Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quins ajuntaments de Catalunya tindran representació de partits d'ultradreta?

Els resultats electorals del passat 26 de maig al Principat han donat les úniques actes de regidors per formacions ultradretanes als municipis de Ripoll (Ripollès), Salt (Gironès) i Manlleu (Osona), tot i que rere diferents sigles i projectes: Front Nacional de Catalunya, Vox i Som Identitaris, respectivament

En primer pla, el cap de llista i nou regidor de Vox a Salt, Sergi Fabri, qui havia militat anteriorment a PxC / Arxiu

Malgrat que l’espanyolisme aclapara la majoria de les organitzacions i grupuscles d’extrema dreta a Catalunya, hi ha petites organitzacions independentistes d’ultradreta. Després de l’extinció d’Unitat Nacional Catalana (UNCat), autodissolta a l’estiu del 2014, ara mateix només hi ha dues organitzacions actives: Som Catalans, una escissió independentista de l’extinta Plataforma per Catalunya –avui integrada a Vox– i el Moviment Identitari Català (MIC), un grup integrat per antics militants d’UNCat i hooligans del Barça.


Sigles històriques de l’independentisme contra la immigració

A Ripoll, localitat on van viure i es van radicalitzar els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 sota la tutela de l’imam de Ripoll –amb vincles amb la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d’Intel·ligència–, han vist com la candidatura del Front Nacional de Catalunya (FNC) ha obtingut una regidora, Sílvia Orriols.

El partit ripollès ha recuperat la sigla de l’antic Front Nacional de Catalunya, desaparegut fa dècades. La cap de llista, Sílvia Orriols, va afirmar a la premsa local que van rescatar les sigles “davant l’ofensiva de l’Estat espanyol que ha adoptat la seva faceta més repressiva i colonialista”.

El nou FNC defensa la llengua catalana i sosté que lluiten contra les polítiques repressives de Madrid, però bona part del seu programa i discurs gira a l’entorn de la immigració. Orriols senyala la immigració com a principal culpable dels problemes de convivència de Ripoll. Demanen polítiques més estrictes i han fet de la crítica “que s’hagi pagat psicòlegs als familiars dels terroristes” després dels atemptats del 17-A, el seu pal de paller de la campanya electoral. Al manifest que publiquen al seu web, titulat Ja n’hi ha prou!, proclament que “s’han de reconèixer d’una manera inequívoca les arrels cristianes de la cultura catalana” tot i “respectar la laïcitat de l’Estat”, que “els serveis i ajuts socials han de ser prioritàriament per als catalans”. També s’afirma que “no estem disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam del nostre territori esperant passivament la integració”.

La seva cap de llista i regidora electa, Sílvia Orriols, nega que el seu discurs sigui islamòfob. “El nostre programa polític  toca la problemàtica immigratòria que la resta de partits fa anys que han decidit ignorar, sí, però en cap cas, des d’una vessant racista ni xenòfoba, sinó amb la clara voluntat d’evitar la creació de societats paral·leles que suposin una amenaça per la supervivència de la nostra identitat”, assegura.

Les cinc primeres membres de la llista del FNC a Ripoll. Al centre, Sílvia Orriols, i a la seva esquerra, Fina Guix |Arxiu

 

La fins ara quarta tinent d’alcalde i regidora del mateix consistori, Fina Guix, va ser la número 2 d’Orriols a la llista. Guix anava de número 4 a la llista de CiU encapçalada per l’alcalde Jordi Munell a les eleccions del 2015, motiu pel qual va exercir durant la passada legislatura un càrrec que ara ha perdut. El passat més d’abril el PDECat local va decidir expulsar-la del grup municipal en saber que concorreria a les eleccions per una altra llista, i actualment figura com a regidora no adscrita.

La resta de formacions que han concorregut a les municipals a la capital del Ripollès –ERC, Junts per Ripoll (marca local de JxC), Alternativa per Ripoll (marca local de la CUP) i el PSC– van signar a principis de maig un manifest en el qual es comprometien, durant la propera legislatura, a no fer pactes de govern ni acords puntuals ni amb el Front Nacional de Catalunya ni amb Som Catalans, que també es presentava a Ripoll: “Aquestes dues formacions es presenten com un projecte catalanista i independentista, amb un discurs clarament racista. Al darrere d’això s’amaga una ideologia xenòfoba amb la intenció de generar odi i fractura social entre la població, classificant les persones en diferents categories en funció del seu origen”, argumentava l’acord.

El FNC va ser creat el 1940 a París per la militància nacionalista d’Estat Català, quan aquest partit va abandonar ERC el maig de 1936, com un front independentista de resistència armada contra el franquisme. El lideraven Manuel Cruells i Joan Cornudella i va col·laborar amb els serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. El 1946 va deixar la lluita armada i es va transformar en partit polític. De les escissions per l’esquerra sorgiren el PSAN (1968) i el Partit Popular de Catalunya (1973). A la dècada dels vuitanta el partit va dissoldre’s i part de la militància va ingressar a ERC.


El partit d’Anglada aguanta a Manlleu

El partit de l’històric feixista Josep Anglada –inhabilitat a Vic–, avui anomenat Som Identiraris, va aconseguir un regidor a Manlleu el passat 26M. Es tracta de l’excaporal de la Policia Local de Manlleu durant 40 anys, Paco Zambrana.

Zambrana va obtenir representació en un consistori en què PxC no va treure cap regidor el 2015, tot i haver-ne tingut en les tres legislatures anteriors. Zambrana va fer campanya demanant més mà dura en temes de seguretat i amb un discurs contra la immigració. Es dóna el cas però que el passat 18 de maig l’ultra Roberto López Zambrana, nebot de Paco Zambrana, va atacar la carpa de la CUP del municipi d’Osona hores abans de l’intent d’agressió amb arma blanca al Casal Popular Boira Baixa.


Un Vox allunyat de la direcció triomfa a Salt

Tres són els únics regidors que ha aconseguit Vox a tota Catalunya, i els ha aconseguit a Salt. A la resta del Principat, Vox ha aconseguit resultats insignificants. Sergi Fabri, Sergio Concepción i Cruz Riol entraran al consistori gràcies als 1.117 vots obtinguts, un 12,89% que iguala el sostre electoral aconseguit per Plataforma per Catalunya (PxC), formació d’on provenen tots tres. Vox, però, immers en una crisi interna per controlar el partit que enfronta els antics dirigents de PxC i les seves militants de base, va realitzar una campanya contra Puigdemont i la unitat territorial, mentre que a Salt, Fabri va fer campanya, reexida, amb temes locals i contra la comunitat musulmana.

Sergi Fabri, encofrador de professió, és el líder de Vox a Salt. A les eleccions de 2015, primera ocasió en la que Fabri encapçalava la llista de PxC, la formació identitària va obtenir uns bons resultats, aconseguint el suport de prop del 9% de la població i obtenint 2 regidors, quedant inclús per davant de partits polítics com Podem o Ciutadans.

Un dels regidors electes de Vox a Salt, Sergio Concepción (amb ulleres i barba), en un acte amb Josep Anglada durant la seva etapa a PxC |Arxiu

 

La mà dreta de Fabri al consistori és Sergio Concepción, excandidat a diverses llistes de PxC i molt actiu a les joventuts del partit. I és que Concepción, precisament, no ha amagat mai els seus vincles amb la ultradreta, tal com demostren fotografies públiques amb el líder del partit neonazi grec Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, empresonat per dirigir personalment les accions criminals de la seva organització entre les quals hi ha l’assassinat del raper Pavlos Fissas. També són públiques fotografies de l’actual regidor a Auschwitz acompanyat de Jordi Cuesta, un dels assaltants de l’Escola d’Hostaleria durant la consulta del 9-N o a l’Ajuntament de Salt amb un altre dels assaltants, Raúl Galán.

Concepción, conegut com a Conce, ha participat en concentracions de les Brigadas Blanquiazules –facció d’aficionats ultres del RCD Espanyol– amb altres destacats membres de les joventuts de PxC. També manté relació amb Miguel Vicén, l’ultra acusat d’amenaçar David Fernàndez que el jutge va absoldre el 2016. Una fotografia el dia de la inauguració, el 2014, del segon Casal Tramuntana (avui extint), constata la militància política dels dos.

L’exregidor de PxC a Salt s’ha querellat contra tres membres de l’Espai Antiracista Girona-Salt per delictes d’odi, manifestació il·lícita, revelació de secrets i associació il·lícita. Concepción també es va deixar veure a la manifestació convocada per Falange Española sota el lema “España cristiana y nunca musulmana”, un dia després dels atemptats del 17A.