Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Rescat fiscal davant la COVID-19

L'autor, integrant de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Ambiental i Solidària, proposa –a partir d'un informe recentment presentat per l'entitat– un seguit de mesures fiscals urgents per tal que, des del lideratge públic, es pugui fer front a les conseqüències sanitàries i socials de la pandèmia del coronavirus. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Adrià Ramírez

La situació econòmica al món abans de la crisi de COVID-19 ja estava fonamentada en un sistema injust. Amb la crisi del 2008 vam veure com la situació de manca de liquiditat de les multinacionals instal·lades en l’evasió sistemàtica d’impostos, eludint la seva subjecció country by country, cercaven no pagar impostos a través dels paradisos fiscals. Ara la situació és encara pitjor. La distorsió injusta a l’economia provocada per unes multinacionals que paguen menys que les empreses locals s’ha agreujat amb la pandèmia, ja que s’han vist afavorides per l’increment del comerç electrònic. Al mateix temps, les empreses petites pateixen molt la crisi i estan sotmeses a major escrutini fiscal. Entretant, les desigualtats socials s’han incrementat al mateix ritme que l’esquerda amb els països en desenvolupament. El resultat és que els grans oligopolis i les empreses de serveis digitals són els guanyadors amb aquesta crisi. Aquesta situació s’afegeix a la deriva de crisi mediambiental, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos naturals, l’envelliment de la població, la globalització massiva, i d’altres tendències que clamen per a la transformació del nostre model econòmic cap a un nou model alternatiu, més just,  i solidari, amb visió de gènere i posant en el centre a les persones i la seva atenció.

Estem veient com la demanda de serveis al sector públic ha augmentat moltíssim amb l’actual crisi, especialment en prestacions de salut, d’atur i de cobertura econòmica als sectors afectats. Sobre la situació de manca endèmica de recursos fiscals del sector públic s’acumula la manca de recaptació provocada per la recessió econòmica derivada de la pandèmia. L’establiment d’una renda garantida de ciutadania no es pot desvincular de les necessàries reformes fiscals en un moment de crisi. Davant aquesta situació, és més urgent que mai abordar propostes fiscals que contribueixin a un repartiment just de la riquesa que no deixi a ningú enrere. Cal aspirar a un sistema tributari més just que faci tributar a qui més té, és a dir, les grans multinacionals, les empreses de serveis digitals i els grans patrimonis.

La situació fiscal a l’estat espanyol parteix d’una ineficiència crònica de recaptació tributària respecte al PIB que se situa 6 punts per sota de la mitjana europea

La situació fiscal a l’estat espanyol parteix d’una ineficiència crònica de recaptació tributària respecte al PIB que se situa 6 punts per sota de la mitjana europea. Entre tant, els beneficis fiscals estimats per al pròxim 2021 ascendeixen, pel que fa a l’administració central de l’Estat, a més de 39.000 milions d’euros. Des de la Plataforma per una fiscalitat justa, a través del nostre informe Rescat fiscal proposem fins a 15 paquets de mesures fiscals per  respondre amb lideratge públic i social a la crisi econòmica derivada de la COVID-19. Amb aquestes mesures es podria arribar a tenir un impacte recaptatori mínim addicional en el mitjà-llarg termini de 34.301 milions d’euros anuals. Entre les mesures necessàries per a respondre a la crisi cal diferenciar entre les mesures de xoc –per salvaguardar les persones,  les famílies i el teixit econòmic‒ i les mesures a mitjà i llarg termini que han de reorientar l’economia i revertir l’ineficient i injust sistema tributari espanyol.

En el curt termini proposem ajustos en impostos actuals. En l’impost sobre el Patrimoni, rebaixar i igualar el mínim exempt en 350.000 euros i suprimir les bonificacions a la quota. En l’impost sobre successions i donacions limitar les bonificacions sobre l’empresa familiar a un màxim del 80% del seu valor (actualment és del 95%) i supressió de les bonificacions a la quota tributària autonòmiques. A l’impost sobre Societats s’han de fer tributar de forma addicional els guanys empresarials excepcionals per a aquelles grans empreses que s’hagin beneficiat durant la pandèmia. Al mateix temps, aplicar una tributació mínima efectiva del 15% sobre el resultat comptable, i del 18% per a grans empreses, sector bancari i hidrocarburs. En l’IRPF cal afegir tres trams a partir dels 60.000 € per a tot l’Estat per evitar el dúmping fiscal entre comunitats de manera que s’apliqui un tipus nominal del 22,5% en l’escala estatal; a les de 100.000 €, un tipus del 23,5%; a les de més de 140.000 €, un 24,5%, i a les de més de 175.000 €, un 25,5%, acompanyat de l’equiparació de la tributació de les rendes del capital (actualment amb tipus màxims del 23%) als tipus de les rendes del treball. En l’IVA cal pujar 3 punts per a béns sumptuaris i establir tipus “0” per determinats productes sanitaris i d’higiene personal alhora que es fixa un tipus màxim del 10% per a productes de primera necessitat i consum habitual per a rendes baixes. Finalment, en l’Impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit proposem augmentar la tarifa del 0,03% actual al 0,06% de manera que es recaptarien 500 milions d’euros addicionals.

Apostem per establir també de forma urgent una ‘Covid-Tax’, amb recaptació finalista per pal·liar els efectes de la COVID-19, que hauria de gravar la riquesa amb tipus impositius entre l’1% i el 3% a partir dels patrimonis d’1 milió d’euros 

En el curt termini també vam apostar per crear noves figures tributàries. Algunes ja estan en marxa en l’àmbit estatal, com la taxa Google o la Tobin tax. Però apostem per establir també de forma urgent i extraordinària una Covid-Tax, amb recaptació finalista per pal·liar els efectes de la COVID-19, tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic i social.  Aquest nou impost hauria de gravar la riquesa amb tipus impositius entre l’1% i el 3% a partir dels patrimonis d’1 milió d’euros (1% de la població més rica). Aquest impost caldria que fos consensuat a tota l’Eurozona, però mentre no es creï aquesta taxa a la UE, demanem que cada estat la comenci a aplicar en el seu àmbit territorial respectiu.

La reflexió que ens ha de portar aquesta crisi és sobre quin és el model fiscal que haurem de tenir un cop superats els efectes de la COVID-19. Algunes de les mesures proposades amb caràcter extraordinari hauran de ser objecte d’avaluació per veure si es poden incorporar de forma permanent com ara la creació d’un impost sobre les grans fortunes, com a consolidació de la Covid-Tax, com a mecanisme de justícia tributària. En l’àmbit de la UE, és imprescindible la creació d’una autoritat fiscal europea amb competències en la lluita contra l’evasió fiscal, el dúmping fiscal intraeuropeu i l’establiment de criteris i tributs harmonitzats en impostos directes en l’interior de l’Eurozona, la definició de paradisos fiscals i amb la prohibició de contractació amb empreses que eludeixin.

Finalment, i de cara a futur, és imprescindible una revisió crítica de tots els beneficis fiscals de l’Estat espanyol (com ja vam analitzar en el nostre informe “Beneficis fiscals, beneficis per a qui?”), reorientar la fiscalitat en clau mediambiental i de gènere, convergint la recaptació tributària respecte al PIB a la mitjana europea.