Entre 2.000 i 4.000 activistes d’arreu del món s’han desplaçat els últims anys al Kurdistan per participar en el procés revolucionari. Ens parlen de les seves experiències, contradiccions i expectatives. Un reportatge de Tània Martínez i Miquel Ginestà. Ho complementem amb una radiografia del context geopolític amb veus recollides per Oriol Andrés i un repàs històric de l’internacionalisme per Nacho Ibáñez. Infografia i portada de Pau Fabregat.
Entrevista en profunditat a Laura Macaya, autora del protocol “No Callem” de l’Ajuntament de Barcelona contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d’oci nocturn privat. Recentment, amb Clara Serra i Cristina Garaizabal, ha coordinat el llibre Alianzas Rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Edicions Bellaterra, 2021). Ens alerta que “alguns feminismes reprodueixen de forma acrítica lògiques punitivistes”. Preguntes de Gemma Garcia i fotografies d’Axel John Miranda.
La secció ‘Impressions’ ens porta els articles “Les ciutats totalitzades. Control i expulsió de pobres a la Barcelona contemporània”, del socioantropòleg i col·laborador de la Universitat Popular Autogestionada Rodolfo Rufián Roto, amb il·lustració de Mireia Pujol, i “Què ens deixa l’aniversari d’Aiete?”, una reflexió de la periodista i membre de Foro Soziala Teresa Toda, amb il·lustració d’Olga Mollà.
En la secció “Cruïlla”, Patricia Cornellana il·lustra el reportatge de Bart Grugeon sobre les tecnologies de parla lliure i en català. Comunitats locals han desenvolupat aplicacions de la parla basades en programari lliure, que a la vegada volen oferir garanties en la privadesa i en l’ús de les dades.
A més, ja en l’àmbit internacional, Cèlia Carbonell fa una crònica en primera persona des de Beirut, detallant-nos els greus enfrontaments del passat 14 d’octubre que van fer reviure la guerra civil. Tot seguit, Michael Doherty ens explica la crisi de subministrament de benzina i altres matèries primeres al Regne Unit, i el periodista Roger Suso analitza la preocupant propagació de la ultradreta a l’Estat francès.
Javier de Riba intervé gràficament en l’obertura d’“Expressions”, donant forma a un reportatge de Jofre Figueras sobre les peculiaritats i dificultats en l’ús de la ela geminada. Ho titula amb “Una grafia que descol·loca”. “La vergonya té nom de planta” és el relat de Maria Llerena Bastida, amb il·lustració d’Arnau Ledesma. Ressenyes culturals signades per Josep Pimentel (El llibre doble, de Dimitris Hatzis), Ferran Riera (8 Hores, d’Alfons López i Pepe Gálvez) i Elena G. Ruiz (Toolkit, de Creative Interventions).Per últim, una entrevista a Mariano Estrada, comunicador comunitari i director de cinema documental del poble tzeltal de Chiapas. En conversa amb Berta Camprubí denuncia, entre altres coses, que Mèxic “ostenta el primer lloc en desaparició de comunicadors i periodistes”.
