Dimarts 2 de novembre, carrer Lepant número 30 de Sabadell. Membres del Cos Nacional de Policia (CNP) s’enduen almenys una persona detinguda d’un dels pisos d’aquest bloc, que consideren l’epicentre d’una presumpta organització criminal. Des de primera hora del matí, un ampli dispositiu format per agents de policia judicial, estrangeria, informació i de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) llencen un operatiu que acaba amb l’arrest de catorze persones i l’entrada i escorcoll de divuit domicilis ubicats als municipis de Sabadell, Polinyà, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès (el Vallès Occidental) i Torrelles de Llobregat (el Baix Llobregat).
Fa mesos que el jutjat d’instrucció 1 de Sabadell ha obert una causa que encara ara resta sota secret de sumari. Durant aquest temps, els agents de la policia han efectuat seguiments als individus investigats, han interceptat les seves comunicacions i han convençut el jutge que hi ha prou indicis per procedir a detenir-los. Estan acusats dels delictes d’organització criminal, contra la salut pública, explotació per a la prostitució, blanqueig de capitals, usurpació de fluid elèctric i de bé immoble, així com de temptativa d’homicidi. Les primeres informacions apunten que es tractaria d’un grup vinculat amb la penya ultra Boixos Nois i amb Último Bastión, grupuscle neonazi destapat per una investigació de la Directa publicada l’octubre del 2016.
Entre els processats hi figuren coneguts neonazis amb un extens historial delictiu com Ivan Chicano Ballestar, Dídac González Llobet, Francisco Pérez García ‘Paco’, Sergi Verdaguer Corral i Genís Vila Pujol
Tres setmanes després de la batuda, aquest mitjà ha tingut accés a la interlocutòria del jutjat amb les ordres de detenció i escorcoll, document que queda fora del secret de sumari i on s’incorporen els elements claus de la investigació fins ara desconeguts. De moment, set homes han ingressat a presó provisional, comunicada i sense fiança, mentre que sis homes i una dona han quedat en llibertat amb mesures cautelars . Entre els acusats hi figuren coneguts neonazis com Ivan Chicano Ballestar, Dídac González Llobet, Francisco Pérez García ‘Paco’, Sergi Verdaguer Corral, José Amador Valverde Ruiz, Antonio Pozo Segura i Genís Vila Pujol. Tots ells, amb la col·laboració de les altres set persones detingudes, haurien teixit una xarxa de tràfic de cocaïna, tucibi (2C-B o cocaïna rosa), marihuana i anabolitzants, negoci que haurien reforçat amb la prostitució de dones en l’esmentat immoble del centre de Sabadell.
Esvàstiques i armes de foc
Els investigadors de la Policia Nacional situen Ivan Chicano i Dídac González a la cúspide jeràrquica de la presumpta organització criminal. Tots dos són vells coneguts dels moviments socials vallesans pels múltiples atacs de motivació feixista que han protagonitzat al llarg de les dues últimes dècades. Chicano s’hauria encarregat de fer d’intermediari en la compravenda d’estupefaents a grans proveïdors, droga que posteriorment distribuiria als venedors que treballaven per a l’organització. A més a més, hauria estat l’encarregat de supervisar una plantació de marihuana instal·lada en un dels dos pisos que custodiaven al bloc del carrer Lepant, mentre tot apunta que a l’altre domicili controlava un negoci de prostitució mitjançant la publicació d’anuncis per captar clients i el cobrament dels serveis sexuals.
Quan era menor d’edat, Chicano va ser condemnat per la justícia juvenil com a responsable de l’agressió a un subsaharià a la plaça d’Espanya de Sabadell l’any 2002. Posteriorment, va ser candidat per l’extint partit feixista Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions al Parlament de l’any 2003 i a les generals de 2004. Quatre anys després, es va presentar a les eleccions generals a les llistes per Castelló d’Alianza Nacional, partit amb el qual l’assassí de Guillem Agulló s’havia presentat als comicis municipals un any abans.
