L’emirat de Qatar, que aquests dies és al centre de les mirades del món pel mundial de futbol de la FIFA, s’ha esforçat a projectar al món una imatge amable i reformista, maquillant les crítiques de manca de democràcia, de drets per a sectors com les dones o les migrants, de discriminacions a les persones LGBTIQA+. Ho ha fet no només amb la pantalla dels grans esdeveniments esportius sinó també amb la imatge de transparència comunicativa que projecta a través de la cadena de televisió estatal Al Jazeera o amb unes relacions diplomàtiques que li han permès tenir bones relacions amb els Estats Units –el seu aliat militar preferent–, amb l’Estat d’Israel o la Unió Europea, però també amb Rússia o Turquia, en el que s’ha anomenat l’estratègia del soft power. Amb tot, el principal argument de Qatar per esdevenir un actor cada cop més homologat per a la comunitat internacional són els gairebé 430.000 milions en actius que es calcula que té invertits en milers de projectes i societats d’arreu del món, amb el qual diversifica els ingents ingressos que obté de les exportacions de gas i petroli. El reportatge d’obertura de l’edició 559 de la Directa –que aquest dilluns, 12 de desembre, s’ha enviat a les subscriptores i els punts de venda– rastreja a fons la potència inversora del capital qatarià a escala global, de l’Estat espanyol i als Països Catalans, i també retrata el nucli del poder a la península aràbiga, per comprovar com el clan Al-Thani controla d’una forma absolutista tots els ressorts del poder, polític, financer i de la societat civil.
Però a la nova edició de la revista quinzenal hi ha molts més continguts. A l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, Elies Boscà ha conversat amb la psiquiatra Marta Carmona, que acaba de publicar el llibre Malestamos (Capitán Swing, 2022), escrit conjuntament amb Javier Padilla, que aborda les causes estructurals relacionades amb el patiment psíquic. L’entrevista s’acompanya amb fotografies de Lucas Guerra.
La reforma del Codi Penal que planteja el Govern espanyol –que suposa l’eliminació del delicte de sedició– perjudica el dret a la protesta? Hem convidat a reflexionar-hi, a la secció “Contrast”, a l’advocat Benet Salellas, i a Jaume Asens, també advocat i president del grup parlamentari d’Unides Podem al Congrés espanyol; la secció du una il·lustració de Maria Conill Hernàndez. El bloc d’opinió es clou amb un article de la psicòloga i sexòloga Sílvia Catalán, que reflexiona com els estigmes grassòfobs potencien l’autoodi pel fet de no encaixar amb la norma i compliquen el fet de poder gaudir de relacions sexoafectives satisfactòries; s’acompanya d’una il·lustració de Laura Gallofré.
A Catalunya Nord i Occitània les ràdios associatives, hereves de les emissores pirata dels anys setanta i vuitanta, tenen un paper cabdal en el desenvolupament cultural dels territoris on s’assenten. És el que explica el reportatge de la secció “Cruïlla”, que firma Nora Tendero, i que recull el testimoni de persones vinculades a projectes com Radio Temps Rodez de Rodés (RTR), Ràdio Arrels de Perpinyà o Radio Albigés de l’Albí.
El judici contra l’activista antifeixista Lina E., a qui s’acusa de participar en un atemptat contra un local freqüentat per grups neonazis, és el primer d’una bateria de causes que s’iniciarà el 2023, que evidencien la connivència entre la policia i els grups neonazis a Alemanya; ho analitza Ann Sansaor en el reportatge d’obertura de la secció “Roda el món”. El bloc internacional també inclou un article d’Alessandro Stoppoloni des de Trieste, que posa damunt de la taula el cas de Vincenzo Vecchi, jove condemnat a presó a conseqüència de les protestes contra la cimera del G8 a Gènova de l’any 2001, pendent d’una ordre d’extradició cursada per la justícia italiana a l’Estat francès, on resideix, i que exemplifica com vint anys després la dura repressió al moviment opositor a la cita encara porta cua. Tanca la secció una anàlisi del periodista Ferran Domènech Tona, que explica com el govern turc no aconsegueix llum verda dels actors internacionals per una invasió terrestre al nord i est de Síria, tot i la represa dels atacs aeris.
El bloc internacional inclou un article d’Alessandro Stoppoloni que explica el cas de Vincenzo Vecchi, jove condemnat a presó a conseqüència de les protestes contra la cimera del G8 a Gènova de 2001, pendent d’una ordre d’extradició cursada a l’Estat francès
El cinema anomenat afrofuturista ha passat d’incorporar la presència afrodescedent a les narratives pròpies de la ciència-ficció a la consolidació d’un imaginari africà propi sobre el futur; és la tesi que defensa el reportatge que obre les pàgines de cultura d’aquesta quinzena, en el qual Pol Julià Pascual fa un rastreig d’aquesta realitat poc coneguda de la producció audiovisual durant les darreres dècades. Aquesta secció, “Expressions” inclou també un relat d’Elena G. Ruíz titula “A la boca, foc” il·lustrat per Paula R. Zapata; i dues ressenyes de llibres: La paraula per vermell de Jon McGregor editada per Angle Editorial (a càrrec de Jordi Montell) i Atrapats a la feina. Com escapar del capitalisme d’Amelia Horgan que ha publicat Tigre de Paper (firmada per Misael Alerm Pou).
A la contraportada d’aquesta edició, hi trobem una conversa amb Belén Diaz Collante, activista del moviment Rebel·lió Científica, que va ser detinguda el mes d’abril per participar en una acció que va consistir a llançar tint biodegradable a la façana del Congrés dels Diputats espanyol.
Amb aquest número de la Directa s’hi encarta també una nova edició de L’Improcedent, quadern de vuit pàgines editat pel Col·lectiu Ronda dedicat a repassar els cinquanta anys de trajectòria d’aquesta cooperativa d’advocades especialitzada en l’àmbit laboral, i com a canviat la societat i el treball en aquest mig segle.
