“Jo no soc racista, però…”. Seria reduccionista jutjar la població de Ceuta a partir d’aquesta frase, que obre sovint les converses sobre la situació inèdita que viu la ciutat autònoma espanyola. El 30 i el 31 de juliol, les imatges de l’arribada d’unes 72.000 persones, segons el Govern, a l’enclavament espanyol envoltat pel Marroc van fer la volta al món.
L’espanyolitat de Ceuta sembla generar un ampli consens entre els seus habitants, malgrat la diversitat que conforma la ciutat autònoma. Si hi ha veus dissidents, s’han tornat mudes. Una ajustada majoria cristiana conviu amb gairebé l’altra meitat de la població, de confessió musulmana. Una petita minoria jueva i hindú completa el paisatge social dels més de 82.000 habitants de Ceuta.
A Ceuta hi ha una ajustada majoria de població cristiana que conviu amb gairebé l’altra meitat de la població, de confessió musulmana, i una petita minoria jueva i hindú
Aquesta geografia social també s’explica per dècades d’economia fronterera informal. Durant anys, milers de dones marroquines van travessar diàriament la frontera carregant mercaderies entre Ceuta i el Marroc, en una pràctica coneguda com a “porteo”. Aquesta activitat alimentava una part de l’economia local i sostenia negocis, famílies i circuits comercials especialment vinculats als barris pròxims a la frontera com El Príncipe. La desaparició progressiva d’aquest sistema va alterar equilibris econòmics i formes de vida que encara pesen sobre la manera com alguns barris viuen qualsevol nova crisi fronterera.
“Sempre hem conviscut i la gent de Ceuta és molt solidària”, explica Gorka, el conductor del taxi que ens acosta al barri de Loma Colmenar. Habitat majoritàriament per població musulmana, el barri ha acollit durant la crisi un centre temporal on hi havia 864 persones abans de ser traslladades el 13 de setembre, al nou centre de Los Rosales, situat també en una zona de majoria musulmana. “Però ja no podem més”, afegeix amb un gest rotund.
La convivència amb les milers de persones migrades que encara són a Ceuta no es viu de la mateixa manera a tots els barris. La comunitat de veïns de Loma Colmenar s’ha mobilitzat des del principi de la crisi per assistir les persones que s’havien quedat fora dels centres d’acollida. “Els carreguem els mòbils, els omplim garrafes d’aigua i ens organitzem per cuinar plats calents”, explica Yasmina, una veïna d’una vintena d’anys.
La comunitat de veïns de Loma Colmenar s’ha mobilitzat per assistir les persones que s’havien quedat fora dels centres d’acollida
Aquesta realitat contrasta amb el ritme quotidià del centre de la ciutat. El Cari, cambrer del bar K-Baret, situat al passeig principal de Ceuta, diu que se sent insegur caminant pel carrer després d’haver patit insults. “Jo no els demano que mengin pernil, així que tampoc vull que em mirin malament per ser gai”, explica. Prové d’una família mixta: el seu pare és d’origen marroquí i musulmà, i la seva mare, d’origen espanyol i cristiana. Ella fa el ramadà, però el pare no tolera que el fill sigui gai. “Sempre m’he sentit incomprès pel meu pare”, assegura.
L’arribada de desenes de milers de persones ha posat a prova els equilibris d’una ciutat que reivindica des de fa dècades la convivència entre comunitats. Cadascú busca els seus culpables en aquesta crisi, i els partits polítics aprofiten qualsevol oportunitat per carregar contra els adversaris.
“Ens han abandonat” o “traïdor”, criden una vintena de persones que esperen davant de la Delegació del Govern l’arribada de Fernando Grande-Marlaska, el ministre de l’Interior espanyol que assistia a la seva tercera compareixença el 8 de setembre.
Tot i que el sentiment d’abandonament per part de les institucions és present en sectors diversos de la població, el cansament i la implicació en la crisi varien segons els barris
Més tard, en una altra manifestació convocada al centre de la ciutat, el nom de Pedro Sánchez monopolitza els càntics. “Fill de puta” sembla haver-se convertit, entre alguns manifestants, en el seu segon cognom. “Ceuta no es ven, Ceuta es defensa” o “Ceuta no és un CETI” (Centre d’Estança Temporal per a Immigrants) ressonen en una ciutat coberta pel llevant, característic d’aquesta època de l’any. Tot i que el sentiment d’abandonament per part de les institucions és present en sectors diversos de la població, el cansament i la implicació en la crisi varien segons els barris i també es reflecteixen en la participació en les manifestacions.
“Jo no estic d’acord amb l’arribada de tanta gent. Considero que és una invasió. Tot i això, algunes persones mereixen una oportunitat, i per això no vaig a la manifestació”, explica la Yasmina, una resident del barri de Loma Colmenar. Parlar darija també s’ha convertit, segons ella, en una possible font de discriminació. “Quan vaig al Mercadona i em senten parlar darija, les autoritats em demanen el DNI”, afirma.