Finalment, Chicano va ingressar a la presó per agredir un mosso de paisà en un bar de Sabadell, malgrat que fins aquell dia de l’any 2008 ja havia passat per almenys tretze processos judicials per agressions, atemptat contra l’autoritat, injúries, calúmnies, amenaces, danys, robatori amb violència, intimidació i obstrucció a la justícia. Després de set anys entre reixes va quedar en llibertat l’any 2015, però no va trigar a reaparèixer i durant el 2016 va liderar diverses intimidacions al centre social i autogestionat L’Obrera de Sabadell així com al campus de la UAB, on va acudir acompanyat d’altres neonazis per protegir una carpa de Societat Civil Catalana (SCC).
Juntament amb Ivan Chicano, Dídac González seria l’altre lloctinent de la presumpta organització criminal desarticulada. Segons les indagacions policials, González hauria estat l’encarregat de subministrar als membres més baixos de l’estructura substàncies estupefaents destinades al tràfic, gràcies als seus contactes amb intermediaris superiors. Al mateix temps, els hauria donat suport en cas d’incidents amb altres bandes rivals, fent valer un caràcter extremadament violent que ja el va portar a la presó l’any 2003 per una brutal agressió a una menor d’edat a Saragossa. González també va ser candidat de l’MSR a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003, a les municipals de Sabadell de l’abril del mateix any i a les generals de 2004. Més d’una dècada després, es va presentar amb la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada a les municipals de 2015 a Terrassa, coincidint amb la desfeta electoral d’aquest partit xenòfob.
Ivan Chicano i Dídac González controlaven la xarxa vallesana, però trobaven el suport imprescindible en el també neonazi Francisco Pérez García ‘Paco’, veí del Baix Llobregat i membre destacat de Boixos Nois
Un any abans de la seva darrera contesa electoral, havia participat de l’atac contra una concentració antifeixista a les portes de l’Audiència de Barcelona, el que li va valer un nou processament judicial. Res de tot això el va fer desistir i el 2016 va prendre part d’una concentració de suport a la clausurada Llibreria Europa –espai de difusió de la ideologia nazi i de negació de l’holocaust– i va liderar juntament amb Chicano les provocacions a L’Obrera i al campus de la UAB. El darrer episodi que va protagonitzar i del qual es té coneixement va ser la marxa espanyolista que va partir de la plaça Artós de Barcelona durant les protestes contra la sentència del procés de l’octubre de 2019, convocatòria que va acabar amb una pallissa contra un antifeixista per la qual la fiscalia demana cinc anys de presó per a quatre dels ultradretans.
Ivan Chicano i Dídac González controlaven la xarxa vallesana, però trobaven el suport imprescindible en un home que també va ser detingut i a qui la Policia Nacional espanyola atribueix un paper de lideratge en la conxorxa. Es tracta del també neonazi Francisco Pérez García ‘Paco’, l’únic dels detinguts resident fora del Vallès Occidental. Segons els investigadors, ‘Paco’ s’hauria reunit en diverses ocasions amb altres actius de l’organització i amb membres destacats de Boixos Nois, grup on acumula una dilatada trajectòria. En aquest sentit, un fet molt rellevant és l’incident ocorregut el passat 13 de juny, quan segons la documentació judicial Chicano hauria sol·licitat a ‘Paco’ que localitzés a un altre membre de l’organització desarticulada per presentar-se davant els Hell Angels (Àngels de l’Infern) i solucionar el conflicte sorgit entre ambdues bandes. D’aquest i d’altres fets ocults sota el secret de sumari, els agents deduïen que Chicano, Dídac i Paco podrien estar en possessió d’armes de foc.
