Després de l’èxit internacional del seu primer llibre, Com els economistes van inventar l’austeritat i van aplanar el camí al feixisme (2022), l’economista i catedràtica italiana Clara Mattei acaba de publicar una nova obra, Escapar del capitalismo, que ha estat traduïda al castellà per l’editorial Capitán Swing, i en la que fa una anàlisi crítica del capitalisme i de les seves conseqüències socials. Professora de la Universitat de Tulsa, als Estats Units després d’haver passat per la prestigiosa Universitat de Princeton, Mattei argumenta que el capitalisme és un model econòmic relativament jove dins la història de la humanitat i, per tant, és possible buscar models alternatius sense els seus elevats costos socials.
Creus que amb l’enorme creixement de la desigualtat arreu del món, la societat ha de tornar al marxisme com a eina d’anàlisi?
Si, absolutament. Cal recuperar les seves crítiques des de l’economia política, i no la part del seu pensament més determinista. El marxisme és l’únic marc que ofereix una explicació del que està passant, de la pobresa, de la desigualtat i de l’extractivisme. Ens diu que això no és una distorsió del mercat, sinó un dels elements fundacionals de l’economia de mercat.
Hi haurà qui dirà que no és tan fàcil separar la societat entre burgesos i obrers com al segle XIX.
És clar, el capitalisme ha evolucionat. Però el que cal mirar és qui pren les decisions laborals, qui viu de les seves inversions, i qui ha de vendre la força del seu treball per subsistir. En aquesta segona categoria, trobarem treballadors amb experiències de vida molt diferents, però tots pateixen la coerció econòmica de treballar per altres.
Arreu del món, de Nord a Sud, hi ha un gran malestar popular. Creu que el responsable és el capitalisme?
“El capitalisme explica el que passa a Palestina perquè està molt lligat a l’imperialisme”
Sí, la precarietat va en augment a tot arreu. Fins i tot als Estats Units hi ha moltes persones vivint en la indigència. I també explica el que passa a Palestina o el Líban, perquè el capitalisme està molt lligat a l’imperialisme. El que abans quedava ocult en l’anomenat ordre liberal, ara està sortint a la llum. Un canvi fonamental és que Occident ja no pot governar el món com abans.
Qui s’ha beneficiat més d’aquest malestar és el populisme d’extrema dreta encarnat per Donald Trump.
Trump ha utilitzat l’odi cap a l’establishment. L’elit ha estat tradicionalment liberal i el Partit Demòcrata n’ha format part, sent còmplice de la contaminació o l’opressió, però al mateix temps presentant-se com a alternativa. La gent està farta d’això i vol revenja. Però això no durarà. La gent està començant a obrir els ulls i ho hem vist a les eleccions. L’austeritat reprodueix el capitalisme i divideix els treballadors, però arribats a un cert punt, la gent busca alternatives de debò, i no en termes repressius.
Són figures com Zohran Mamdani l’expressió d’aquesta cerca?
“Hem de superar el keynesianisme, que creu possible compatibilitzar el capitalisme amb el bé comú”
Sí, per bé que hi ha diversos graus de radicalitat entre aquesta nova generació de demòcrates. Ara bé, els costarà canviar les coses perquè el partit intentarà impedir canvis profunds. Per això, ens calen noves institucions, com les assemblees populars independents que hem creat a Tulsa. Ara l’alcalde de la ciutat ja ens ha d’escoltar. Hem de superar el keynesianisme, que creu possible compatibilitzar el capitalisme amb el bé comú a través d’actes com fer infraestructures. Això és un engany, la lògica capitalista sempre acaba prevalent.
L’economia ha estat el tema dominant a les legislatives dels Estats Units.
Sí, la inflació està disparada i culpar-ne als treballadors no funciona. Trump vol fer veure que ell està al costat de la gent enfrontant-se a la Reserva Federal, però és una comèdia. Està retallant els serveis socials, tancant escoles públiques, desnonant a la gent, el preu de la benzina està pels núvols…
I davant aquesta situació, què fa el Partit Republicà?
Recorre a les dades macroeconòmiques, que no són pas dolentes: hi ha creixement del PIB, els beneficis empresarials s’han disparat, l’atur no és gaire alt. Però la realitat és que la gent no sent l’èxit enlloc. Ens solen receptar sempre austeritat, que potser és bona per l’economia, però no per la gent. Cal sortir del paradigma de l’economia clàssica, d’aquests conceptes abstractes, perquè no és capaç de descriure el patiment de la gent.
Dins l’esquerra, fa més d’un segle hi havia un debat sobre si calia canviar les coses a través dels canvis graduals o d’una revolució. Actualment, quina ha de ser l’estratègia?
Doncs citaria a Rosa Luxemburg quan deia “calen reformes cap a la revolució”. Hem de fer servir totes les eines a la nostra disposició: pressionar perquè l’habitatge sigui un dret i no un luxe, lluitar contra l’austeritat o reduir la nostra dependència del mercat. Ens hem de marcar objectius concrets perquè la gent pugui percebre que els canvis van en la bona direcció. Ens hem d’organitzar en poder duals al carrer i a les institucions i conscienciar la població, que sempre és el primer pas.
Com seria aquest sistema que hauria de substituir el capitalisme? Ens en pot fer alguna mena de descripció?
“El futur no es troba en els anomenats sistemes mixtos, com la socialdemocràcia escandinava”
De moment, podem tenir clars alguns principis, però és un camí que es construeix amb la pràctica, com deia Gramsci. No es pot preveure el futur fins que no et poses a construir. I els objectius bàsics no es poden trobar en els anomenats sistemes mixtos, com la socialdemocràcia escandinava. Fins i tot en la seva etapa daurada, les companyies públiques imitaven les lògiques de mercat. I avui en dia, Suècia i Finlàndia estan privatitzant i molt. Hem d’estudiar algunes alternatives i extreure’n lliçons. I la Xina és una d’elles, no hi hem parat prou atenció. I cal fer-ho sense idealitzar-la. Allà hi ha hagut un canvi de les prioritats, posant les necessitats socials al centre. Per exemple, hi ha controls de capitals a la classe capitalista, una descomercialització dels serveis bàsics, una promoció de les cooperatives i de la democratització dels espais de treball, etc. Aquest darrer element, juntament amb frenar la destrucció ecològica, ha de ser uns dels principis rectors del nostre moviment. Tot i això, cal tenir present que també allà hi ha una explotació dels treballadors, i és que, si no fos així no podrien competir en el món capitalista.
