Llibertats

Quan la Guàrdia Civil i la Policia es passen de la ratlla

En l'últim any s'han instruït una desena de procediments penals contra agents d'ambdós cossos de seguretat per presumptes delictes vinculats amb el tràfic de drogues
Hem volgut fer un repàs de les múltiples causes judicials instruïdes durant l'últim any contra agents d'ambdós cossos de seguretat per presumptes connivències amb xarxes de tràfic de cocaïna, haixix i marihuana
07/11/2017

Diversos sindicats del Cos Nacional de Policia espanyola han interposat una denúncia contra el director de la revista satírica El Jueves, Guille Martínez-Vela, per un presumpte delicte d'injúries. El jutjat d'instrucció 20 de Barcelona l'ha citat a declarar en qualitat d'investigat aquest dimecres 8 de novembre al matí. Els fets es remunten al 5 d'octubre, quan la revista va publicar a la secció de notícies falses una entrada amb el títol "La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Cataluña". La notícia feia referència indirecta als milers d'efectius de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola que des del 20 de setembre es troben allotjats als creuers GNV Rhapsody i Moby Dada –més conegut com a Piolín– del Port de Barcelona i GNV Azzurra del Port de Tarragona. La peça humorística publicada per El Jueves és una sàtira, però hem volgut fer un repàs de les múltiples causes judicials instruïdes durant l'últim any contra agents d'ambdós cossos de seguretat per presumptes connivències amb xarxes de tràfic de cocaïna, haixix i marihuana. Una realitat que, malgrat ser poc visible mediàticament, existeix.

Mataró (Maresme) i Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) han estat els municipis on més recentment la imatge del Cos Nacional de Policia s'ha vinculat judicialment amb el tràfic d'estupefaents. El 20 de juny de 2017 va ser detingut el comissari Fèlix Riesco, màxim responsable de la comissaria de Mataró, qui segons la unitat d'Assumptes Interns del CNP va cometre els presumptes delictes de revelació de secrets i suborn en connivència amb una xarxa de traficants desarticulada al barri de la Mina de Barcelona. Riesco va ingressar preventivament a un centre penitenciari per ordre del jutjat d'instrucció 4 de Mataró. El passat 26 de setembre un membre del CNP va ser detingut en el marc d'una operació contra el tràfic de cocaïna a Catalunya desenvolupada pels Mossos d'Esquadra. L'agent formava part de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO), residia a Cornellà de Llobregat i segons el jutge instructor pertanyia a un "grup criminal" integrat per onze persones. Són només dos exemples d'un incessant degoteig que en l'últim any ja suma una desena de procediments penals arreu de l'Estat espanyol.

Captura de pantalla de la notícia satírica publicada per 'El Jueves' el passat mes d'octubre 


La connexió dels policies amb les xarxes de narcotràfic investigades en alguns casos té a veure amb el robatori de la droga requisada. És el cas del policia nacional espanyol J. L. H. C., de 37 anys i destinat a la comissaria de Portbou (Alt Empordà). La secció tercera de l'Audiència de Girona l'ha condemnat a dos anys de presó i una multa de 4.000 euros per haver-hi sostret un paquet de 1.012 grams d'haixix del dipòsit d'efectes decomissats. Quan va ser detingut, a la cartera on guardava la placa policial hi van trobar, a més, una bosseta de plàstic amb cocaïna. Malgrat la gravetat dels fets s'ha beneficiat dels atenuants per un presumpte trastorn d'ansietat i, per això, la petició fiscal de quatre anys de presó va quedar rebaixada a dos anys –amb sentència ferma de 24 d'octubre de 2017–, i en conseqüència, no ha ingressat a presó. Un cas semblant s'ha viscut a la comissaria del CNP a Gandia (la Safor), on un agent del cos va sostraure en almenys dues ocasions les drogues confiscades que es guardaven a les dependències policials. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'ha condemnat a dos anys i mig de presó, una multa de 4.800 euros i la inhabilitació durant quatre anys i mig per a l'exercici com a funcionari de policia per un delicte d'infidelitat en custòdia de documents i per una falta de furt.

