Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tres de cada quatre capitals de comarca catalanes tindran un "Baltasar de veritat" per la cavalcada de Reis

Enguany ja seran 32 de les 43 capitals de comarca les que prescindiran del betum, vuit més que el 2018. Casa Nostra Casa Vostra, Espacio Inmigrante i Top Manta denuncien que pintar de negre reis i patges és una pràctica racista i impulsen la campanya Baltasar de Veritat

/ Arxiu

Prop d’un centenar de municipis ja s’han sumat a la campanya Baltasar de Veritat per posar fi definitivament als reis pintats a les cavalcades i aconseguir que els organitzadors es mobilitzin per trobar la participació de persones negres. Amb un comunicat a YouTube i a través d’artistes i representants de col·lectius afrodescendents, Casa Nostra Casa Vostra, Espacio Inmigrante i Top Manta reclamen la fi del que consideren “una pràctica racista” i animen tothom a demanar al seu Ajuntament “que aquest any vingui el rei Baltasar, el de veritat”. I està tenint efecte. Respecte a l’any passat, hi ha vuit capitals comarcals més que prescindiran del betum, 32 de les 43, i actualment de les setze ciutats catalanes amb més de 75.000 habitants, només dues continuen pintant el rei Baltasar: Girona i Reus. Així i tot, han anunciat que la del 2019 ja no serà així. A Girona, la junta de la confraria dels Manaies que organitza la cavalcada ho ha decidit recentment per votació.

 

Si bé és cert que hi ha municipis que fa anys que compten amb veïns negres per fer de reis, també hi ha casos en què els patges continuen sent blancs, com el de Sant Cugat del Vallès o el de Montcada i Reixac.  Només 24 capitals de comarca han aconseguit prescindir completament del betum. Per tant, la campanya encara té feina per fer: aconseguir que tots els Baltasar siguin negres, però també tota la resta. Xavi Buxeda de Casa Nostra Casa Vostra hi insisteix: “el següent pas és aconseguir que els patges també siguin de veritat i aconseguir així cavalcades 100% inclusives. Explica que almenys ara hi ha poblacions que no han aconseguit que tots siguin negres, però que els que no ho són no els pintaran. Per César Ulises d’Espacio Inmigrante, “en una cerimònia aparentment innocent també es reprodueix part d’un racisme quotidià que fa mal i genera violència contra les persones racialitzades”. Alhora, afegeix, són dates “per reivindicar la figura migrant i per visibilitzar les polítiques racistes que generen tant dolor”. Lamine Bathily de la línia de roba Top Manta i del Sindicat Popular de Venedors Ambulants recorda que fa tres anys es van pintar la cara de blanc per la cavalcada, justament per criticar que es fes al revés amb el rei Baltasar: “no fa falta perquè hi ha persones negres i som part d’aquesta societat”.

Si bé és cert que hi ha municipis que fa anys que compten amb veïns negres per fer de reis, també hi ha casos en què els patges continuen sent blancs. Només 24 capitals de comarca han aconseguit prescindir completament del betum

Aquesta representació ofensiva, coneguda com a blackface, es remunta als Estats Units del segle XIX, quan s’usava maquillatge per representar una persona de raça negra al cinema. Encara hi havia esclaus provinents de l’Àfrica i així s’ocultava la realitat de la comunitat negra. Amb el teló de fons del racisme, personatges negres, com l’Otel·lo de Shakespeare, els van interpretar actors blancs i ho han continuat fent.

Tot i que part d’aquesta realitat ha canviat, encara hi ha casos polèmics a prop i a casa nostra. Als Països Baixos i a Bèlgica, el patge que ajuda Sant Nicolau a repartir regals, el Zwarte Piet, a més d’estar caricaturitzat amb vestit renaixentista, arracades daurades i llavis gruixuts vermells, el sol interpretar una persona blanca pintada. El 2014, l’Alt Comissionat de Nacions unides pels Drets Humans va demanar al govern neerlandès que revisés la figura perquè podia suposar “una representació de l’estereotip de l’esclau”. “Inclús una tradició cultural molt arrelada no justifica les pràctiques discriminatòries i els estereotips”, va sentenciar.

A casa nostra, i al marge de les dates nadalenques, l’octubre passat, va esclatar la polèmica al Teatre Lliure perquè un actor blanc interpretava un personatge explícitament negre de l’obra Àngels a Amèrica. Un col·lectiu d’actor i actrius negres fa ver públic un comunicat criticant la decisió del director David Selvas i denunciant que això els “invisibilitza” i “implica blanquejar un personatge o privar de referents la nova generació de nens i nenes negres”. A més, van subratllar que es perdia una feina per a un actor negre en un context en què les “minories que treballen en aquest sector que ja és precari, estem doblement precaritzades”.