d’aquests animals, com la pol·linització o la dispersió de llavors, que són indispensables pel bon estat de salut dels boscos”.
El coneixement aborigen en la preservació del territori
Mentre es busquen solucions per poder controlar i apagar els focs actius, comencen a sortir les primeres valoracions de les zones afectades. La magnitud i impacte dels incendis ha posat en el punt de mira la gestió actual del territori. Ja fa setmanes que diferents col·lectius reclamen que la veu i la perspectiva dels pobles aborígens entri en el debat sobre com afrontar el futur. No només perquè els pobles indígenes estan patint amb especial força els efectes dels incendis, sinó perquè les seves pràctiques tradicionals podrien ser part de la solució al problema. La població nativa ha utilitzat durant milers d’anys una tècnica per prevenir els focs a gran escala que els colonitzadors no van tenir interès a conèixer ni mantenir.
Aquesta pràctica, coneguda com a cultural burning, consisteix a cremar de forma controlada una zona delimitada tenint en compte les seves característiques. Les persones encarregades de la crema eren grans coneixedores de la biodiversitat del territori, els períodes de reproducció de les diferents espècies així com del clima i la geografia. D’aquesta manera, s’escollia el moment més idoni per encendre un cool fire (foc fred), en el qual les flames es mantenien baixes, alhora que el foc es propagava lentament perquè els animals tinguessin temps de marxar i poblar una altra zona veïna. No només servia per netejar zones amb risc de patir un incendi descontrolat, sinó que les cendres eren adob per nodrir la terra i revitalitzar una zona que ja escassejava de recursos.
La població nativa ha utilitzat durant milers d’anys una tècnica per prevenir els focs a gran escala que els colonitzadors no van tenir interès a conèixer ni mantenir
En parla Daniel Miller, director de la Gunaikurnai Land and Waters Aboriginal Corporation (GLaWAC) a la zona d’East Gippsland, que està impulsant les gestions per poder dur a terme el cultural burning. Miller explica que, tot i que aquesta pràctica no podrà solucionar tots els problemes causats pel canvi climàtic, seria un primer pas per recuperar el coneixement dels pobles natius: “encara que fem crema tradicional, no podem assegurar que això no tornarà a passar. Pot ajudar però [el canvi climàtic] és una bèstia completament diferent a vèncer. Però, sobretot, pot ajudar els membres de la comunitat a reconnectar amb la seva pròpia cultura i a prendre les decisions que creguin convenients sobre el seu territori”. Segons Miller, cal recuperar les tècniques tradicionals i fer-les accessibles a les joves generacions, per retornar el poder de gestió i decisió sobre el paisatge als pobles aborígens.
Evacuacions i refugiats climàtics
Els incendis també han suposat un impacte directe a la societat civil, cobrant-se la vida de 32 persones, engolint pobles sencers i provocant milers de desplaçats. Un dels pobles més afectats ha estat Mallacoota, situat enmig d’un parc nacional a la regió d’East Gippsland, prop de la frontera entre Victòria i Nova Gal·les del Sud. Part dels habitants hi van quedar atrapats el 31 de desembre, quan els focs van bloquejar l’únic accés al poble, i tres dies després unes 2.500 persones van haver de ser evacuades per mar i aire. “Vam tenir molta por. Hi havia molt fum i molts núvols, perquè el problema del foc és que genera el seu propi microclima. Quan ens preparàvem per evacuar Mallacoota podíem sentir els trons de la tempesta provocada pel foc, i com els llamps s’acostaven ràpidament. Ens van dir que el foc arribaria al poble al cap de set hores. Sembla molt de temps, però no ho és, si penses en les brases que saltaven fins a set quilòmetres per davant del foc”, explica Narrelle Warren, que estava a Mallacoota en el moment de l’incendi visitant la seva família. Afortunadament, no hi va haver víctimes mortals, però el poble sencer va quedar greument afectat, amb gran part de les cases destruïdes. El seu germà, que va decidir no evacuar per intentar salvar el poble davant l’incendi, afirmava que havia quedat irreconeixible: “Va estar treballant de valent netejant i defensant les cases del foc i em va dir que ja no se sentia a casa després que cremés tot.”
Els incendis de la regió de Gippsland també han afectat de manera significativa les comunitats indígenes de la zona, cremant arbres sagrats, animals totèmics i plantes ancestrals. I és que cal tenir en compte que, tot i que la tragèdia dels focs ha afectat de forma col·lectiva a la població australiana, el dol que experimenten les persones aborígens va més enllà dels danys materials i ambientals. Segons Neil Morris, músic aborigen que ha obert l’únic fons de recaptació per a persones indígenes afectades pels focs, la vinculació espiritual d’aquests pobles amb la terra constitueix una peça clau de la seva definició com a persones i comunitat. Això fa que les ferides per pèrdues ambientals siguin encara més profundes i amb importants implicacions a nivell de salut mental: “el paisatge és un element central en la nostra relació amb el món i com ens hi situem com a Primeres Nacions i els problemes de salut mental els relaciono directament amb la degradació del paisatge”. Morris subratlla que “per nosaltres, el paisatge també és parent nostre. El nostre parentiu no és només amb les persones, sinó també amb les plantes, els animals, els insectes, les estrelles, tot. I enmig d’un paisatge devastat, la realitat és que gran part del nostre sistema de parentiu ha estat destruït. És com intentar viure la teva vida dient que tot està bé quan han matat a quasi tota la teva família. Si tenim en compte que la població indígena en aquest país té la taxa de suïcidis més alta del món, això està totalment lligat a la devastació del territori i la realitat de la nostra connexió amb la terra”. Per Morris, és paradoxal veure que les persones aborígens, guardianes tradicionals d’aquests territoris, són alhora les més vulnerables a causa de la colonització: “Veure que la població indígena s’està convertint en refugiada en el seu propi país és el que més mal em fa personalment”.
Gestió política i negació del canvi climàtic
Mentrestant, a les principals ciutats es mantenen les protestes contra l’actual primer ministre conservador, Scott Morrison. El dia 10 de gener, tant a Sydney com a Melbourne, milers de persones es van manifestar exigint la implementació de polítiques climàtiques i acusant d’inacció el govern de Morrison, que segueix argumentant que la crisi actual no era previsible ni tampoc conseqüència del canvi climàtic. I si bé és cert que la magnitud dels focs no té precedents, no es pot dir que fos inesperada: l’informe publicat per l’Intergovernment Panel on Climate Change ja alertava l’any 2007 que Austràlia seria un dels primers països a notar els efectes del canvi climàtic en l’augment i la intensitat dels incendis.
Austràlia és responsable de l’1,3% d’emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, un percentatge significatiu tenint en compte la seva població: d’uns 24 milions de persones
Efectivament, la política negacionista del govern australià va ser fortament criticada a la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP25), celebrada a Madrid el novembre passat, on el país no va comprometre´s a reduir les emissions. Austràlia és responsable de l’1,3% d’emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, un percentatge significatiu tenint en compte la seva població: d’uns 24 milions de persones. A més, el govern australià continua impulsant una economia fortament lligada a la mineria i especialment a l’extracció de carbó, que ja ha situat el país com a quart productor mundial d’aquest mineral, només per darrere de la Xina, l’Índia i els EUA.
Tot i que, el govern ha anunciat una partida de 2.200 milions de dòlars australians per fer front als efectes del foc, els cossos de bombers segueixen reclamant que es reverteixin les retallades dels últims anys i es millori el seu finançament. Les entitats ecologistes també titllen la partida d’insuficient, mentre acusen el govern d’invertir gairebé el doble de recursos en subvencions i beneficis fiscals per al projecte Adani, que en cas de tirar endavant esdevindrà la mina de carbó més gran del planeta.
Mentre els focs continuen actius a vàries zones del continent, el dia 26 de gener Austràlia va celebrar el seu dia nacional, commemorant la data en què el capità Arthur Phillip agafava formalment possessió de la colònia de Nova Gal·les del Sud i posava la bandera anglesa per primer cop a l’actual Sydney. Paral·lelament,unes 100.000 persones van sortir als carrers de Melbourne i altres ciutats per donar suport a les comunitats aborígens i protestar un cop més contra el govern i les seves polítiques climàtiques en una diada que, contràriament a la celebració oficial, anomenen Invasion Day (dia de la invasió). Un crit massiu que reclama donar veu a les persones que durant milers d’anys han tingut cura del continent.