Boixos Nois i Hell Angels
El març de 2019, Ivan Chicano i vuit individus més van ser retinguts i identificats pels Mossos, que els van decomissar bats de beisbol, bengales i passamuntanyes al bell mig del barri de Sants. Aquell dia, el Futbol Club Barcelona rebia l’Olympique de Lió en el partit de tornada de l’eliminatòria de vuitens de finals de la Champions League i la seva presència prop del Camp Nou va corroborar l’acostament dels neonazis vallesans a l’òrbita de Boixos Nois. Des de setembre de 2018, la penya ultra havia ressorgit amb força com a problema d’ordre públic dins i fora de l’estadi, protagonitzant incidents tant a la ciutat de Barcelona com en desplaçaments arreu de l’Estat espanyol i fora de les seves fronteres.
Poc abans l’esclat de la pandèmia, el 25 de gener de 2020, membres de Boixos Nois es van enfrontar a ultres del València –també neonazis– als afores del camp de Mestalla. En aquella ocasió, la Directa va fer pública una fotografia pressa durant el desplaçament a la capital del Túria, on apareixia Dídac González acompanyat de Francisco Pérez García ‘Paco’ i nou individus més. Entre ells hi havia David Pozzi Tena, propietari del gimnàs H2 de Gavà (el Baix Llobregat), centre de congregació de l’extrema dreta on Paco era un habitual fins al moment de la seva detenció el 2 de novembre. Pozzi no consta com a investigat en aquesta causa judicial, però qui sí que figura entre els catorze detinguts i també apareix a la fotografia fent salutacions feixistes amb una bandera de colors blaugrana i una creu cèltica és Sergi Verdaguer Corral, membre de Boixos Nois, dels Hells Angels i també d’Último Bastión.
Verdaguer estaria acusat de guardar i distribuir periòdicament als venedors de l’organització les remeses de cocaïna i tucibi aconseguides per Dídac González. Així mateix, la Policia Nacional en destaca el seu paper dins de Boixos Nois i de Hell Angels, un club de motards del qual seria el secretari. Els investigadors apunten que des d’aquesta posició hauria contribuït a posar en relació ambdues organitzacions, que en el passat ja havien tingut forts vincles, però també grans desavinences, especialment amb la secció de Boixos Nois anomenada Casuals FCB, amb la qual Paco tindria vinculació.
Els Casuals van enfocar la seva activitat al crim organitzat durant els noranta i la primera meitat de la dècada dels 2000, dedicant-se a l’extorsió de negocis com el de la seguretat de clubs nocturns, tràfic de drogues i robatoris a narcotraficants, pallisses i apunyalaments per encàrrec i un llarg etcètera d’activitats il·lícites. Alguns membres del club de motards Hell Angels també es dedicaven al tràfic i als robatoris, extrem corroborat per l’operació dels Mossos contra la banda amb una vintena de detinguts el febrer de 2019. Aquests interessos creuats van portar a Casuals i Hell Angels a col·laborar en algunes ocasions, però també a rivalitzar en d’altres. La bicefàlia queda perfectament exemplificada en dos successos. El primer, la detenció en una operació contra els Àngels de l’Infern l’any 2009 de José Antonio Romero Ors Jaro, històric membre de Boixos Nois condemnat per l’assassinat del seguidor del RCDE Espanyol, Fréderic François Rouquier, als volts de l’antic estadi de Sarrià l’any 1991. El segon, el maig de 2013, quan era assassinat a ganivetades en un local de motards de Mataró un testimoni protegit del judici contra els Casuals que se celebrava setmanes després.
