Internacional

“El que hi ha a Kobane és un projecte polític d'emancipació radical”

Entrevista a Dilar Dirik, activista del Moviment de Dones Kurdes i investigadora sobre el Kurdistan i el moviment de dones

La resistència kurda contra l'Estat Islàmic a Kobanê ha cobrat recentment protagonisme als mitjans de comunicació. En aquest context, s'han publicat amb sorpresa moltes imatges de dones de les Unitats de Defensa de Dones (YPJ), que lluiten a la regió. Analitzem amb l'activista i investigadora Dilar Dirik l'origen i el context en el qual han sorgit i s'han desenvolupat aquests grups. 

Què opines sobre la manera en què s’ha tractat el tema de la participació de dones en els combats a Kobane?
Després de l’ascens de l’Estat Islàmic, el món s'ha adonat que hi ha dones lluitant al Kurdistan. Moltes persones que desconeixien el que passava en aquesta regió s'han sorprès que les dones d'una societat que es veu com a conservadora i dominada pels homes lluitin i fins i tot derrotin aquesta organització brutal. Els mitjans de comunicació capitalistes de masses, i fins i tot les seves revistes de moda, s'han afanyat a apropiar-se i instrumentalitzar la lluita legítima d'aquestes dones com si fossin una mena de fantasia sexy a l'estil occidental. Han focalitzat el seu interès en elements molt superficials com que "els combatents de l'Estat Islàmic tenen por de les dones kurdes perquè si una dona els mata no van al cel". Però ignoren que aquest és un tema profundament complex i que hi ha alguna cosa més que lluita armada en aquest conflicte. El que hi ha és un projecte polític d'emancipació radical.

Qui forma les YPJ i quin és el seu rol en el conflicte?
Les YPJ són les forces de defensa de les dones, però hi ha una lluita molt més àmplia que va més enllà del camp de batalla. Yekîtiya Star és l'organització paraigua del moviment de dones a Rojava [Kurdistan occidental / nord de Síria]. En els tres cantons de Rojava - enmig de la guerra - es compleixen les normes de co-presidència [tots els càrrecs es componen per una dona i un home], de quotes i s'han creat unitats de defensa de les dones, consells de dones, acadèmies, tribunals i cooperatives. Les lleis tenen com a objectiu eliminar la discriminació de gènere.

L'objectiu és assegurar que la societat internalitzi el fet que l'alliberament de les dones és un principi bàsic per a l'alliberament i la democràcia, en lloc de ser només responsabilitat de les dones

Per exemple, els homes que exerceixen violència contra les dones no poden formar part de l'administració. Un dels primers actes del govern va ser la criminalització dels matrimonis forçosos, la violència domèstica, els assassinats per honor, la poligàmia, el matrimoni infantil, i el “preu de la núvia”. No sorprèn el fet que moltes dones àrabs, turques, armènies i assíries s'uneixin a les files armades i a les administracions a Rojava. L'objectiu és assegurar que la societat internalitzi el fet que l'alliberament de les dones és un principi bàsic per a l'alliberament i la democràcia, en lloc de ser només responsabilitat de les dones. La revolució ha de canviar la mentalitat patriarcal de la societat. En cas contrari, la història es repetirà i les dones, que han participat activament en la revolució, ho perdran tot un cop s'aconsegueixi l'"alliberament". Això és el que els ha passat a moltes dones a d’altres llocs del món. Per això, el concepte de revolució ha d'incloure activament el 50% de la població si pretén aconseguir una llibertat veritable.

Quina relació hi ha entre les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) i les Unitats de Defensa del Poble (YPG)? 
Tots dos grups són forces de defensa legítima de Rojava i estan vinculats entre si. El YPJ no se subordina a les YPG; és un grup només de dones que s'organitza de forma autònoma i duu a terme operacions militars i entrenaments de forma independent. Però no totes les dones han d’unir-se al YPJ, ja que ambdós grups no estan segregats per gèneres. Tots dos se centren en l'educació ideològica i política, però el YPJ posa molt d’èmfasi en l'educació i l'empoderament de les dones.

Quines són les conseqüències dels atacs actuals per a la construcció del projecte polític a Rojava? I especialment per a les dones i la lluita per l’alliberament de gènere?
Per desgràcia, a causa de la intensitat de la guerra, molts dels projectes no poden funcionar com haurien de funcionar. La revolució a Rojava és ideològicament propera al PKK i el sistema que s'està establint allí es fonamenta en el concepte del "Confederalisme Democràtic", el qual promou un autogovern local radical i de base, amb igualtat de gènere i ecològic, que qüestiona les fronteres arbitràries existents. Però ara a Kobanê tota la ciutat està mobilitzada per la guerra. Tanmateix, al cantó de Cizîre, que és el cantó major i el més estable, tot i la guerra, s'han creat moltes cooperatives, escoles, consells, acadèmies i estructures autònomes de dones. Per exemple, aquest setembre de 2014 a Qamishlo, es va crear l'Acadèmia de Ciències Socials de la Mesopotàmia. Els embargaments econòmics i polítics de la guerra han posat en perill alguns elements socials de la revolució. Però això obliga a la gent a trobar solucions creatives als seus problemes. Quan ens enfrontem als embargaments, la gent es dedica encara més a l'agricultura i a les cooperatives i comunes de treball. Però, per descomptat, la crisi dels refugiats, la guerra, els desplaçaments, el trauma, i els embargaments fan que sigui molt difícil implementar les accions d'autonomia democràtica com es voldria.

Fa unes setmanes tu i algunes persones més vau estar en vaga de fam a Alemanya en solidaritat amb la resistència a Kobanê. Quin tipus de suport heu rebut? I quin tipus de suport està rebent actualment Kurdistan?

Durant la nostra vaga de fam hem estat en contacte amb la premsa i els partits polítics per tal de cridar l'atenció sobre Kobanê. Vam tenir una reunió bastant profitosa al parlament de l'estat de Hesse (Hessischer Landtag) a Wiesbaden amb membres del Partit d'Esquerra (Die Linke) i el Partit Socialdemòcrata (SPD). Vam fer una crida a les portes dels diferents gabinets de premsa per instar-los a cobrir l'amenaça de genocidi a Kobanê de manera que tingués en compte la complexitat de la situació, incloent-hi la marginació internacional dels kurds a Rojava i el paper de l'Estat turc en relació al creixement de l'Estat Islàmic. Vam parlar amb ells sobre la situació i els vam donar molta informació. Vam posar especial èmfasi en la guerra de l'Estat Islàmic contra les dones, que utilitza la violència sexual com a eina sistemàtica de guerra. Poc després, tant la nostra vaga de fam com la batalla per Kobanê van ser cobertes pels mitjans de premsa amb els que ens vam reunir. Els membres del parlament de l'estat van expressar la seva solidaritat amb el poble de Kobanê i van prometre incidir, en les seves sessions del parlament, en la necessitat urgent de suport a la resistència kurda i a condemnar les polítiques de l'Estat turc. També volen que hi hagi una millora de les polítiques en relació als refugiats a Europa. En aquest sentit, valorem la nostra vaga de fam com un gran èxit. Hem acabat la vaga de fam, però continuen les accions com les ocupacions espontànies, les manifestacions, les xerrades, etc. Durant la nostra vaga, es van ocupar edificis del Parlament, seus de partits, aeroports, estacions de tren i les ambaixades turques i nord-americanes. Els kurds a Europa es troben en un estat d'emergència. Així que, en resum, aquesta vaga de fam va ser només una de les moltes accions que es van dur a terme. Al mateix temps, al Kurdistan van començar els aixecaments populars, es van retirar les tanques a les fronteres, es van reemplaçar les banderes de l'estat per banderes kurdes en els llocs fronterers, i es van ocupar els carrers, els parlaments, les seus de premsa, les ambaixades i els aeroports arreu del món en qüestió d'hores. Aquesta és només una petita mostra de les capacitats de mobilització del moviment kurd.

Els kurds a Europa es troben en un estat d'emergència

Avui en dia hi ha molta solidaritat i simpatia amb el poble kurd en general. No obstant això, volem assegurar-nos que aquesta sobtada preocupació no és només deguda a la lluita contra l'EI. És molt fàcil, i convenient per a certs poders, tractar d'apropiar-se de la lluita a Kobanê per a les seves agendes. Però com Salih Muslim i altres han dit: els kurds ja no seran mercenaris de ningú. S'ha acabat lluitar pels altres. Així que si la gent realment vol donar suport a llarg termini a estructures democràtiques seculars, han prendre accions polítiques radicals com el reconeixement dels cantons de Rojava i les seves forces de defensa, així com l'eliminació del PKK de les llistes terroristes.

