L’any 2006, al País Valencià s’havien projectat desenes de camps de golf a l’empara de la seua corresponent promoció immobiliària. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera derivada van impedir que es materialitzaren, de manera que, fins ara, el nombre de camps de golf s’ha mantingut intacte: 4 a Castelló, 10 a València i 22 a Alacant. Les xifres podrien variar en els pròxims anys. Segons ha pogut comprovar la Directa, a partir de dades facilitades per la Conselleria de Medi Ambient del Govern del Botànic (PSOE, Compromís i Unides Podem), set ajuntaments han desempolsat projectes de camps de golf que s’aprovaren o es començaren a tramitar abans de la crisi per tal de desencallar-los ara, tot i l’actual context de crisi climàtica, amb períodes de sequera cada vegada més freqüents i severs; i l’escassa rendibilitat del sector.
Des del Baix Maestrat fins al Baix Segura, una de les comarques més amenaçades per l’urbanisme depredador, han renascut alguns dels projectes més polèmics. És el cas dels 2.700 habitatges i el camp de golf projectats al municipi de Dolores (Baix Segura). Tal com han manifestat fonts de la regidoria d’Urbanisme (PSOE), en l’actualitat, s’han “reprès les reunions amb els propietaris” i “nous inversors” per promoure-ho. A tan sols 24 quilòmetres de Dolores, es troba la localitat de Santa Pola (Baix Vinalopó), on en 2005 es va aprovar construir 5.000 vivendes i tres camps de golf. Quasi vint anys després, l’Ajuntament (PP) ha anunciat un canvi d’urbanitzadora i ha reactivat el pla. Si es continua recorrent l’AP-7 en direcció nord, arribem a Pego (Marina Alta). Un projecte de 1.300 vivendes i camp de golf, impulsat en 2005 per l’empresa Inversions Patrimonials la Marina SL, hi ha ressorgit malgrat l’oposició social.
Algunes de les actuacions reactivades acumulen sentències en contra o informes desfavorables de l’anterior govern de la Generalitat Valenciana per la seua incompatibilitat
Algunes de les actuacions reactivades acumulen sentències en contra o informes desfavorables de l’anterior govern de la Generalitat Valenciana per la seua incompatibilitat. Per exemple, el PAI Golf Sant Gregori, un projecte de 6.000 habitatges, dos hotels de luxe, un camp de golf i centres comercials a la costa de Borriana (Plana Baixa) que l’Ajuntament va reactivar, però que, segurament, no podrà desenvolupar. El passat mes de maig, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va anul·lar la condició d’agent urbanitzador a Urbanizadora Golf Sant Gregori, un grup d’empreses i l’entitat financera Bankia, per haver canviat de “manera substancial” el conveni urbanístic aprovat en 2005 i no haver iniciat els tràmits de nou.
Una altra actuació que compta amb més adversaris que adeptes és Pego Golf. El govern autonòmic anterior va donar per caducada la declaració d’impacte ambiental (DIA) de 2008. No obstant això, tal com explica Nèstor Portes, president de Pego Viu, l’extinció de la DIA s’intenta “superar ara amb una nova avaluació ambiental”, tràmit que compta amb la conformitat del PSOE i PP municipals. “Sabem que tècnicament no és possible, però en política hem vist que això no suposa cap impediment quan hi ha voluntat”, lamenta Portes. Des de Pego Viu recorden que l’execució del projecte provocaria “la pèrdua de sòl agrícola i el seu paisatge” o la “reducció dels recursos hídrics destinats al consum humà”. Nèstor Portes denuncia que la nova avaluació ambiental determina que la urbanització s’abastirà mitjançant la xarxa d’aigua potable del municipi i que el camp de golf es regarà amb l’aigua de la depuradora de Pego, “però les aigües depurades no podran cobrir el 100% de les necessitats de reg”, adverteix.
Els motius de l’oposició per part d’entitats veïnals i ecologistes han estat comuns en la majoria dels projectes: sobreexplotació dels recursos hídrics, destrucció del territori i afeccions a espais naturals d’alt valor ambiental o acceleració del “col·lapse ecològic”. Arguments que, totalment o parcialment, eren compartits per l’anterior govern de la Generalitat. Però, el pla de govern del nou Consell (PP i Vox) és ben diferent. La primera mesura política d’envergadura anunciada per la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha estat la revisió del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel). L’objectiu: permetre reactivar huit projectes urbanístics al llarg de la costa del País Valencià, entre ells, el PAI Golf Doña Blanca de Torreblanca (Plana Alta), que compta també amb el vistiplau de l’Ajuntament (PP).
En declaracions a aquest mitjà, la Conselleria de Medi Ambient, encapçalada per Salomé Pradas (PP), ha manifestat que un dels objectius que s’ha marcat la Direcció General d’Urbanisme és el “d’estimular i aprovar les iniciatives de camps de golf de caràcter esportiu”, les quals “a més d’un interés esportiu, tenen un evident atractiu turístic”. Aquesta postura fa albirar que es facilitarà el ressorgiment d’actuacions aprovades o en procés de tramitació, com és el cas de Los Almendros Golf de Vila Joiosa (la Marina Baixa): un hotel de luxe, dos camps de futbol i un camp de golf. Segons afirma el regidor d’Urbanisme de Vila Joiosa, Pedro Ramis (PP), l’Ajuntament ja va informar favorablement en l’any 2020 i ara estan pendents “de l’aprovació per part dels òrgans autonòmics”. Des de la Conselleria, remarquen que “únicament prosperaran els projectes que tinguen l’aprovació després de tramitar-los d’acord amb la normativa, que inclou l’avaluació ambiental i territorial”.
Ressuscitar ‘zombis’
Els camps de golf i les urbanitzacions associades són un dels actius més tòxics que va generar la bombolla immobiliària. Tal com recorda José Luis Ramos, advocat jubilat i membre d’Ecologistes en Acció especialitzat en urbanisme, durant els anys anteriors a la crisi, les promotores van descobrir la possibilitat de vendre els habitatges entre un 20% i 30% més cars, simplement pel fet d’estar al costat de camps de golf. Alhora, “guanyaven edificabilitat i l’aparença que es tractava d’un projecte verd, sostenible”, afegeix Ramos.
Com a resultat de l’esclat de la bombolla, van proliferar cadàvers de sòl repartits al llarg i ample de tota la geografia. Al País Valencià, segons dades de la Generalitat, hi ha 36 camps de golf pendents d’executar. D’aquests, sis ja estaven aprovats i s’han reactivat; un, el de la Vila Joiosa, es troba en tramitació; i 14 estan aprovats i a l’espera de trobar promotors. La resta es van cancel·lar fa anys per manca d’inversors o sentències judicials desfavorables i els governs municipals han confirmat a la Directa que no tenen interès a ressuscitar-los o, fins i tot, han iniciat els tràmits per a desclassificar els terrenys d’urbanitzables a rústics.
Bona part dels terrenys, tal com explica Maria Ángeles Nieto, d’Ecologistes en Acció, han acabat en mans de la banca o la Sareb, entitats que en els últims anys han vist alguna llum per rescatar projectes
Bona part dels terrenys, tal com explica Maria Ángeles Nieto, membre d’Ecologistes en Acció experta en Urbanisme, han acabat en mans de la banca o la Sareb, entitats que en els últims anys han vist alguna llum per rescatar projectes. “Hi ha hagut un ressorgir econòmic, en part, gràcies al suport de fons europeus, per això, s’han recuperat alguns plans arreu de l’Estat espanyol”, matisa Nieto. En la mateixa línia s’expressen les consultores immobiliàries, com Savills, una de les poques que ha analitzat de manera exhaustiva el sector del golf. Segons els estudis de la consultora, la inversió immobiliària ha assolit “xifres rècord” en territoris com l’Estat espanyol, Itàlia o Portugal, amb 31.700 milions d’euros d’inversió en 2022 —quasi un 40% més que en 2021. Per a Maria Ángeles Nieto, existeix el risc “d’una nova mini bombolla immobiliària, lligada sobretot al turisme”.
Amb tot, el sector del golf continuaria sense assolir els nivells d’ingressos previs a la crisi. Entre 2013 i 2023, el nombre de federats ha caigut un 10,2% a l’Estat espanyol, segons dades de la Federació Espanyola de Golf. En una enquesta elaborada en 2019 per aquesta organització, el 57,4% dels camps de golf afirmava que no eren rendibles, tot i que, en 2022, el nombre de camps que tancaven l’any en negatiu es reduïa al 25,4%.
La despesa hídrica
Diversos estudis sobre la problemàtica de l’aigua al País Valencià i l’impacte dels camps de golf determinen quin és el volum d’aigua que gasten les instal·lacions. Els camps de 9 forats necessiten uns 70.000 metres cúbics d’aigua a l’any; als camps de 18 forats, el consum augmenta fins als 300.000 i els 500.000 metres cúbics; i als camps de 36 o 54 forats, les necessitats hídriques es disparen per sobre dels 750.000 metres cúbics a l’any (l’equivalent a 300 piscines olímpiques). Prenent dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol sobre el consum d’aigua per habitant al dia, els recursos hídrics que es destinen durant un any al reg d’un camp de golf de 18 forats —el més habitual— equivalen al consum domèstic anual d’una població d’entre 5.000 i 10.000 habitants.
Tot i que les normatives que regulen els camps de golf recomanen o obliguen a regar-los amb aigua depurada, no sempre és així ni és la millor solució
“La despesa hídrica és l’impacte més gran”, defensa sense cap mena de dubte Maria Ángeles Nieto. Tot i que les normatives que regulen els camps de golf recomanen o obliguen a regar-los amb aigua depurada, no sempre és així ni és la millor solució. “Per a poder reutilitzar l’aigua depurada, les depuradores haurien de desenvolupar un tractament més específic que elimine els microorganismes que poden afectar el medi natural, i no totes el tenen”, matisa Nieto. I afegeix: “Alhora, caldria saber quants es reguen amb aigües depurades i quants amb aigua potable de pous”. Segons dades recollides per aquest mitjà, en 2022, dels 437 camps de golf existents als Països Catalans, quinze han estat subjectes a un expedient sancionador per mal ús d’aigua, set dels quals, l’any passat, ja havien conclòs amb sanció.
La mala gestió hídrica no és, però, l’únic impacte. “Els camps de golf necessiten unes característiques orogràfiques concretes, per tant, s’ha de modificar el terreny per a construir-los”, alerta Nieto. També destaca l’ús massiu d’adobs i productes fitosanitaris que poden contaminar les aigües subterrànies. És per tot això que les entitats ecologistes demanen als governs municipals i autonòmic estudis exhaustius sobre els impactes i les inversions que es necessitaran; i amb tota la informació sobre la taula, obrir una consulta pública per poder decidir el futur dels pobles afectats.