La sintonia entre Boixos Nois i la presumpta organització criminal amb els Hell Angels, gràcies al rol de pont de Sergi Verdaguer, s’hauria trencat el dia que Chicano hauria apunyalat un membre del club de ‘motards’
Actualment, tot apunta que González, Chicano i altres neonazis estarien reforçant una nova era dels temuts Casuals de Boixos Nois de la mà de Paco, però la seva sintonia amb els Hell Angels gràcies al rol de pont de Verdaguer s’hauria trencat el dia que Chicano hauria apunyalat presumptament un membre del club de motards. Segons consta a la documentació judicial a la qual ha tingut accés aquest mitjà, un altre dels detinguts com a presumptes membres de l’organització criminal hauria presenciat aquella agressió i hauria ajudat Chicano a fugir del lloc dels fets amb el seu propi vehicle. Es tractaria de José Amador Valverde Ruiz, natural de Melilla, però resident a Sabadell, qui també es va presentar a la llista de l’MSR per a la circumscripció de Barcelona a les eleccions generals de 2004 i va ser jutjat el passat mes de juliol juntament amb Chicano, Dídac González i un altre ultra acusats d’amenaçar un grup de militants de Jovent Republicà a Sabadell.
Amador seria el venedor més important de l’organització –disposava d’un telèfon exclusiu per aquesta tasca– i l’home de màxima confiança de Chicano, que li pagava un sou per les tasques que desenvolupava. Principalment, la policia apunta que Amador tenia una plantació de marihuana a un dels dos pisos del bloc del carrer Lepant de Sabadell, que era el seu domicili habitual. A banda de cuidar-se d’aquesta via d’ingressos, també hauria controlat la prostitució coactiva a l’altre pis de la seva escala de veïns sota control de l’organització i hauria dut a terme tasques de vigilància i seguretat pel mateix Chicano i per un altre membre de l’entramat, Antonio Pozo Segura.
Antonio Pozo també seria un home de la total confiança d’Ivan Chicano en l’estructura de l’organització. Aquest neonazi resident a Castellar del Vallès era un dels membres històrics de Hooligans Vallès, un grup d’animació de tall feixista que des del 1993 i durant dues dècades va trobar en les grades de la Nova Creu Alta del Centre d’Esports Sabadell el seu principal espai de difusió i captació de nous membres. Com Pozo, a inicis dels 2000 alguns dels investigats van passar pels seients d’aquest estadi municipal, on havien protagonitzat incidents alhora que estrenyien relacions amb altres grups com les desaparegudes Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol, curiosament, un dels màxims enemics de Boixos Nois. Així doncs, de Hooligans Vallès va sorgir una generació de neonazis que des d’inicis de segle han aparegut reiteradament en múltiples i diverses causes judicials.
Darrerament, Pozo hauria exercit de proveïdor, intermediari i distribuïdor d’estupefaents, valent-se dels seus contactes amb cultivadors de cànnabis amb qui hauria acordat grans operacions de compravenda per abastir l’organització. Ell hauria estat clau en la xarxa exercint el paper d’enllaç segur entre les parts, però també com a supervisor de la qualitat del producte que adquirien. Home de confiança de Chicano, Pozo hauria retribuït econòmicament dos membres rasos de l’organització que feien de petits camells, X.B.C. i I.M.O, per alterar els comptadors elèctrics i muntar la plantació indoor de marihuana del pis del carrer Lepant on José Amador vivia.
Un condemnat pel cas Stroika
El soci preferent de Chicano i Pozo per vendre grans partides de marihuana seria Genís Vila Pujol, qui el gener de 2008 ja havia protagonitzat una agressió amb Chicano contra un jove antifeixista de Sabadell. Segons les investigacions policials, Vila també hauria participat de la conxorxa venent petites quantitats de cocaïna i tucibi, activitat en la qual estaria involucrada la seva companya sentimental i única dona detinguda durant l’operatiu del passat 2 de novembre, C.G.F.. Tot apunta que mitjançant un telèfon que funcionaria com a call center, la parella hauria estat venent, a més a més, fàrmacs prohibits per l’augment del rendiment esportiu (anabolitzants), aprofitant els seus contactes i relacions amb el món dels gimnasos. Genís Vila va seure al banc dels acusats com a membre de l’escamot neonazi que va agredir brutalment dos grups de joves a les portes de la sala Stroika –ubicada als afores de Manresa–, abans del concert de dues conegudes formacions antifeixistes.
