Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un anell perdut a alta mar

Un dels portaveus i membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants planteja les contradiccions dels partits polítics i els mitjans de comunicació en la seva interpretació del terme 'seguretat' i en el tracte que ofereixen als diferents actors que malden per fer-se un lloc a la ciutat de Barcelona

/ Victor Serri

Davant la nostra gran preocupació, la qüestió ara és: Qui solucionarà els nostres grans problemes si gairebé totes les persones o partits polítics en els quals confiem acaben agenollats davant del sistema? Un sistema amb mentalitat patriarcal que pensa que les dificultats, les depressions i tots els problemes socials se solucionen amb pràctiques colonials violentes, que consisteixen a castigar, pegar i empresonar al lladre d’ous i protegir al lladre d’ofici, que són els polítics que roben els diners públics i els empresaris que ens exploten amb impunitat.

Una vegada més, no entenem la diferència entre un partit que és de dretes, d’esquerra o obrer. Hipocresia, traïció i manipulació són les mateixes coses que fan tots els partits polítics per quedar bé amb els seus mestres capitalistes i multinacionals que controlen tota la riquesa i les polítiques mundials. No obstant això, els mitjans de comunicació, als quals els ve de gust mastegar un milió de vegades en la seva boca el tema del top manta, s’empassen ràpidament els delictes que cometen els ciutadans privilegiats i protegits pel sistema. Com el que s’acaba de revelar sobre els atemptats de les Rambles: no va haver-hi comentaris ni rèpliques; tots van callar per unanimitat.

Els mitjans de comunicació als quals els ve de gust mastegar un milió de vegades en la seva boca el tema del top manta, s’empassen ràpidament els delictes que cometen els ciutadans privilegiats i protegits pel sistema

Quan ens alliberarem d’aquests monstres!; quina trista realitat està passant actualment en aquest món! La societat civil patint, corrent darrere dels polítics i els polítics corrent darrere d’aquests rics sense pietat que s’acontenten de veure’ns sofrir amb la repressió i els problemes socials. Polítics que no tenen valor per afrontar als empresaris que expulsen ciutadans de casa seva, del seu barri, de la seva ciutat, que ens obliguen a treballar com a esclaus amb salaris indignes; aquestes màquines de creació de desocupació, de tristesa i de pobresa que obliguen certes persones a delinquir per falta d’oportunitats i de solucions socials.

Quina tristesa quan l’ajuntament del canvi, del “welcome refugees”, imita els mateixos discursos de la ultradreta parlant d’inseguretat! Suposem que per a aquests polítics la inseguretat és quan el turista no pot llogar un Ferrari, o un iot, ni prendre les seves copes i emborratxar-se sense veure al seu costat a un ciutadà exclòs pel sistema guanyar-se la vida com pugui.

I més trist encara és quan veiem als policies secretes amagats a la botiga d’Apple, multinacional que va robar 14,5 milions d’euros en impostos fiscals que guanyen amb els seus productes fets amb el coltan saquejat sota l’explotació dels nens africans; o quan els veig amagats a la botiga de Louis Vuitton, que va regalar 200 milions d’euros per a la reconstrucció de Notre-Dame; amagats aquí per picar-nos a nosaltres, els venedors ambulants, que tot el que tenim ho carreguem a l’esquena.