Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 510?

En aquesta edició destapem una trama que ha suplantat digitalment organitzacions de l’esquerra independentista (La Forja, Arran, Endavant i la CUP), el Sindicat de Llogateres i el diari digital Vilaweb i que segons les nostres investigacions actuaria des de la Comissaria General dels Mossos d’Esquadra a Sabadell i des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. També entrevistem l’educadora interdisciplinària Clara Castaño i debatem sobre la presència de la religió a les escoles.

Els darrers mesos, almenys onze adreces de correu electrònic de La Forja, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base i el Sindicat de Llogateres han estat suplantades. En total, s’han enviat més d’una seixantena de correus falsos per captar informació. Almenys dues de les IP detectades rere la trama són dels Mossos d’Esquadra i del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Una investigació de Gemma Garcia i Jesús Rodríguez. Amb infografia de Pau Fabregat i portada d’Àngel Monlleó.

En aquesta edició, Guillem Martí entrevista amb profunditat l’educadora interdisciplinària Clara Castaño. Actualment, juntament amb Paula Castellsagué i Gemma Lapaz, formen Abilis, un espai d’investigació i intervenció entorn dels malestars, el patiment, les violències, la mort, el dol i la salut mental i comunitària. Vinculen el patiment a les condicions socials, culturals i econòmiques, i acompanyen col·lectius en la comprensió i l’autogestió comunitària de la salut a partir de metodologies expressives i corporals. Amb fotos de Victor Serri.

Clara Castaño |Victor Serri

 

La religió ha de tenir presència a les escoles? Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i Maria del Mar Griera, directora del grup d’Investigacions en Sociologia de les Religions (ISOR), debaten entorn d’aquesta qüestió. Amb il·lustració d’Isaac Claramunt. A continuació, un article d’Arnau Montserrat, dinamitzador i productor agroecològic, sobre la sortida a la crisi climàtica: “No hi ha sortida a la crisi climàtica sense garantir l’accessibilitat als béns bàsics però tampoc sense posar pals a les rodes als béns de luxe”. Amb il·lustració d’Anna-Lina Mattar.

En la nova etapa daurada dels jocs de taula, destaquen jocs impulsats per cooperatives i autores independents que, des de l’oci i la pedagogia, ens apropen a les lluites socials. Guillem Martí repassa algunes de les iniciatives més destacades en aquest sector, com La Fallera Calavera, un joc de rol amb cartes que recull amb humor personatges i elements històrics i literaris de la cultura popular valenciana; Fronteres Invisibles, un joc de rol amb tauler en el qual les participants es posen a la pell d’una persona migrada que acaba d’arribar a l’Estat espanyol a la recerca de regularitzar la seva situació legal, aconseguir habitatge i trobar feina, o Voluptas, un joc de cartes amb cinquanta posicions sexuals no centrades en la penetració i que defugen l’heteronormativitat i la cisnormativitat.

Ferran de Vargas narra la història no explicada de l’esquerra al Japó. En contra del relat del miracle japonès, la postguerra al país va estar marcada per la lluita de classes i el protagonisme de les organitzacions revolucionàries. L’expert ens desvela alguns fets històrics que segurament no encaixen amb l’imaginari que sovint es té del Japó, com que en els primers moments de la postguerra centenars de milers de treballadores van prendre per la força el control de les empreses en les quals treballaven i les van fer funcionar pel seu compte o que el marxisme va esdevenir hegemònic en les ciències socials, les ciències econòmiques i la filosofia política. A continuació, Fernando Díaz Alpuente alerta que la revolta contra la policia s’intensifica i reclama un canvi de règim a Nigèria. Les massives manifestacions que exigien la dissolució d’un violent escamot policial han atret amplis sectors de la població i qüestionen la legitimitat de l’actual sistema polític. Finalment, l’anàlisi de la filòloga Carla Ramos sobre la situació del gallec, una llengua cada cop més minoritzada. Segons l’Institut d’Estadística de Galícia (2019), només el 52,3% de la població fa servir habitualment el gallec o més gallec que castellà.

Estudiants protesten contra la construcció de l’Aeroport Internacional Nova Tòquio, el 31 de març de 1968, a Narita |Arxiu

 

Obre la secció cultural ‘Versos contra la fera ferotge’, signat per Eloi Latorre. El recital poètic celebrat fa cinquanta anys al saló Gran Price de Barcelona s’ha erigit en una trobada irrepetible dels grans noms de la poesia del segle XX en llengua catalana. Tot seguit, el relat ‘El que no s’oblida’, d’Elena G. Ruiz. Amb il·lustració de Nil Morist. I, finalment, les ressenyes literàries d’Atrapa la llebre (Lana Bastašić), Amiant (Alberto Prunetti) i Educación tóxica (Jon E. Illescas). Les signen Aisha SeckJosep Pimentel i Ferran Riera, respectivament.

A la contraportada, Àlex Romaguera conversa amb Nassera Dutour i Nedjma Benaziza, mare i neta de dues persones desaparegudes a Algèria. Tant Dutour com Benaziza participen en el Comitè de Familiars de Desapareguts a Algèria (CDFA), una entitat sorgida el 1998 per exigir que s’esclareixi el destí dels seus parents, el segrest dels quals “va ser utilitzat, sobretot per l’Estat, com a arma de guerra per atemorir la població”, afirmen. Més de vint anys després, a través del moviment Hirak, malden perquè el país nord-africà transiti cap a una veritable democràcia. Foto de Montse Giralt.