Genís Vila Pujol és una de les persones investigades i va participar de l’escamot neonazi que va agredir brutalment dos grups de joves a les portes de la sala Stroika de Manresa, deixant-ne un en estat crític abans del concert de dues formacions antifeixistes el 23 de març de 2012
Era la nit del 23 de març de 2012 i l’escamot havia preparat l’acció amb deteniment. Després d’agrupar-se a la sortida de Terrassa per repartir barres de ferro, punys americans, bengales i altres objectes contundents, a més de passamuntanyes per amagar el seu rostre, van irrompre de forma inesperada a l’escenari de l’atac al crit de “Seig Heil” –forma d’exaltació hitleriana– i van triar les seves víctimes sense que aquestes tinguessin l’opció de defensar-se. La pitjor part se la va endur un noi de setze anys, que va quedar en estat crític i va entrar en coma després de la pallissa. Un total de setze persones van ser detingudes pels Mossos durant els mesos posteriors als fets, deu de les quals van ingressar en presó preventiva fins que es va celebrar el judici, el mes de juny de l’any 2014. Finalment, el tribunal va dictar sentència el 18 de juliol de 2014. Deu dels neonazis van ser condemnats a penes d’entre setze i dinou anys de presó per dos delictes d’intent d’assassinat amb l’agreujant d’obrar per motius ideològics i –segons cada cas– per delictes de lesions amb instrument perillós, danys per incendi, lesions i tinença d’armes prohibides. La majoria eren originaris de diferents municipis de Catalunya, quatre d’ells de Sabadell, i entre els organitzadors de l’atac hi havia Genís Vila.
Els set neonazis citats amb nom i cognoms, les tres col·laboradores anteriorment esmentades i quatre més que responen a les inicials A.M.B., M.B.B., E.A.R.S. i M.S.P. formarien, segons el jutge i el CNP, una organització criminal que amb l’aixecament del secret de sumari es veurà fins on estenia els seus vasos comunicants. De moment, set d’ells romanen empresonats i set esperen en llibertat –amb retirada de passaport, prohibició de sortir de l’Estat espanyol i l’obligació d’anar a signar periòdicament als jutjats– el final d’una investigació que evidencia la participació de l’extrema dreta en grups dedicats a activitats criminals.
Actualització
L’endemà de publicar aquesta investigació, la Policia Nacional espanyola ha donat més detalls de l’operatiu policial desenvolupat el passat 2 de novembre, fent públiques imatges dels escorcolls i fotografies del material decomissat durant els divuit registres domiciliaris que van acabar amb la detenció de catorze persones. El CNP ha informat de la confiscació de deu armes de foc, nombroses armes blanques i tota mena de parafernàlia nazi, incloses banderes amb esvàstiques i imatges d’Adolf Hitler, simbologia dels Boixos Nois, els Hooligans Vallès i els Hell Angels. Això suposa que a banda dels presumptes delictes que se’ls imputaven inicialment, ara també se’ls acusi de tinença il·lícita d’armes. A més a més, els agents també els haurien requisat un quilo de cocaïna, més de 5.000 plantes de marihuana, 42 quilos de cabdells, tucibi, haixix i anabolitzants.
Al seu torn, el cos policial encarregat de la investigació ha anunciat que s’han bloquejat més de vint comptes bancaris, s’han embargat tres habitatges i vint-i-set vehicles, així com s’han intervingut més de 300.000 euros en efectiu, que provindrien de les activitats delictives dutes a terme per l’organització. Segons la Policia Nacional, aquests guanys econòmics eren la base amb la qual finançaven esdeveniments musicals i esportius per a la difusió de discursos d’odi, hostilitat i violència contra minories vulnerables i col·lectius antagònics. El jutjat d’instrucció 1 de Sabadell ha aixecat ara el secret de sumari, que conté els detalls d’una investigació que hauria arrencat el primer trimestre de 2020, després dels enfrontaments violents protagonitzats per alguns dels membres del grup durant el desplaçament de Boixos Nois a València recollit en aquest reportatge.
