El curs comença mogut al País Valencià. A l’agost, amb tota la comunitat educativa de vacances, el govern va publicar canvis rellevants en el decret que regula les funcions de la inspecció educativa. L’oposició, els sindicats i les associacions de famílies l’acusen d’haver convertit aquest òrgan en una “policia ideològica” i d’establir canals presumptament anònims perquè les famílies puguen denunciar el professorat que “no vetlla per la neutralitat”. Es tracta d’unes modificacions que el govern del PP va pactar amb Vox i que va incloure en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat, aprovada el 31 de juliol i publicada al Diari Oficial el 10 d’agost.
Això arriba, no casualment segons els sindicats, després d’un curs marcat per unes mobilitzacions educatives històriques amb una vaga de cinc setmanes, grans manifestacions, concentracions, actuacions policials més que qüestionades i unes converses que encara romanen obertes entre els representants dels principals sindicats i l’administració. De fet, les mobilitzacions, com ja estava previst abans de l’estiu i es va detallar dilluns passat, es reprendran aquest setembre amb la convocatòria de manifestacions el pròxim dissabte a València, Castelló de la Plana i Alacant. Els sindicats convocants —STEPV, CCOO, UGT, CGT, CNT, la COS, el Consell Sindical Obrer i Docents en Lluita, agrupats en la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic— han fet una crida a professorat, famílies i alumnat a sumar-se a les marxes, i les assemblees docents ja s’estan celebrant per tot el territori valencià amb la preparació de l’inici de curs i la formació dels nous equips.
El decret incorpora canals presumiblement anònims perquè les famílies puguen denunciar al professorat que “no vetlla per la neutralitat”
“Volen generar por i que el professorat s’autocensure”, explica Marc Candela, portaveu del sindicat majoritari STEPV, que continua: “es pretén criminalitzar i posar sota sospita els docents de cara a les famílies”. D’aquesta manera, comenta el sindicalista, es vol aconseguir que no se celebre el 8 de març, per exemple, que no s’ensenye el valencià o que no es parle de les mobilitzacions i els seus motius a les aules. La derogació de la modificació del decret ha estat incorporada a les reivindicacions de les pròximes mobilitzacions per la plataforma convocant i l’STEPV ja s’ha posat en contacte amb els partits de l’oposició per presentar un recurs judicial d’inconstitucionalitat, ja que el sindicat sol no el podria presentar. Però això, pot trigar anys a resoldre’s.
Per la seua banda, tampoc les famílies sembla que li vegen cap sentit a la modificació si no és “per enfrontar la comunitat educativa i crear malestar”, explica Elisabet Garcia, presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del CEIP Blasco Ibáñez de Beniparrell, afectat per la Dana, i presidenta de FAMPA València, la federació de Afas sense ànim de lucre que representa a més de 600 AFA d’escoles públiques de la província de València. Segons Garcia, “l’escola pública no necessita tutors ideològics, necessita més recursos”. I rebla: “ensenyar no és adoctrinar i s’ha de poder parlar a les aules de drets humans, de sexualitat, etcètera”.
“Volen generar por i que el professorat s’autocensure. Es pretén criminalitzar i posar sota sospita els docents de cara a les famílies”, explica Marc Candela, portaveu del sindicat majoritari STEPV
També la CGT de València coincideix que les noves funcions de la inspecció busquen desmobilitzar i dividir docents i famílies: “no és cap tràmit administratiu, és la creació d’un marc de vigilància i control ideològic dissenyat per atemorir el professorat”. I parla, en un comunicat, de “la instauració d’un ‘pin parental’ per la porta dels darrere”.
La modificació del decret diu literalment: “vetlar per la neutralitat ideològica en els centres educatius, supervisant que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol mena d’adoctrinament, garantint el respecte al pluralisme i la llibertat de consciència de l’alumnat i de les seues famílies, com també els seus drets derivats de la llibertat lingüística”. I afegeix un nou article que capacita la conselleria per crear “canals accessibles de comunicació perquè els membres de la comunitat educativa puguen posar en coneixement (…) fets que puguen afectar el compliment de la normativa educativa, als drets de l’alumnat o a l’adequat funcionament dels centres docents”. Segons el text, aprovat en deu dies, inspecció haurà de valorar la denúncia i si hi ha “indicis raonables de possibles incompliments normatius” (…), actuar de forma prioritària “incloent-hi visites al centre, entrevistes o quantes actuacions resulten necessàries per a l’esclariment dels fets”.
Elisabet Garcia, presidenta de FAMPA València, defensa que “l’escola pública no necessita tutors ideològics, necessita més recursos” i que “s’ha de poder parlar a les aules de drets humans o de sexualitat”
El STEPV ha denunciat públicament que l’única assignatura que adoctrina és la de religió catòlica, que encara que optativa, es continua impartint a totes les escoles públiques valencianes. Tant Compromís com el PSPV s’han pronunciat en contra de la modificació del decret i estan estudiant accions legals.
Les demandes de les manifestacions convocades per aquest dissabte continuen sent la recuperació i millora de les plantilles docents, la reducció de ràtios, la recuperació del poder adquisitiu perdut des de 2010 pel professorat, la millora de les infraestructures educatives, de l’aplicació de la inclusió educativa, de la Formació Professional i la derogació de la mal anomenada llei de ‘llibertat educativa’” —per la qual les famílies han d’escollir l’escolarització en valencià o en castellà dels seus infants. S’hi suma la derogació del decret de “la policia ideològica”. Fins ara, STEPV, que és el sindicat majoritari, només ha signat l’acord sobre la simplificació de la burocràcia avalat pel professorat en una consulta.