“Em vaig despertar pels cops de porra d’un grup de militars, que van aprofitar per robar-nos el mòbil i els diners”, explica en Bilal
Des del principi de la crisi, diferents testimonis expliquen que l’accés dels migrants al centre de la ciutat ha estat restringit de facto. Bilal, des d’una terrassa del barri de Hadú on es veu el litoral, assenyala un edifici groc situat en un revolt de l’avinguda Martínez Catena. Segons ell, la platja del Chorrillo marca una frontera que els migrants no tenen dret a traspassar. “Em vaig despertar pels cops de porra d’un grup de militars, que van aprofitar per robar-nos el mòbil i els diners”, explica mentre s’aixeca la samarreta per mostrar les marques, encara visibles, a l’esquena. Amnistia Internacional denuncia, en el seu informe del 30 de setembre, tortures i tractes inhumans per part de les forces militars dels Regulares i de la Legión cap a persones migrants.
Pallisses, robatoris de diners i confiscacions de telèfons són algunes de les pràctiques que diversos migrants afirmen haver patit quan han estat descoberts en zones que descriuen com un “perímetre protegit”. Mohamed Boudlior relata les circumstàncies en què la Guàrdia Civil el va sorprendre mentre dormia amb dos marroquins, que, segons el seu testimoni, van ser conduïts per la força fins a la frontera. “Jo soc algerià i no em poden deportar. Els militars es van ocupar de mi”, explica resignat mentre ensenya els senyals que, segons denuncia, li van deixar els cops de porra. També presenta hematomes visibles al voltant dels ulls i de l’orella.
No obstant això hi ha qui no veu amb bons ulls la presència de migrants. “Alguns ceutins els han acollit a casa seva; són uns traïdors”, exclama una resident del centre en referència al fet que algunes de les persones arribades a finals de juliol des del Marroc s’allotgen a casa de familiars o coneguts. Contrariament a la seva opinió, la Yasmina acull deu persones a casa seva. “Els deixem dormir aquí perquè al carrer els peguen”, explica. La seva cosina, que viu en un pis de la mateixa comunitat de Loma Colmenar, també n’ha acollit.
La Yasmina acull deu persones a casa seva. “Els deixem dormir aquí perquè al carrer els peguen”, explica
Durant les últimes setmanes, diferents testimonis han denunciat casos de maltractament, abusos sexuals i feines informals no remunerades en diversos barris. “Molta gent està aprofitant per fer obres a casa seva”, denuncia una veïna. Alguns residents expliquen que la mà d’obra marroquina informal s’està remunerant a preus especialment baixos, en una ciutat on l’economia irregular i transfronterera ha tingut històricament un pes important.
De Ceuta a Europa
La crisi també sacseja els escons del Congrés. La gestió de l’arribada, la creació de centres d’acollida i la resposta del Govern s’han convertit en alguns dels principals fronts de confrontació entre els partits. A escala europea, l’Estat espanyol torna a marcar distàncies amb la línia majoritària de la Unió Europea. Representada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va ser l’únic estat membre que va votar en contra del nou reglament de retorns aprovat l’1 d’octubre. L’objectiu de la normativa és accelerar l’expulsió de persones migrants en situació irregular i facilitar-ne el trasllat a centres de retorn situats en tercers països. El vot espanyol ha causat perplexitat tenint en compte la situació de la ciutat autònoma. L’executiu de Pedro Sánchez considera, però, que el reglament no és una solució per afrontar situacions com la de Ceuta i qüestiona la legalitat d’aquests centres de retorn, del límit de les garanties que ofereixen i la possibilitat de traslladar persones a països amb els quals no tenen cap vincle.
Paral·lelament al nou reglament de retorns, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen va anunciar el 15 de setembre, en el context de la crisi de Ceuta, que l’organisme que lidera preparava un marc europeu d’emergència per flexibilitzar els procediments d’acollida i d’asil en casos excepcionals com ara les arribades massives.
Salvant les distàncies, la política migratòria d’Europa recorda l’estricta política migratòria de Donald Trump, executada per l’ICE
Aquesta dinàmica, salvant les distàncies jurídiques i polítiques, recorda alguns dels mecanismes de l’estricta política migratòria de Donald Trump, executada per l’ICE (Immigration and Customs Enforcement), que també ha signat acords amb tercers països perquè acceptin el trasllat de persones expulsades que no poden ser retornades directament al seu país d’origen.
Ceuta torna així a aparèixer com una ciutat frontera, però també com una ciutat fragmentada: entre centre i perifèria, entre barris que pateixen la pressió de l’arribada i barris que assumeixen una part de l’acollida, entre el discurs del rebuig i les pràctiques quotidianes de solidaritat. La crisi no es viu igual a tot arreu, i és precisament en aquesta geografia desigual on es fan visibles algunes de les contradiccions més profundes de la ciutat.
