Llibertats

Quan estat i patriarcat es troben en la repressió

Novact i la plataforma Defender a Quien Defiende publiquen un informe que analitza des de la perspectiva de gènere el fenomen de les repressions. El document evidencia com poder punitiu i patriarcal es cohesionen per preservar l'ordre social
Imatge de la repressió davant d'una seu electoral a Sabadell el dia 1 d'octubre
Àngel Garcia
17/11/2017

Que l’Estat té mecanismes repressius per frenar la dissidència i controlar la població és quelcom àmpliament conegut entre els moviments socials i l’activisme. Casos com Pandora o Piñata, el cas 4-F, l’empresonament d’Alfon, entre molts altres, han comportat l'activació dels aparells policials, polítics i judicials en la creació d'un discurs que construeix un “enemic intern”, com l’antisistema o el perroflauta.

El que encara no és tan visible és com el patriarcat i les eines estatals de control social estan entortolligades. Per evidenciar-ho, des de Novact i amb el suport d'entitats i col·lectiu membres de la plataforma Defender a Quien Defiende - com Centre Irídia, Calala i Stop Represión Granada, entre altres- han elaborat un informe sobre la relació entre repressió i gènere, que aquest dijous 16 de novembre s’ha presentat a la Universitat de Barcelona.

"des de Novact i amb el recolzament d'entitats i col·lectius membres de la plataforma Defender a Quien Defiende, com Centre Irídia, Clala i Stop Represión Granada, entre altres."

Com diu en el pròleg la professora de filosofia del dret Encarna Bodelón, “la lluita contra els patriarcats ha estat també la història de múltiples repressions”, individuals o col·lectives. Les dones autores de l’informe han fet una panoràmica de les mobilitzacions socials i feministes per estudiar com es legitima la repressió a través de la idea de “seguretat ciutadana”. Per a elles, “el sistema de gènere i la ideologia neoliberal dominant a l’Estat són dues estructures de caràcter mútuament constitutiu” i com a tal, han d’examinar-se juntes.

La seguretat ciutadana i la protecció de la família són dos àmbits en què l’estat patriarcal treballa per “reprimir i disciplinar” els cossos que són llegits com a no normatius

L’informe es bassa en l’òptica feminista per a comprendre el fenomen de la repressió exercida per l’Estat. Amb aquest punt de partida, atén els impactes psicosocials i subratlla la importància de posar en el centre les cures com a mecanisme de reparació i acompanyament impulsat des de la visió de gènere. Alhora, radiografia l’impacte de la repressió estatal envers les dones i els moviments feministes, i analitza si el sistema punitiu actua de manera diferent en funció del gènere o les orientacions sexuals en els contextos de protesta i enfront dels moviments socials.

La seguretat ciutadana (àmbit públic) i la protecció de la família (àmbit privat) són dos àmbits en què l’estat patriarcal treballa per “reprimir i disciplinar” els cossos que són llegits com a no normatius. Les dones han viscut diverses ofensives envers els seus cossos, sigui des dels intents d’imposar legislacions que vulneren els seus drets sexuals i reproductius -com la “contrareforma Gallardón” de l’avortament-, o directament, patint violències quan ocupen i polititzen els espais públics. L’informe destaca també com l’expansió del sistema penal a territori espanyol ha estat paral·lel a la restricció de les polítiques de benestar. Aquestes retallades les pateixen en major mesura, de nou, les dones.

/ Pau Fabregat


Davant de tot això, les autores defensen que una lògica d’anàlisi feminista obre les portes a repensar com fer front a les actuacions del sistema penal. “Mentre que per als homes hi ha models socialment acceptats de transgressió, que fins es poden lluir com a emblema de masculinitat, per a les dones la transgressió es transforma en estigma i rebuig. Això fa que les dissidències puguin ser més fàcilment assumides pels homes, ja que a més resulten més compatibles amb uns rols socials i familiars que requereixen menys obligacions”, conclou el document. Davant d’això, però, identifiquen avui dia una fugida de la “figura de l’heroi” i de les imatges d’heroïcitat i victimisme.

