Quico Sabaté

Joaquina Dorado Pita, coneguda com la Nuri durant la lluita guerrillera contra el franquisme, hauria fet cent anys el proper 25 de juny. El passat 11 de gener va caure a casa, tot patint una hemorràgia cerebral que li ha causat la mort aquest dimarts

Nascuda al barri de pescadors Santa Lucia Monelos de A Coruña l’any 1917, va emigrar a Barcelona amb la seva família quan tenia 17 anys. Aquell mateix any va afiliar-se a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i, dos anys després, amb l’inici de la revolució de juliol del 1936, va plantar cara al carrer als militars. Durant la guerra va fer-se càrrec de les responsabilitats del Consell Econòmic de la Indústria de la Fusta socialitzada que havia impulsat el fuster Manuel Hernández, tot arribant a ser-ne la màxima responsable.

Informes policials inèdits revelen detalls fins ara desconeguts de com i on es van produir les detencions dels membres del Grup d'Acció Innovació, l'assassinat del seu responsable i la condemna a mort de tres dels seus membres

El dilluns 9 de gener de 1950, quan Wenceslao Jiménez Orive sortia de la casa on s'amagava al barri barceloní de Sant Andreu, va sentir –segons la versió policial– uns crits d'"¡Alto a los agentes de la autoridad!". Corrent i a trets, va intentar escapolir-se, sense aconseguir-ho. Va ser abatut per un nombre indeterminat de bales disparades per un mínim de tres policies, un d'ells el torturador Vicente Creix, que va rebre un tret durant el tiroteig per intentar capturar-lo.

Entrevistem l'històric anarquista Lucio Urtubia després d'un acte organitzat per l’associació juvenil La Cosa Nostra i la CGT de Castelló per homenatjar la seua trajectòria revolucionària

Als seus 84 anys, Lucio Urtubia continua afirmant que la font de la seua riquesa prové de la pobresa que va viure al si familiar, perquè no va necessitar aprendre res per a saber que havia de perdre el respecte al govern, a l'Estat i a l'Església. El passat divendres 6 de novembre, l’associació juvenil La Cosa Nostra i la CGT de Castelló van convidar Lucio Urtubia a la Plana per homenatjar la seua trajectòria revolucionària.

Fa 100 anys, va néixer un dels combatents més importants de la resistència al franquisme: Quico Sabaté. Parlem amb Argimiro Ferrero Delgado, 'Argi', historiador i veí de Sant Celoni que ha estudiat la seva vida i la dels nuclis guerrillers insurgents

Francesc Sabaté Llopart hauria fet 100 anys el 30 de març. Va ser assassinat el 5 de gener de 1960 a Sant Celoni, on va ser enterrat, fora del cementiri, a l’edat de 44 anys. Aquell mes de gener, l’escamot que va creuar la frontera que separa Catalunya, va ser localitzat. Rodejats al Mas Clarà del municipi de Palol de Revardit, a la comarca del Pla de l’Estany, quatre guerrillers varen ser abatuts, possiblement més d’un assassinat a sang freda. En Quico Sabaté va burlar l’encerclament a la nit.

Després de vint anys de lluita armada, Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial

El dia de Reis de 1960, l’equip de l’anarquista i guerriller Quico Sabaté havia d’executar un segrest espectacular als caps de la brigada politicosocial franquista, els germans Creix. El cop, que pretenia bescanviar-los per preses polítiques, no va tenir lloc. Els guerrillers van ser interceptats quan travessaven la frontera i Sabaté, després d’una persecució de dos dies, va ser abatut per la Guàrdia Civil a Sant Celoni el 5 de gener.

Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el Franquisme

Un llibre de l'historiador Josep Clarà revela, amb tot detall, la trajectòria, detenció, tortura, judici i assassinat d’en Manuel Sabaté Llopart, el germà petit del guerriller Quico Sabaté. En menys de cent pàgines, Manolet Sabaté, aprenent de maqui, publicat per Rafael Dalmau Editor, explica els fets, les circumstàncies i l’entorn de la lluita guerrillera del jove llibertari.

Avui al municipi de Sant Celoni

Desenes de persones han participat avui al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l'acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté. Són moltes les accions que s'han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d'en Quico Sabaté cada 5 de gener.

Subscriure a Quico Sabaté