Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una vaga general per impugnar l’oasi basc

La vaga general del 30 de gener posa a prova la capacitat dels moviments socials bascos de marcar una agenda pròpia, passar a l’ofensiva i fer confluir diferents lluites amb un horitzó compartit

Acció en Bilbao per denunciar les retallades en els pressupostos de la CAB / Arxiu

El País Basc es prepara per a la vaga general del 30 de gener amb el lema “treball, pensions i vida digna”. Durant les darreres setmanes s’han constituït més de 170 comitès locals de vaga a la Comunitat Autònoma Basca (CAB) i a Navarra, mentre que més de 1.500 empreses ja s’han adherit formalment a la convocatòria. Sobre la taula hi ha les reivindicacions de la Carta de Drets Socials del País Basc, com la fixació d’un salari i una pensió mínima de 1.200 i 1.080 euros, respectivament, la derogació de les dues últimes reformes laborals i la reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua de sou.

La vaga de dijous no s’entendria sense l’impuls del moviment per les pensions dignes, protagonista d’un cicle de lluita de llarg recorregut. “A Bilbao, fa dos anys que sortim cada dilluns ininterrompudament. A hores d’ara, crec que s’ha convertit en una mobilització de referència tant per al País Basc com per a la resta de l’Estat”, afirma Ana Mezo, de la plataforma de dones pensionistes i feministes Oneka. A partir del mes de juny de 2019, les diferents agrupacions de pensionistes van veure la necessitat de fer un salt qualitatiu pel que fa a la lluita. D’aquí va sorgir l’embrió de la jornada de vaga, amb l’aval de sindicats i moviments socials del país i l’aixopluc de la coordinadora Carta de Drets Socials del País basc.


CCOO, UGT i Podemos: ara no toca

La vaga compta amb el suport d’ELA i LAB (sindicats majoritaris al país), a més d’ESK, Steilas, Hiru, Etxalde, EHNE i CNT. Per contra, CCOO i UGT se n’han despenjat adduint que és “precipitada i fora de context” en un nou escenari de “govern progressista” a l’Estat, i que ha dividit el moviment pensionista. Segons Mezo, “el moviment pensionista té clara la màxima de ‘governi qui governi, les pensions es defensen’. Les xifres de 1.080 i 1.200 parteixen dels criteris de la Carta Social Europea, tenint en compte factors com el cost de la vida i el poder adquisitiu del País Basc. I creiem que l’augment del 0,9% que s’ha aprovat és irrisori per a les pensions baixes”. Per la seva banda, Podemos també s’ha desmarcat de la convocatòria, ja que forma part de governs de coalició a l’Estat –amb l’aprovació d’apujar el salari mínim fins als 950 euros– i a Navarra, mentre que al parlament de la CAB ha estat el soci de PNB i PSE per aprovar els pressupostos de l’últim tram de la legislatura, abans de les eleccions autonòmiques previstes inicialment per al pròxim mes d’octubre.


Revertir retallades socials

En aquest context, la vaga general sorgeix per impugnar la imatge de “l’oasi basc” projectada pels governs autonòmics del País Basc i Navarra i les elits com a territori de bonança econòmica permanent i immune a les desigualtats. Aquesta visió idíl·lica no és compartida per la plataforma contra l’exclusió social Argilan, que reclama la fi de les retallades de la Renda de Garantia d’Ingressos (RGI). Aquesta prestació econòmica mensual –retallada un 25% durant els darrers anys– serveix per cobrir les necessitats bàsiques de les persones amb pocs recursos i buscar-los sortides laborals.

Tot i que a la CAB el PIB i l’ocupació han crescut des de 2013, les dades de l’enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials per al període 2008-2018 indiquen que el nombre de persones en situació de pobresa real ha passat del 4,2% al 6,1%

Segons la plataforma, tot i que a la CAB el PIB i l’ocupació han crescut des de 2013, les dades de l’enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials per al període 2008-2018 indiquen que el nombre de persones en situació de pobresa real ha passat del 4,2% al 6,1% (130.000 persones), mentre que les que sense considerar-se pobres no gaudien de prou benestar han passat del 4% al 6,5% (139.328 persones). En aquest sentit, una de les reivindicacions de la vaga és que la quantitat de la RGI per a 2020 per a una unitat de convivència s’estableixi en 924 euros al mes (el 88% de l’SMI), en comptes dels 694 actuals (pel que fa als pensionistes, serien 1.050 euros, és a dir, el 100% de l’SMI).

“Hem d’exigir que hi hagi una RGI que posi fi a la pobresa. I la RGI actual no ho fa, sinó que hi ha més de 85.000 persones en situació de pobresa que no poden accedir-hi, i més de 60.000 que, tot i accedir-hi, continuen sent pobres. Creiem que en una societat com la basca, que té riquesa de sobres, això és insostenible”, resumeix Josu Balmaseda, treballador de Telefònica i membre d’ESK-Argilan.


La incidència de les vagues feministes

A banda de les pensionistes, un altre moviment social que ha organitzat mobilitzacions d’impacte al País Basc és el feminisme. “Crec que aquest moviment està tenint molta incidència a l’hora de repensar les vagues, a poc a poc va calant el discurs que les tasques no remunerades també són treball, una cosa que teòricament s’ha negat fins i tot des d’àmbits d’esquerres”, reflexiona la filòsofa política Jule Goikoetxea, que afegeix que la taula de mesures del 30-G “fa referència a derogar moltes mesures aprovades durant la darrera dècada que afecten directament el patriarcat en general”.

El moviment feminista fomentarà la creació d’espais simbòlics per totes les dones que no poden participar de la vaga, com ara treballadores de la llar, preses, dones que estan cuidant i dones assassinades per la violència masclista

Partint de l’experiència dels dos darrers 8 de març, el moviment feminista ha fet una crida a participar en els comitès de cada localitat i a visibilitzar reivindicacions que tenen a veure amb la dignificació de les tasques domèstiques i de cures, així com promoure l’equiparació amb la resta d’ocupacions. També fomentarà la creació d’espais simbòlics per totes les dones que no poden participar de la vaga, com ara treballadores de la llar, preses, dones que estan cuidant i dones assassinades per la violència masclista.

Moment en el qual les representants sindicals van fer oficial la convocatòria de vaga |Arxiu

La jornada del dia 30 també serà una oportunitat per donar espai a col·lectius que es troben als marges del sistema, com les treballadores explotades del sector domèstic. Actualment, una part molt important de les necessitats de cures de la societat basca s’estan resolent a través de la contractació de personal “en condicions de gran precarietat i semiesclavitud”, segons denuncia Liz Quintana, del centre d’atenció a la dona Argitan de Barakaldo (Biscaia). Moltes d’elles treballen en règim d’internat durant set dies a la setmana, sense pràcticament cap mena de cobertura laboral. Per totes aquestes raons, Quintana creu que des del feminisme “és important apropar-se a aquests col·lectius de dones que no són el subjecte polític habitual de les vagues tradicionals”.


Món cooperatiu i jovent precaritzat

La Carta de Drets Socials també ha interpel·lat les cooperativistes perquè s’adhereixin als comitès de vaga. És el cas d’Olatukoop, una xarxa de cooperatives que concep el 30-G com una oportunitat perquè el cooperativisme, el sindicalisme i altres moviments socials estrenyin llaços. “Si abordem el tema del treball partint d’una visió àmplia, més enllà de la feina assalariada i com a una cosa necessària socialment per poder viure millor i crear formes de treball més emancipadores, cooperativisme i sindicalisme han d’actuar conjuntament. Davant d’una crisi estructural, aquesta col·laboració serà molt necessària”, afirma Beñat Irasuegi, cooperativista d’Olatukoop. “Ens agradaria que les federacions i les estructures tradicionals del cooperativisme basc fessin crides a secundar la vaga. En qualsevol cas, la nostra tasca consisteix a crear contradiccions perquè el cooperativisme s’uneixi a les lluites socials que vindran els pròxims anys. Volem que el cooperativisme sigui una eina real de transformació”, afegeix Irasuegi.

Un altre punt de contacte és amb els col·lectius de joves, un dels que més pateix les noves formes de precarietat laboral i vital. En aquest sentit, l’assemblea de joves precaritzades de Bilbao Eragin es va crear per donar resposta a aquesta nova realitat. La xacra de les cases d’apostes, els falsos autònoms que proliferen en sectors com el repartiment de menjar a domicili i l’explotació existent al sector de l’hostaleria han estat el focus de les seves últimes campanyes públiques.

Gaizka Suárez, membre de l’assemblea, explica que “ens retreuen que aquesta vaga és política. I és clar que ho és. Retallar les polítiques socials o permetre l’obertura de cases d’apostes també són decisions polítiques”. En segon lloc, Eragin també reivindica que s’ha de fer xarxa amb els col·lectius que han protagonitzat la darrera onada de mobilitzacions: pensionistes, feminisme, ecologisme, els vaguistes del metall… “També ens han dit que això és un totum revolutum, però nosaltres creiem que és lluita i solidaritat de classe, és unir a la classe treballadora per un futur digne”.

Amb vista a dijous, s’han programat més de 100 activitats arreu del país. Després dels piquets a les primeres hores del dia, al migdia hi ha convocades manifestacions a les capitals i a la tarda als municipis més petits. Més enllà dels índexs que tradicionalment s’utilitzen per mesurar l’èxit de les vagues (seguiment als centres de treball i consum energètic, per exemple) la jornada del 30-G posarà a prova la capacitat mobilitzadora dels moviments socials bascos.


Suport des dels Països Catalans

L’aturada del dia 30 també ha generat suport als Països Catalans, en el marc d’un horitzó comú de defensa de les pensions públiques i la derogació de les reformes laborals. A Barcelona, els sindicats IAC, CGT, CNT, CoBas, COS, Solidaritat Obrera i la Plataforma 3 d’Octubre han convocat dues concentracions: la primera, a la cantonada entre el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó (11 h), i la segona a la tarda, als Jardinets de Gràcia (18 h). A Lleida, la Marea Pensionista, sindicats i col·lectius faran una manifestació per l’Eix Comercial (18.30 h), mentre que a la ciutat de València, CGT, CNT, COS i Intersindical Valenciana efectuaran una concentració unitària i oberta a tots els moviments socials a la plaça dels Pinazo (19h). També es preveuen actes semblants a Tortosa, Tarragona, Sabadell i Terrassa.