A Itàlia, han passat més de tres anys des de la primera inundació que va colpejar la regió d’Emília-Romanya, al nord-est del país. Va ser el maig de 2023. L’octubre de 2024 va arribar la quarta. Luca Vianelli és un dels veïns afectat en més d’una ocasió. “Els mapes de risc d’inundacions no incloïen Bolonya”, explica. Al número 22 del carrer Saffi, on la seua família té una casa, un rierol discorre cobert sota la via. Per evitar que el carrer s’afonara, l’Ajuntament havia reforçat aquell llit amb dotze files de puntals. Segons Vianelli, durant la crescuda de maig de 2023 aquella estructura va dificultar l’eixida de l’aigua, que va entrar pel terra de l’edifici. La nit del 19 d’octubre de 2024, el torrent Ravone també va arribar fins a sa casa, al barri de Saragozza Porto. Les marques tres anys després continuen a les parets i a terra encara queden sacs.
A Castel Bolognese, a la província de Ravenna, hi havia alerta roja, però els veïns no van rebre cap avís directe. Domenico Sportelli recorda aquella inundació: “el 2 de maig no se’ns va informar. A ma casa l’aigua va arribar als 60 centímetres. Moltes persones vivien a les plantes baixes. Tot va quedar destruït”, recorda.
Hui, la situació és una mica diferent de la de 2023. Des de 2024, nombrosos ajuntaments italians, especialment de la regió, han contractat Alert System, un servei privat de ComunicaItalia al qual la ciutadania es pot subscriure de manera gratuïta per rebre avisos al telèfon mòbil. Les adjudicacions superen en conjunt els tres milions d’euros. Itàlia compta, a més, amb IT-Alert, l’equivalent d’ES-Alert, desenvolupat -com a l’Estat espanyol- per complir la Directiva europea 2018/1972 i des de febrer de 2024, està operatiu per a determinats riscos, com accidents nuclears, grans accidents industrials, col·lapse de grans preses o alguns riscos volcànics, però no per a les precipitacions intenses, que continuen en fase d’experimentació. Per a aquests episodis s’està desenvolupant un altre servei, previst per a 2027.
Des de 2024, nombrosos ajuntaments italians han contractat Alert System, un servei privat de ComunicaItalia les adjudicacions del qual superen els 3 milions d’euros
La comunitat científica mentrestant debat sobre fins a quin punt aquestes inundacions es poden considerar excepcionals i la importància, per tant, no només d’avisar, sinó també d’anticipar-se. Pierluigi Randi, president de l’Associació de Professionals de la Meteorologia italiana, apunta al canvi climàtic com un dels factors de fons. “Si es produeixen quatre fenòmens extrems en dos anys, com ha passat a l’Emília-Romanya, és evident que el canvi climàtic hi té alguna cosa a veure. Com més calent està l’aire, més vapor d’aigua pot contindre”, explica, i reclama una planificació diferent i “tornar l’espai als rius”. A Espanya, el delegat al País Valencià d’AEMET, Jorge Tamayo diu que aquests fenòmens quan es produeixen ara tendeixen a fer-ho amb més intensitat per la major energia disponible a l’atmosfera. Però no només és important quina quantitat de pluja cau, recorda Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que insisteix que el que va passar al barranc del Poio de València, arran de la dana de 2024, va ser una crescuda sobtada o “llampec”, diferent del desbordament més lent d’un gran riu. L’aigua va avançar ràpidament des de zones on havia plogut amb molta intensitat cap a municipis on a penes plovia, d’ací la importància d’anticipar-se al que podia passar, conclou.
A Emília-Romanya les obres de reconstrucció, tres anys després, encara estan en marxa o no s’han acabat. Vittorio Manoni mostra els dics que ha comprat per protegir sa casa mentre espera les grans actuacions anunciades per l’Autoritat de la Conca del Po. A Budrio, el 2024, el torrent Idice va desbordar i va arribar a enderrocar un pont. Un any abans, a Cesena, es van tallar les línies telefòniques després de trencar-se un dic del riu Savio. Chiara Bocchini i sa mare van quedar envoltades per l’aigua: “al principi era un pam que venia cap a nosaltres, després va entrar a casa pel garatge. Tot era fang. Vaig pujar ma mare dalt i vam esperar”, recorden. El sistema d’alerta primerenca no va funcionar. Hui, la ciutat prova les seues pròpies sirenes municipals davant la falta, encara, d’un sistema estatal d’avís i previsió.
Al País Valencià, tot per respondre
A Picanya, al carrer Almassereta, el temps no ha passat. Al número dos, Elena Moreno assenyala a la paret la marca que va deixar l’aigua, quasi cinc metres per damunt de terra. Conta com aquell 29 d’octubre, fa dos anys, l’aigua va començar a pujar. José María Porcu, el seu fill major, va telefonar des del poble del costat per avisar de la quantitat d’aigua que baixava. Un altre dels seus fills estava amb ella i la va ajudar a pujar a la terrassa per una escala de ferro molt xicoteta. Amb 80 anys, encara no sap com ho va aconseguir; una cama se li va quedar enganxada i el seu fill la va acabar espentant des de baix. Després van saltar al colomar de la “tia Lola”, la seua veïna, on van passar la nit a la intempèrie. L’endemà de matí, diversos voluntaris els van traure amb un tobogan improvisat. Lola va ser traslladada després a l’hospital, on va morir al cap de pocs dies.
L’aigua va arrasar bona part del que hi havia dins de la casa. Hui, el saló rehabilitat està presidit per un marc de fusta marró amb tres fotografies marcades per l’aigua i el fang, cadascuna del casament d’un dels seus fills. Quan Elena Moreno fa balanç d’aquells dies, les coses materials queden en un segon pla. Va sobreviure, els seus fills van sobreviure i va poder tornar a casa. Fora, la filera de façanes ocres i grogues alterna habitatges reconstruïts amb altres on la dana continua present. A aquesta memòria se suma ara la incertesa sobre el seu futur, ja que una part del veïnat qüestiona el projecte municipal per traslladar el carrer a una cota més alta. L’Ajuntament defensa que la mesura busca evitar que una nova crescuda torne a posar en risc les persones que viuen al costat del barranc, però a Picanya el risc d’inundació s’estén molt més enllà d’aquests carrers.
En aquest mateix municipi valencià, quan Azucena Brisa va rebre l’alerta d’emergència al mòbil, l’aigua ja havia entrat al poble. Cap a les sis i mitja havia vist que el barranc estava a punt de desbordar i va telefonar als seus pares per demanar-los que isqueren de casa. Va ser l’última vegada que va parlar amb ells. Quan va sonar l’alerta, eren les 20.11.
També eren les 20.11 quan el riu Magre passava desbordat pel barri del Raval d’Algemesí. Quan el baix de Vicenta Aranda estava inundat i ella es trobava fora de perill al primer pis amb la seua filla. No era la primera vegada que veia arribar l’aigua. El 1982 també va viure la pantanada de Tous. Hui, Aranda és agent de salut comunitària en un barri que ja estava vulnerabilitzat abans de la riuada, que no ha fet més que agreujar els problemes previs. “Nosaltres estem marginats, ací al Raval”, diu Aranda. Dos anys després, les ferides continuen presents. D’un dels parcs infantils sobresurten ferros rovellats entre els jocs, fem i un matalàs; al costat, l’escola infantil continua destrossada, amb vidres trencats i portes tapiades. Joan Nacher, promotor d’igualtat d’Algemesí Solidari, assegura que el barri està molt pitjor que abans de la dana. “Tots els parcs infantils del poble estan arreglats menys els dos del Raval”. L’Ajuntament d’Algemesí no ha respost a les preguntes sobre l’estat del barri, que li ha fet la Directa.
A les 20.11, les inundacions en diversos punts de la província ja eren evidents i des del matí se succeïen els rescats. AEMET feia diversos dies que advertia del risc. Segons Jorge Tamayo, el seu delegat al País Valencià, aquell mateix dia, abans de les deu del matí, tota la zona afectada posteriorment ja estava sota avís roig. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer transmetia a Emergències les dades a través del seu Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH). Miguel Polo, el seu president, explicarà després que la Confederació no dirigeix la resposta de Protecció Civil i que, quan transmet informació hidrològica, dona per fet que les persones que la reben saben interpretar-la.
Els comités han creat una xarxa de walkie-talkies entre municipis que mantenen connectada quan s’activa una alerta per pluges
El CECOPI va quedar constituït a les cinc de la vesprada. Per Tamayo la coordinació ja anava “molt per darrere dels esdeveniments”. Allí s’havia de posar en comú la informació disponible i decidir les mesures de protecció de la població, entre elles l’eventual enviament de l’alerta. Tant Tamayo com Polo subratllen hui que els seus organismes aporten informació tècnica per a la gestió de l’emergència, però que no els correspon alertar directament la població. A qui sí que li corresponia era a les autoritats autonòmiques del País Valencià. Segons Protecció Civil estatal, aquell dia el sistema ES-Alert estava completament operatiu i no constava cap limitació tècnica, operativa o administrativa que impedira utilitzar-lo. “Cada comunitat autònoma decideix què i quan envia un missatge en funció de les informacions o dades recopilades”, expliquen des de l’organisme. En la Circular de Prevenció d’Inundacions de 2024, la Generalitat recollia que ES-Alert estava actiu i que permetia enviar missatges a la població en situacions d’especial gravetat. En la de 2025, la formulació canvia i indica que, “a falta de protocol·litzar-ne la utilització per part de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències”, el sistema “podria ser utilitzat” en casos de risc greu o emergència. I afegeix que, encara que té un ampli abast, “no és segur al 100%”. Desenvolupat per complir la Directiva europea i finançat amb fons Next Generation, ES-Alert va entrar en servei a tot Espanya el febrer de 2023, després d’una fase de proves el 2022. Hui, la gestió d’aquella emergència forma part d’una investigació judicial oberta que la jutgessa ha prorrogat sis mesos més, i l’existència d’aquest procediment és un dels motius al·legats per Emergències de la Comunitat Valenciana per no respondre a les preguntes d’aquest reportatge.
“Soc Rosa Álvarez, la filla de Manuel Álvarez, víctima de la negligent gestió de la dana”, des del saló de la casa de son pare a Catarroja, un altre dels 75 municipis afectats aquell dia al País Valencià, la també presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals 29-O recalca que, abans de la fallada en l’enviament de l’alerta, hi va haver una concatenació d’errors en la gestió de l’emergència. Entre ells, l’absència del president autonòmic durant algunes de les hores clau d’aquella vesprada i la falta de preparació dels polítics: “la persona que estava al capdavant d’Emergències no tenia experiència en emergències”, diu.
Per a Carmen Grau Vila, experta en gestió de desastres amb perspectiva de gènere i investigadora de la Universitat de Waseda, al Japó, una gestió eficaç de les emergències no pot dependre només de l’enviament d’un missatge, sinó d’una cadena d’avisos, decisions, protocols i canals. Defensa que la resposta ha d’estar més protocol·litzada i recolzar-se en personal tècnic, i que la població necessita formació per saber com actuar. “L’alerta primerenca ha de ser multicanal i arribar a la població major o vulnerable que no té accés a un telèfon”. A Benetússer, Rut Moyano, veïna afectada per la dana i portaveu dels Comités Locals sorgits després de la riuada, defensa també que la població forme part dels plans d’emergència. Els comités han creat una xarxa de walkie-talkies entre municipis que mantenen connectada quan s’activa una alerta per pluges. “Una de les coses que més ens va fer patir aquella nit era no poder contactar amb ningú”, sentencia.
Dos anys després de la dana de València, les inundacions continuen colpejant l’est de la península. El passat 17 d’octubre, la dana Adam va afectar les comarques valencianes de la Safor i la Marina Alta. Les alertes arriben ara amb més freqüència i antelació, i s’entén millor què signifiquen, expliquen els testimonis de 2024. Però, subratllen: per a les 234 víctimes d’aquell 29 d’octubre, l’alerta va arribar massa tard.
*Aquest reportatge forma part d’una investigació amb el suport de Journalismfund Europe a les autores.