Què creus que els feminismes podrien o haurien d'aprendre sobre la lluita de les dones kurdes?
Hi ha moltes coses que es poden aprendre de l'experiència de Kobanê, de Rojava i de la lluita de les dones kurdes. Per a l'esquerra hauria d'haver estat un toc d'atenció sobre el fet que no es mobilitza a temps. La dreta ha estat molt ràpida en apropiar-se de la lluita legítima a Kobanê i instrumentalitzar-la a favor de les seves agendes racistes, islamòfobes o imperialistes. Els debats ideològics interns de l'esquerra suposen una càrrega molt pesada per a la gent de Kobanê, que no va tenir el luxe de poder debatre sobre la moralitat del comerç d'armes perquè van ser assetjats per assassins radicals decidits a cometre un genocidi. Sobretot per a les feministes, aquesta resistència ha de proporcionar noves perspectives sobre les diferents maneres en què les dones, especialment en una regió tan feudal-patriarcal, poden emancipar-se. Les dones a Rojava no només duen a terme una guerra existencial contra l'EI sinó que, paral·lelament, també duen a terme una revolució social. Els mitjans de comunicació de masses caricaturitzen la lluita d'aquestes dones com una fantasia sexy occidental i capitalista, però la veritat és que aquestes dones estan liderant una lluita radical que pot desafiar l'status quo més enllà de l'estat de setge imposat per ISIS. En molts sentits, aquesta lluita de les dones a Rojava ha trencat els estereotips orientalistes de les dones de l'Orient Mitjà com a pobres víctimes que estan perdudes. Però potser el més important és que el món ha après una cosa: que hi ha esperança fins i tot quan estàs completament envoltada per la foscor de la bandera d'EI. Que un altre món és possible. Aquesta fortalesa ha de revifar l'esperança en un Orient Mitjà esquinçat per les guerres injustes, les tensions ètniques i el sectarisme. La democràcia independent i la pau sostenible són possibles. La llibertat no és una utopia. I s'ha vist que haver d'escollir el 'menys dolent’ no és l'única opció, en contra del que el context de la Primavera Àrab feia pensar.

Com creus que serà la situació d'aquí a un any? I en deu anys?
És molt difícil fer una predicció ja que, fa un any, ningú hauria dit que EI es convertiria en una preocupació mundial, que els yezidis viurien altre genocidi o que Kobanê passaria a la història per la seva heroica lluita. Però crec que en les últimes setmanes el món s'ha adonat de diverses coses, com de la veritable cara de Turquia. Així que no puc predir res, però el que sí puc dir és el que espero. Espero que l'administració de Rojava sigui reconeguda sense ser cooptada per les potències hegemòniques. Espero que les comunitats ètniques i religioses, després d'aquesta guerra, encara siguin capaces de mirar-se als ulls. Espero que les dones segueixin portant la bandera de la revolució sense que es posi en perill l'alliberament de les dones. Però perquè això passi, tots hem d'esforçar-nos més per donar suport a aquesta revolució.

Si una dona de les que avui estan lluitant a Kobanê pogués enviar un missatge perquè se sentís a tot el món, què creus que diria?
No vull parlar en nom de les dones valentes que lluiten a Kobanê, perquè justament ara molta gent està intentant parlar en nom d'elles. En lloc d'això, puc resumir el que moltes d'elles estan dient: que la seva lluita va molt més enllà de la guerra contra l'Estat Islàmic. Que estan lluitant per una societat lliure en la que les diferents comunitats ètniques o religioses cooperin, en la que les dones siguin lliures. Elles estan defensant els drets de les dones a tot arreu.  Durant la nostra vaga de fam, vam rebre una trucada telefònica de Kobanê. En lloc de donar-los ànim nosaltres a elles, elles van reaccionar primer i van intentar animar-nos enviant-nos les seves salutacions i solidaritat! Així que, més enllà de les paraules, la gent de Kobanê i especialment les dones, amb les seves accions i la seva valentia, ja ens han dit moltes coses. Ens han mostrat el veritable significat d'un lema popular kurd: "Berxwedan Jiyan i", que vol dir “la resistència és la vida”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: