Andrea Aleixos és la portaveu del Sindicat de Llogateres a València, treballa com a integradora en serveis socials i diu que passa el dia “escoltant els problemes de la gent”. Viu de lloguer i fa dos anys va passar de pagar 480 euros per un pis sencer a pagar-ne 1.050 en el mateix barri. Així va començar a militar pel dret a l’habitatge. Pablo Fuster és portaveu d’Entrebarris i professor de secundària. Viu en un pis compartit amb quatre persones. Tot i tenir bones feines, no es poden permetre viure soles. Aleixos i Fuster formen part de la Taula per l’habitatge del País Valencià creada per coordinar la vaga general de dimecres, amb el Sindicat d’Habitatge de València i la PAH. Hi conversem sobre què en podem esperar.
Per què cal ara una vaga d’habitatge? Per què no l’any passat o el vinent?
Aleixos: Crec que ara mateix la situació que vivim és insostenible i salvatge. El preu de la vida ha pujat moltíssim, però els salaris estan molt estancats. Estem parlant d’una crisi social i estem parlant que l’habitatge mos costa la vida literalment. Cal recordar el suïcidi de l’Olga, el del Javier i la mort de Maricarmen. Crec que és ara perquè la situació és límit.
Fuster: Sempre hi ha hagut gent al límit, i això ja demostra una falta d’empatia social de certes classes, però ara mateix tenim un problema que afecta moltíssimes capes de la població.
En l’argumentari parleu de sanitat, d’educació pública, de la Dana de 2024. La vaga és una esmena a la totalitat del sistema, però les demandes són concretes i vinculades a l’habitatge. Fins on esteu disposades a mantenir les mobilitzacions?
Aleixos: La vaga no és el punt final, sinó que és el punt de partida. Sabem que no ens despertarem el dia 12 i la situació estarà revertida. Però, no és únicament una vaga pel tema de l’habitatge perquè tot està relacionat. És una vaga laboral, perquè si cobres mil euros al mes, no pots independitzar-te. És un conflicte laboral perquè encara que tu tingues un contracte indefinit, pots estar obligat a compartir pis. I és també una vaga de cures i de reproducció social perquè volem demostrar que si aquests treballs s’aturen, el sistema col·lapsa. És una vaga per demostrar que al final som la gent que treballa, la que si parem, s’atura tot.
Fuster: Ha de ser una vaga mobilitzadora. Que done espai a pensar que tot és possible si hi ha lluita.
Però i si queda en una mobilització molt xula, però que no es concreta en res?
“Si els governs no fan absolutament res després d’aquesta vaga, escalarem el conflicte”
Aleixos: Des de la Confederació de Sindicats de Llogateres ens vam reunir en París, amb les armilles grogues i en estudiantat i vam tindre converses també amb gent de Grècia, de Portugal, d’Itàlia, de Bèlgica, del Regne Unit i estem preparant mobilitzacions pels dies 20, 21 i 22 de novembre. Si els governs dels respectius països no fan absolutament res després d’aquesta vaga, nosaltres escalarem el conflicte. Als Sindicats de Llogateres, quan mos aplega una persona que la volen tirar de casa, per nosaltres això no és el final del conflicte, sinó que és l’inici i a partir d’ahir l’escalem. Doncs amb la vaga, el mateix, això és l’inici, fins a acabar amb el negoci de l’habitatge.
Com entomeu la convocatòria electoral del PSOE? Creieu que us ha intentat rendibilitzar?
Aleixos: El PSOE ha fet coses de PSOE, com sempre. És una vaga política, evidentment, però és una vaga apartidista. És una vaga que li la fem tant a una esquerra que és incapaç de complir les seues promeses, perquè se suposa que som a la legislatura de l’habitatge i s’han limitat a demanar solidaritat als propietaris. Però és també una vaga a la dreta que està agenollada al rendisme i és una vaga a la ultradreta que només fa que clavar merda dient que el problema de l’habitatge és de les persones migrades i de les ocupes. Nosaltres el que diem és que cap partit polític resoldrà el tema de l’habitatge per diverses raons. La primera és, que en tots els grups polítics ja m’és igual el color, hi ha rendistes i no es legislaran en contra. Vull dir, s’ha posat de moda això de viure a costa de la misèria de la gent.
Fuster: Hi ha qui no voldrà escoltar-nos i fem el que fem dirà que és la vaga de Pedro Sánchez. Però pense que per a molta gent, el com que ens estem organitzant als comités territorials, qui està treballant als centres laborals, que són els sindicats de classe i els col·lectius del barri… A la gent del carrer no li està arribant la vaga només pels mitjans de comunicació i ja saben el fem i qui som.
Aleixos: Repartir octavetes no és simplement donar una octaveta, tu parles amb la gent i li contes per què fas la vaga. I hem aconseguit dir-li a la gent que cap partit polític t’arreglarà això. Aquesta vaga l’estem construint de baix a dalt. I per les que pensen que és una vaga del PSOE, bueno, xica, també els arrencarem drets per a elles.
Què hem d’esperar el dia de la vaga, per a no iniciats?
Aleixos: Que s’ature la producció, que s’ature el consum, per tant, s’aturaran els transports, perquè la idea és que la gent no puga accedir al seu centre de treball si el seu centre de treball obri. La idea seria, en resum, que poden haver-hi talls de carrers, de transport públic, impossibilitat d’anar a comprar, etcètera.
Fuster: I la particularitat que té aquesta vaga de l’habitatge és que hi haurà un espai de temps al llarg del matí per a altres propostes, en els barris, que decidirà cada comité. Per exemple, accions en immobiliàries o en llocs relacionats amb turisme o en supermercats.
Parlem de desnonaments al País Valencià. Fa poc coneixíem que només a la ciutat de València, quasi 800 famílies vulnerables tenen un ordre de desnonament. I el País Valencià és la primera comunitat en pobresa extrema. Tenim un problema molt greu de pobresa i desnonaments i la població no en som conscients?
“Hem normalitzat que ens facen fora de casa i pensem que aquest problema no té solució o que no podem fer res. Però sí que podem!”
Aleixos: Jo treballe en serveis socials des del 2021 i en aquests últims cinc anys, de manera exponencial, la gent cada vegada és més precària i cada vegada hi ha més pobresa i cada vegada hi ha més gent que viu en infrahabitatges i cada vegada hi ha més gent que viu en els mal anomenats pisos patera. Jo atenc famílies que viu la família sencera en una habitació i és una casa on hi ha quatre habitacions, és a dir, hi ha quatre famílies. Això és brutal. Ara, com a portaveu, aquesta pobresa es veu en els desnonaments, però també en els desnonaments invisibles, que són expulsions, encara que no tenen una ordre d’execució. Per exemple, se t’acaba el contracte i et fan una pujada del preu del lloguer del 45%. I aquests desnonaments no ixen a la tele, i des del Sindicat de Llogateres, són els conflictes que més acompanyem. Hem normalitzat que ens facen fora de casa i hem aplegat un punt que dehumanitzem un poc, i pensem que aquest problema no té solució o que no té solució. Però sí que podem! Pots, des d’acompanyar a una persona que té una ordre de desnonament a formar part d’una organització, es poden fer moltes coses per a obligar una propietat a negociar.
Com heu comentat, les migrants i les racialitzades paguen els plats trencats en el mercat del lloguer. Feu acompanyament també de casos així o no arriben a les vostres organitzacions?
“Maricarmen és una dona increïble, però hauria tingut el mateix ressò mediàtic si no hagués estat una dona blanca, si fos una àvia colombiana?”
Fuster: Mira, Maricarmen és una dona increïble i res resta a la seua lluita, però mediàticament hauria tingut el mateix ressò si no hagués estat una dona blanca, que vesteix de certa manera i podria ser la nostra àvia? Si fos una àvia colombiana i vestirà un poc diferent, potser no hauria estat una àvia tan mediàtica? Hi ha molts indicatius, també estadístics, que demostren que açò és així, i des d’Entrebarris, per exemple sí que hem detectat que és un treball que hem de fer i mirem de fer, sobretot en xarxa amb organitzacions migrants.
Aleixos: Nosaltres acompanyem a qualsevol güela, siga del color que siga o de la nacionalitat que siga. Al Sindicat de Llogateres sí que se’ns apropa gent migrada o racialitzada, però se’ns apropa menys de la que a nosaltres ens agradaria, perquè sabem els números i sabem que aquesta gent pateix moltes més violències que nosaltres, en general, i en el tema de l’habitatge en particular. O siga, tu telefones a una immobiliària i et diuen Fàtima i de sobte ja no li queden pisos per llogar-te. O tu vas a fer una entrevista amb una immobiliària i et diuen que al ser de Colòmbia, tu sí que has de pagar quatre mesos de fiança.
Quines creieu que serien les dues o tres mesures estrella per a començar a pal·liar el problema de l’habitatge?
Aleixos: El primer pas és frenar la compra especulativa, i després les meues tres mesures estrella serien: baixades dràstiques dels preus del lloguer, contractes de lloguers indefinits i posar fre a tots els desnonaments.
Fuster: I hi ha moltíssims exemples de polítiques similars en altres països, per exemple el de Praga que té un 40% d’habitatge públic, però també a Països Baixos o París i Nova York i són en països molt més de dretes. Però ací hi ha hagut el xiringuito de la rajola durant molts anys i és prou difícil de tocar. De fet, és una qüestió de voluntat política.
