Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La volàtil xarxa internacional de Vox

Analitzem les relacions amb altres partits ultres europeus del partit d’extrema dreta espanyol, àmpliament radiografiat al número 467 de la Directa. El partit de Santiago Abascal ha tingut tigut diverses topades amb algun dels seus homòlegs a escala europea

 

Conrad Bosch | @La_Directa 

Darrerament, Vox ha experimentat una notable influència política i un creixement -que l’ha portat al Parlament d’Andalusia-, que ha anat acompanyat d’un gir de la seva estratègica comunicativa i ideològica, tal com explica l’àmplia radiografia de Vox publicada a la Directa 467. Vox ha posat èmfasi en la defensa de la unitat d’Espanya i de la llei a la vegada que s’alineava amb els moviments d’ultradreta que triomfen en altres països europeus de cara a les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. La meta és aconseguir una minoria de bloqueig al Parlament d’Estrasburg. Així, han apropat posicions amb Marine Le Pen –Abascal va reunir-se amb ella l’any 2017 a Perpinyà durant un míting de les eleccions que finalment va guanyar Emmanuel Macron. També es van reunir a la ciutat alemanya de Coblença amb la formació ultranacionalista Alternativa per Alemanya (AfD), el neerlandès islamofob i sionista Geert Wilders i l’actual ministre de l’Interior italià, el xenòfob Matteo Salvini.

Mentre fa uns mesos molts d’aquests grups menyspreaven en públic al partit d’Abascal, ara, com explica el politòleg de la Universitat Complutense de Madrid Guillermo Fernández, l’observen amb interès creixent

Aquesta tardor el caixet polític de Vox s’ha revaloritzat considerablement entre la dreta radical representada al Parlament Europeu. Mentre fa uns mesos molts d’aquests grups menyspreaven en públic al partit d’Abascal, ara, com explica el politòleg de la Universitat Complutense de Madrid Guillermo Fernández, l’observen amb interès creixent. Si abans les desavinences de Vox amb la ultradreta flamenca pel suport a la independència eren notòries en la mesura que Vox era irrellevant, ara es comencen a llimar. “Si sóc elegit, aniré pel Parlament Europeu amb una xapa del Duc d’Alba” -insígnies militars que homenatgen els terços de Flandes-, afirmava Abascal en referència als llaços grocs que porten alguns representants del N-VA i el Vlaams Belang flamencs en suport als presos polítics catalans.

 

El joc d’equilibris a Estrasburg

El 20 de setembre de 2017, Abascal va enfrontar-se públicament a Twitter amb Matteo Salvini, líder de la Lliga i actual home fort del govern italià, pel suport nominal de Salvini al referèndum de l’1-O i a la independència de Catalunya. El març passat, Abascal va etzibar-li: “Fica els teus nassos en els assumptes italians i deixa de comportar-te com un buròcrata globalista interposant-te en la sobirania nacional d’Espanya. I per cert, aquest separatisme català que recolzes té entre els seus assoliments haver fet de Catalunya la regió més islamitzada d’Espanya”. Hores abans, després de la detenció de Puigdemont a Alemanya, Salvini havia tuitejat criticant la política d’Alemanya, sense anomenar-la, dient que, entre altres coses, “boicotejar i sancionar a Rússia agreuge els problemes (europeus), com agreuge els problemes detenir al President de Catalunya”. Vox ha passat ara a ser un potencial aliat i torna a acostar-se als que poden ser els seus socis europeus.

Els qui abans ho miraven amb simpatia però amb distància (com Le Pen), ara es dirigeixen a Vox amb entusiasme (com també l’excap de Ku Klux Klan David Duke en un tuit); i els qui explícitament ho rebutjaven (com la Lliga de Salvini o la dreta radical flamenca -Vlaams Belang i l’NVA-), ara es resignen a haver de comptar amb Vox a Estrasburg. De fet, hi ha dos grups parlamentaris a Estrasburg on es podria unir Vox: el Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), encapçalat per l’UKIP britànic, AfD, l’M5S italià i els Demòcrates Suecs. L’altre grup s’anomena l’Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF) i està encapçalat per l’Agrupació Nacional de Le Pen, la Lliga de Salvini, l’FPÖ de Strache o el PVV de Wilders. D’altra banda, hi ha partits que no participen en cap dels dos grups esmentats però que comparteixen postulats amb Vox com el PiS de Kaczynski, que governa a Polònia i que forma part del grup de Conservadors i Reformistes, amb els tories (que en el seu moment sortiran de l’hemicicle arran del Brexit), el SDS de Janez Jansa, antic primer ministre d’Eslovènia i cap de l’oposició tot i guanyar les eleccions de 2018; el Fidesz, el partit governant de l’Hongria de Viktor Orbán, que està agrupat al PP europeu -com l’SDS eslovè, la formació més representativa de la deriva més conservadora, autoritària i bonapartista a l’Europa actual d’un partit conservador clàssic. Un partit de masses que ocupa gairebé dues terceres parts del parlament i que ha fet seves les posicions del partit neofeixista Jobbik envers les minories i la immigració.

 

La connexió Bannon

Un altre dels contactes internacionals de Vox, i possiblement el més important, és amb l’ala més vinculada amb el corrent alt-right del Partit Republicà dels EUA. L’abril passat Rafael Bardají, fundador i actual director del Grup d’Estudis Estratègics (GEES) i assessor del govern de José María Aznar, es va reunir a New York amb Steve Bannon. Bardají assegura que manté contactes fluids amb Jared Kushner, gendre de Trump, i John R. Bolton, actual Conseller de Seguretat Nacional i exambaixador dels EUA a les Nacions Unides del govern de George W. Bush. Actualment Bardají porta les relacions internacionals de Vox, que passen sobretot pel trumpisme, el lepenisme de Marine i la via Strache, en referència al Vicecanceller i ministre d’Administració i Esports austríac Heinz-Christian Strache (un home amb passat neonazi i ara governant amb coalició amb conservadors com va fer el seu dia Jörg Haider), que es proposa reconstruir una dreta dura, sense complexos, capaç d’arrabassar-li el domini cultural a l’esquerra i posant la qüestió de la identitat (nacional, europea i d’arrel catòlica) al centre del debat polític. Bardají va ser assessor dels ministres de defensa populars Eduardo Serra i Federico Trillo, així com director de política internacional de la FAES. Se’l considera ideòleg de la intervenció espanyola a la guerra de l’Iraq i del suport acrític d’Aznar al govern d’Israel de Benjamin Netanyahu.

De la trobada de Bardají amb Bannon, Vox assegura que Bannon els assessorarà el partit en la seva estratègia política, especialment a “establir estratègies per combatre la propaganda separatista fora d’Espanya i per reduir al màxim qualsevol suport internacional al separatisme català”

De la trobada de Bardají amb Bannon, Vox assegura que Bannon els assessorarà el partit en la seva estratègia política, especialment a “establir estratègies per combatre la propaganda separatista fora d’Espanya i per reduir al màxim qualsevol suport internacional al separatisme català”. Bannon va ser un dels responsables indiscutibles de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units de 2016. Exeditor del digital ultra Breitbart, antic director de la campanya de Trump, va ser posteriorment cap d’estratègia de la Casa Blanca, un càrrec creat específicament per a ell i que va ocupar fins al 18 d’agost de 2017. Sis dies abans, una manifestació ultradretana i neonazi a Charlottesville contra la retirada de l’estàtua del confederat Robert E. Lee havia acabat amb tres víctimes mortals: Heather Heyer, una manifestant antifeixista assassinada en un atropellament intencionat, i dos agents de Virginia, morts en estavellar-se un helicòpter.

Des de llavors, Bannon ha estat desbancat també de Breitbart: la bilionària i ultradretana família Mercer li va retirar el lucratiu suport financer a causa de la seva participació en el llibre best-seller Fire and Fury, escrit per Michael Wolff, en què Bannon criticava durament la família Trump. I ha deixat aparcat el “somni americà” per bolcar-se de ple en el “somni europeu” i planificar la “revolució conservadora”. El principal projecte de Bannon, que ha estat acusat de racista, misogin, antisemita i islamòfob, és actualment The Movement. Rere aquest nom de ressonància franquista i mussoliniana, s’hi troba una consultoria política amb seu a Brussel·les que pretén unir i assessorar els principals grups, partits i personalitats de la fragmentada i diversa extrema dreta d’Europa. De fet, The Movement va ser fundada l’any passat per l’advocat i polític local belga, el való Mischaël Modrikamen, i Bannon, antic banquer de Goldman Sachs –on va guanyar diversos milions de dòlars–, s’hi ha unit aquest estiu aportant-hi finançament. La consultoria i think tank de Bannon i Modrikamen vol contribuir amb anàlisi i mineria de dades i màrqueting electoral, així com amb tàctiques per a desacreditar a l’oposició.

La relació de Bannon amb la comunicació política no és nova. Va ser accionista de l’extinta empresa Cambridge Analytica, propietat de la família Mercer, que va comprar milions de dades d’usuaris de Facebook per després ser usades en campanyes personalitzades i que van afavorir, sens dubte, l’elecció de Trump i el vot favorable del Brexit. Vox vol beneficiar-se d’aquest capital. Entorn de Vox es dóna per fet que Bardají té tancada una trobada entre Bannon i Abascal. La data encara no s’ha fet oficial.

CONTINGUT RELACIONAT:

Vox, l’ariet de l’estat contra l’1 d’Octubre