Quan arriba la repressió, també es produeix un fenomen de feminització de la resposta. Quan el temps passa i el procés repressiu continua, amb persones pendents de judici o empresonades, per exemple, qui es manté a dins dels grups antirepressius i de suport són les dones. Això, per a les autores de l’informe, implica que al final s’acabi donant més importància a les cures en aquests entorns. S'habilita un espai per expressar tot allò que el “missatge de l’heroïcitat” no permet: pors, dolors, mancances o inseguretats. També els efectes de la violència repressiva que no sempre afloren als primers moments, com ara depressió, ansietat, trastorns psicòtics amb menys freqüència… Tot plegat, conseqüències del trastorn d’estrès post- traumàtic. Això fa que, des de l’experiència, es comenci a instaurar una lògica de la prevenció, de la cura i de corresponsabilitzar: preparar-se abans que arribi la repressió per tenir més marge d’actuació i capacitat per rebre el cop.
 

La repressió sexuada

L’1 d’octubre, entre diversos càntics, hi havia el de “sense les iaies, no hi ha revolució”. Aquests crits ressonaven mentre les forces policials del Cos Nacional de Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil entraven a les seus electorals per impedir les votacions durant el referèndum català. Durant la jornada, la repressió es va universalitzar i va saltar de la creació de “l’enemic intern” a petita escala a extrapolar-lo a tota la població catalana mobilitzada en defensa del referèndum.

En aquest context, l’informe assenyala que es va produir “altra vegada el cos de la dona per significar el domini masculí”. L’1 d’octubre es va haver-hi casos de “repressió sexuada”, aquella en què el cos de la dona és receptacle d’uns mecanismes punitius que volen reconduir i remarcar el que ha de correspondre a la feminitat, d’una banda, i que alhora empra unes violències que cosifiquen i expressen el missatge de la dominació dels homes. És el cas, per exemple, de les agressions per les quals Marta Torrecillas va presentar una querella.

L’informe assenyala que “altra vegada el cos de la dona” va esdevenir “per significar el domini masculí”. L’1 d’octubre es van produir casos de “repressió sexuada”

El 25 d’octubre, Torrecillas va denunciar la violència sexual a què va ser sotmesa pel CNP a l’IES Pau Claris – gravada en vídeo i que va córrer per les xarxes. Torrecillas els acusa de torçar-li els dits, tocar- li els pits i llançar-la per les escales. Moltes dones, a menor o major mesura, van patir aquesta violència policial de primera mà, també dones grans.

Les autores de l’informe, alhora, estudien com la repressió sexuada s’exerceix des del patriarcat contra els homes per arrabassar-los el domini patriarcal. Per exemple, analitzen la violència sexual emprada pels cossos policials a l'Estat francès contra un jove a París: l’1 de febrer del 2017, en un “rutinari” control de drogues al veïnat Aulnay-sous- Bois, quatre agents de la policia francesa van aturar uns nois per demanar-los la documentació. Théo, de 22 anys, va ser agredit quan els agents van “introduir una porra per l’anus, agressions fruit de les quals va haver de ser operat a l’hospital d’urgència”. Com a resposta davant d’aquesta violència policial, hi va haver disturbis en aquesta zona perifèrica de la capital francesa durant diverses nits.

Una estratègia similar, tot i que de molt més baixa intensitat, es troba en la conversa entre policies, gravada fortuïtament durant el trasllat d’Oriol Junqueras al centre penitenciari d'Estremera. Els agents feien mofa de la possibilitat de què el vicepresident de la Generalitat patís una violació a presó. Es reproduïa tota la lògica repressiva de la violència sexuada, en aquest cas, com una eina d’homes en situació de dominació contra homes en situació de vulnerabilitat. Per tant, l'informe, impulsat per Novact i Defender a Quien Defiende, permet fer una primera aproximació a l’abast de la relació entre estat, patriarcat i repressió. 
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: