Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 467?

La investigació d'obertura repassa en detall tot allò que encara no sabeu del partit d'extrema dreta Vox (contingut per a persones subscriptores). D'on surten, la seva base ideològica, com s'organitzen, els seus contactes internacionals, quins objectius tenen i com es financen. A continuació, l'entrevista en profunditat se centra en l'àmbit de la sanitat, després d'una vaga que –en especial– ha posat sobre la taula les mancances a l'atenció primària.

Vox és un partit polític lligat als interessos de la monarquia i un node de confluència nostàlgica del franquisme. Són dues de les conclusions de la radiografia que en fan Conrad Bosch i David Fernàndez, en el reportatge d’obertura, a la secció ‘A Fons’. Després de l’entrada de la formació de Santiago Abascal al Parlament d’Andalusia, ens expliquen d’on reneix amb tanta força l’extrema dreta, quines aliances internacionals ha establert i el paper destacat que juga en l’embat contra el procés independentista català. Portada de Victor Serri i Pau Fabregat.

A la secció ‘Miralls’ entrevistem Xavi Tarragón. Gemma Garcia parla amb un dels professionals de la sanitat més actius en l’onada de mobilitzacions de l’última dècada: des de les retallades, passant pel moviment del 15-M i fins a l’actualitat. Com a auxiliar d’infermeria de l’Hospital del Mar de Barcelona, denuncia l’excessiva medicalització i la reducció d’inversió pública. Fotos de Victor Serri.

‘Impressions’ és la secció on les neurones més s’han d’esforçar. I en aquest número portem a debat la Unió Europea. Elena Idoate, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, i Jaime Pastor, politòleg i editor de la revista Viento Sur, responen a la pregunta “Les esquerres han de participar del Parlament europeu?”. Amb il·lustració d’Anna Bohigas. A continuació podem llegir el ‘Pàgina Oberta’, amb un article de Biel Martínez titulat “Cures i cultura”, que s’il·lustra amb un dibuix de Clara Iris Ramos.

Pal·liatius pediàtrics i procés de dol, entrevista als pares de l’Anna i de l’Aleix a la fundació Enriqueta Villavecchia |Montse Giralt

Sònia Calvó i Montse Giralt ens endinsen en els poc coneguts processos d’acompanyament de les famílies que han perdut una criatura. L’Antonia i l’Andrés, pares de l’Anna, i l’Anna Maria i en David, pares de l’Aleix, ens detallen la seva experiència personal en la superació del trauma. Diversos hospitals han millorat, en els últims anys, la fase terapèutica que ajuda a sobreviure al dol infantil.

A ‘Roda el Món’ obrim amb la penúltima batalla de La Naval. Ane Gálvez ens explica des de Sestao el procés de desmantellament de les drassanes d’aquesta localitat de la ria de Bilbao, i de com han aflorat periòdicament la resistència i la resiliència de la plantilla. Amb fotos d’Itsasne Diez Laña. A la segona doble pàgina, Jordi Viñals Bros ens sorprèn amb les dificultats d’avenç del diàleg i la pau en territoris indígenes del Carib colombià a causa de la massiva presència de turisme de motxilla. Per últim, a l’anàlisi internacional d’Abel Riu, coneixereu al detall les últimes dades del conflicte entre Ucraïna i Rússia, amb enfrontament armat al mar d’Azov i tensions entre les jerarquies religioses d’ambdós països.

Hi ha vida a l’audiovisual català?, es pregunta Marta Molas en el reportatge d’obertura d”Expressions’, on analitza la situació del sector del cinema i les sèries als Països Catalans. Infografies de Pau Fabregat. “Me cago en dena” és el títol del relat literari de Bea Ramos, amb il·lustració de Pol Guillen. I complementen la secció les ressenyes literàries a càrrec de Xavier Puig i Sedano, Marc Rovira Justribó i Ximo Beard.

I a la contraportada trobareu Raquel Willadino, directora de l’Observatori de Faveles (Brasil), qui capgira l’estigma d’aquests barris empobrits i ens explica com l’autoorganització ha fet disminuir la violència i els ha dotat d’una xarxa social d’ajuda mútua. Hi parla Àlex Romaguera, amb fotos de Freddy Davies.

 

Segona edició de ‘La Juganera’

En aquest número de la ‘Directa’, l’últim exemplar en paper abans de les festes nadalenques, hi incorporem un suplement de vuit pàgines i 4.000 exemplars sobre el joc i les joguines. Es tracta de la segona edició de ‘La Juganera’, una aposta per aquells projectes que promouen la transformació en l’àmbit del joc. Propostes que incentiven la imaginació de la criatura, que empren materials de l’economia ecològica i sostenible o que criden a l’ús del català quan juguem, tant siguin criatures com adults. Enguany, a més, hi donem a conèixer la creació de l’Associació per al Joc Lliure, una iniciativa que reuneix fabricants, artesanes, comerciants i persones en general que treballen plegades per afavorir el joc sense regles, obert i des de la mirada de les criatures.