La casuística delictiva entre policies, fins al punt de revendre la droga requisada per aconseguir un sobresou, arriba a tots els racons de la geografia de l'Estat espanyol, també a la capital. La Sala Segona del Tribunal Suprem va confirmar el novembre de 2016 la pena de sis anys de presó per Jose Manuel H.T., per un delicte agreujat contra la salut pública. Segons la sentència, el penat es va apropiar de 55 càpsules de cocaïna comissades a l'aeroport de Barajas per revendre-les al carrer. El valor estimat de la mercaderia sostreta es va estimar en 46.099 euros.


Involucrats agents de la Benemèrita

L'ombra de la sospita s'estén a la Guàrdia Civil. Consten diverses sentències en ferm contra agents del cos. La secció d'Algesires de l'Audiència Provincial de Cadis ha condemnat recentment dos agents de la Guàrdia Civil i un del CNP a tres anys i nou mesos de presó per un delicte contra la salut pública. Tots tres han estat inhabilitats per un període de disset anys. No podran tornar a treballar als cossos i forces de seguretat de l'Estat. Els fets jutjats es remunten a 2013, quan van ser interceptats amb 250 quilos d'haixix provinents del Marroc. En aquesta mateixa línia, el passat mes de juny el Tribunal Suprem va confirmar una pena de 21 mesos de presó contra un guàrdia civil de Costa Teguise (Lanzarote) acusat d'apropiar-se de droga requisada en diferents operacions. Al seu domicili particular hi van trobar haixix, marihuana i cocaïna. Una setmana més tard un tribunal de Tetuán (Marroc) va condemnar un altre guàrdia civil adscrit al Servei d'Informació a quatre anys de presó. La sentència conclou que pretenia introduir a Ceuta vuitanta quilos d'haixix que transportava en el seu vehicle particular.

La tardor de 2016 l'Audiència de Màlaga va condemnar a deu anys i mig de presó un tinent de la Guàrdia Civil que ostentava el càrrec de cap de l'Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga

La xacra també afecta la part superior de la cadena jeràrquica. La tardor de 2016 l'Audiència de Màlaga va condemnar a deu anys i mig de presó un tinent de la Guàrdia Civil que ostentava el càrrec de cap de l'Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga. Se li atribueixen delictes contra la salut pública i de falsificació en dues operacions de narcotràfic a les costes de Marbella i Melilla. Suma i segueix. El 6 de juny de 2017 es va rubricar una altra sentència condemnatòria a l'altre extrem de la geografia peninsular, a la província de Pontevedra. El caporal de la Benemèrita Enrique P. Martínez fou condemnat a set anys de presó i quinze d'inhabilitació per un delicte de tràfic de drogues. La sentència confirma que hauria organitzat un fals control policial a la carretera N-550 amb l'objectiu de confiscar substàncies estupefaents. Va requisar i sostreure 379 grams de cocaïna pura, valorats en 52.515 euros.


Objectiu: els diners dels narcotraficants

En alguns dels procediments penals en curs no s'investiga el tràfic o el consum de drogues, sinó l'ús d'informació privilegiada per extorquir els narcotraficants i així aconseguir elevades quantitats de diners. És el cas de dos guàrdies civils d'Igualada acusats de segrest. Juntament amb altres dos homes haurien emmanillat, retingut per la força i traslladat a una zona boscosa un veí de Girona a qui li van exigir diners. Segons informació publicada pel diari El Punt-Avui l'octubre de 2016 i el setembre de 2017. La Fiscalia, en un judici que va quedar suspès el passat 27 de setembre, demana nou anys de presó pels agents Jesús Isaac Martínez i José Antonio Salguero –destinats a la caserna d'Igualada. La investigació assenyala que els policies haurien perpetrat els fets junt amb dos homes més: l'amo d'una empresa de Sils, Manuel Raurich Pérez, i un veí de Santa Coloma de Farners, Manuel Díaz Duran.

L'escrit de conclusions provisionals de la fiscalia indica que els dos guàrdies civils imputats obtenien a través dels arxius del cos informació de suposats traficants de droga. Aquestes dades servien per subornar-los. En aquest cas van portar la víctima al seu domicili de l'avinguda Lluís Pericot de Girona i li van reclamar 10.000 euros, però va aprofitar una distracció dels segrestadors per alertar la policia municipal. En aquesta mateixa subcarpeta de suborns també hi trobem la ratificació per part del Tribunal Suprem (amb data de 2016) d'una condemna a set anys de presó per a un exinspector del CNP d'Àvila, acusat de rebre diners d'un traficant de cocaïna a canvi de protecció policial.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: