Clara és militant anarquista, membre de La Cinètika i està vinculada al món de l’escoltisme. Va ser parella de l’infiltrat Daniel Hernàndez Pons durant un any.
En quines circumstàncies vas conèixer Daniel Hernández?
Va ser a finals de novembre de 2020, en una assemblea de La Cinètika per treballar la guia per la prevenció i actuació enfront de les violències patriarcals. Una de les nostres primeres cites, el desembre de 2020, va coincidir amb una manifestació contra un incendi d’unes naus al barri del Gorg de Badalona, on recordo que ell va arribar amb un mocador palestí. Aquell dia ens vam embolicar i va ser una setmana intensa, ens vèiem cada dia.
Què et va explicar de la seva vida a Mallorca?
Em va ensenyar algunes fotos de quan era adolescent i una de la seva suposada exparella. Ara penso que el fet de començar-se a tatuar també va normalitzar el personatge. Un dia em va explicar que el seu pare estava mort, que havia sigut un capullo i que ell encara mantenia relació amb la família paterna, però la seva mare no. Per això, per Nadal anava a Granada i a Mallorca, amb les dues famílies.
Mostrava els seus posicionaments polítics?
Parlàvem molt poc de política i al final sempre em donava la raó. La seva dinàmica general era fer bromes de tot i acabar dient el mateix que jo. Ara m’adono que en un primer moment no estava gens polititzat, però també crec que en va anar aprenent.
Com descriuries el seu caràcter?
Extravertit, atent, molt amable amb tothom i disposat a ajudar. Era molt simpàtic i parlador. Es guanyava la confiança de tothom amb facilitat i fins i tot ell em deia que venia gent a explicar-li “els seus drames”. Em cuidava molt i era un prototip de tio que penses que no existeix.
Com era el seu oci i com es comportava?
“Una de les seves samarretes preferides era una on posava “MonoPoly”, que era un joc de paraules amb un mico disfressat de policia”
Quan va estar amb mi va sortir menys de festa, feia més plans amb mi i els meus col·legues, s’adaptava. Així i tot, he sortit de festa amb ell i acabava bastant borratxo. Jo no em drogo i ell sempre em deia que no es drogava gaire, però després m’explicaven que consumia molt més del que deia. Una de les seves samarretes preferides era una on posava “MonoPoly”, que era un joc de paraules amb un mico disfressat de policia.
Vau viatjar junts a Mallorca. Què recordes d’aquell viatge?
Li vaig dir que m’havia d’ensenyar Mallorca i vaig anar-hi del 6 al 9 d’agost de 2021. Ell va marxar cap allà uns dies abans i em va venir a buscar a l’aeroport amb un cotxe gran i molt net, que va dir que era d’un familiar. Un suposat amic seu ens deixava una casa a Montuïri i ens vam trobar amb ell a un bar per prendre un mojito. El Dani volia que jo conegués la seva suposada mare als afores de Palma, però a mi no em venia de gust i li vaig dir que no. Es va enfadar moltíssim.
Per quina raó va acabar la vostra relació?
El 24 d’octubre de 2021, em va demanar uns dies per pensar i el trencament oficial va ser el 28 d’octubre. La nostra relació va créixer sempre envoltada per la seva desconfiança cap al vincle amb el meu ex. Ell sempre em deia que “només m’estimava a mi”, però que jo no l’estimava prou i em feia sentir molt culpable.
Com et va afectar la ruptura?
Vaig deixar d’anar als sopadors de La Cinètika perquè no me’l volia trobar. Tot el barri pensava “pobre Dani, que ho està passant malament per la Clara”. Em vaig retirar una mica per respectar el seu espai i vaig deixar d’anar al centre social per no trobar-me’l. Ell va deixar d’anar a les assemblees, però continuava anant als sopadors i es va implicar molt en un dels projectes del cinema, fet que li permetia tenir claus del centre social.
Com t’ha impactat descobrir que es tracta d’un policia infiltrat?
“Si volia investigar-nos, que crec que seria igual de greu, no calia que generés aquestes relacions tan intenses, ha fet moltes coses que no eren necessàries”
M’ha despertat molta por i ansietat. Ara, quan veig un policia em poso molt nerviosa, i també m’ha afectat la confiança. M’he sentit molt utilitzada, ens ha utilitzat com a dones i com a activistes, i això em fa sentir molt de fàstic i impotència. Si volia investigar-nos, que crec que seria igual de greu, no calia que generés aquestes relacions tan intenses, ha fet moltes coses que no eren necessàries. Em costa entendre aquest grau d’implicació en la vida de la gent i em porta a recordar la seva insistència per estar amb mi, la seva insistència en què m’estimava i volia tenir una relació. De fet, va arribar a conèixer els meus pares i la meva germana. Si hagués sabut que era policia, mai hauria mantingut una relació amb ell. No he pogut decidir. Em venen flaixos d’haver-lo introduït en ambients de molta intimitat. Res justifica que l’Estat i la policia es fiquin en la meva vida. Sento que m’ha violat, he estat amb algú que ara m’adono que no coneixia i això genera molta por. El que m’ha fet com a dona és molt fort, però crec que és igual de greu que s’hagi introduït en la vida dels seus amics o en les activitats polítiques d’espais com La Cinètika. Em sento colpida, però forta perquè ho estem gestionant col·lectivament.
