Drets

Un any de mossegades a l'escola en valencià

La Generalitat d'Alberto Fabra ha suprimit aquest últim curs al voltant de 70 línies d’ensenyament en valencià i en perillen més de 80. Tot i això, la comunitat educativa s’ha unit per defensar un model que consideren integrador
Mares i pares del CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs han protagonitzat una tancada de 100 dies al centre educatiu en defensa de la seva única línia en valencià.
Tots som Cremona

A l’InformeCAT 2013 de la Plataforma per la Llengua s'apuntava que Al País Valencià més de 126.000 alumnes d’infantil i primària demanen poder estudiar en valencià i no poden. D'aleshores ençà la situació ha anat a pitjor a causa de les polítiques impulsades des del Consell presidit per Alberto Fabra. El febrer del 2014, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana anunciava la supressió de 70 línies d’ensenyament en valencià per al curs 2014-2015. Aquesta mesura afecta a 136 escoles públiques del País Valencià, sis de les quals podrien ser tancades en disposar només d’una línia lingüística. “El major atac d’un Govern valencià als programes d’ensenyament en els últims 30 anys.” D’aquesta manera va qualificar l’entitat cívica Escola Valenciana la mesura imposada per la conselleria que dirigeix Maria José Català. Aquest atac, a més, és la base de tota la piràmide de les retallades a l’ensenyament en valencià que està duent a terme el Consell d'Alberto Fabra.

Fa unes setmanes, de fet, les Corts valencianes han aprovat l'anomenada Llei de senyes d’identitat, en un intent desesperat de recaptar vots entre sector més ranci de la dreta valenciana. No obstant això, són multitud les persones i els col·lectius que s’han sumat a la reivindicació d’una escola pública i en valencià, des de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPES), fins al professorat i alumnat i els diferents col·lectius en defensa de la llengua.Passat poc més d’un any, s’han suprimit al voltant de 70 línies d’ensenyament en valencià i encara en perillen més de 80 en el que queda de 2015. La situació no ha afectat de la mateixa manera les diverses comarques del País Valencià. Les de Castelló son, ara per ara, la que més línies d’ensenyament en valencià oferten, seguida de les de València i les d'Alacant.

 

Durant els quasi tres mesos de tancada al CEIP Ciutat de Cremona, s'ha denunciat també que fa quasi set anys que es fan classes en barracons. / Tots som Cremona

 

Al curs 2014-2015, la demarcació de Castelló ha patit una supressió de 32 línies d’ensenyament en valencià, cinc de les quals s’impartien a escoles de la capital. Aquestes formaven part dels col·legis públics Bisbe Climent, Blasco Ibañez, Herrero, Mestre Antonio Armelles i Mestre Canós. Aquesta situació, per tant, ha suposat que 125 pupitres hagen quedat buits. L’eliminació d’aquestes línies no ha estat, tanmateix, proposada per les escoles, sinó que és fruit d’una decisió unilateral de la consellera Català. Al Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Herrero, aquesta mesura va ser presa en contra de l’opinió unànime del Consell Escolar i de la majoria del Claustre. Per la seua banda, al CEIP Antonio Armelles, la situació encara va anar a més quan, fa uns anys, el Consell Escolar va decidir, en el marc de la seua autonomia pedagògica, implementar un únic model en valencià. No obstant, la Conselleria ho va rebutjar. Davant tots aquests atacs a l’ensenyament públic en valencià, des de la plataforma AMPAS per la Pública de Castelló, que reuneix les cinc escoles afectades, s'afirma que la supressió de les línies en valencià tindrà com a conseqüència que “hi haurà 50 mestres menys i 45 aules buides. 1.350 pupitres buits i 1.350 xiquetes i xiquets de Castelló que no podran triar una escola pública i en valencià”.

 

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’acord de la Conselleria d’Educació ha dictaminat que  conselleria d'Educació ha actuat de manera il·legal perquè vulnera "drets lingüístics de les famílies que trien estudiar en valencià"

 

A la demarcació de València, les escoles també es troben amb la incertesa de quantes línies més se suprimiran el curs vinent. Una de les AMPA que més s’ha mobilitzat durant els darrers anys ha estat la del CEIP Pare Català. Aquesta escola va patir la supressió de la línia en valencià per a l’alumnat de tres anys com a conseqüència d’un recurs contenciós administratiu presentat per una de les famílies, que demanava una línia en castellà. El 3 de juny passat, 40 famílies d’aquesta escola van interposar davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) un altre contenciós en què sol·licitaven l’anul·lació de l’acord de la Conselleria d’Educació. Finalment, el 6 de juny, aquesta instància judicial va dictaminar que s’havia actuat “de manera il·legal”, en prendre decisions que “vulneren els drets lingüístics de les famílies que trien estudiar en valencià”. Així doncs, en aquest cas s'ha mantingut aquesta línia d’ensenyament en valencià per als tres anys, però se n’obre una de nova en castellà, a la qual actualment només assisteixen dos alumnes.

Tanmateix, altres escoles de la província de València han patit sort distinta. Aquest és el cas del CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs, que ha perdut l’ensenyament en valencià per a alumnes de tres i quatre anys. Com a resposta, pares i mares s'han organitzat en una plataforma reivindicativa que duu el nom de “Tots som Cremona”. Al seu manifest, denuncien que són “víctimes d’una política educativa i econòmica injustes, que estan facilitant el tancament d’aules d’infantil i el consegüent tancament de col·legis”. Aquest centre és un dels que només disposa d’una línia en valencià, per la qual cosa podria clausurar-se. La mesura afecta més de 30 famílies que, en suprimir la línia d’infantil, han de portar les seves filles a diferents col·legis. El mateix dia que la Conselleria d’Educació anunciava la mesura que afectaria tot el País Valencià, Tots som Cremona va iniciar un tancament al centre que va durar 100 dies. Durant aquests més de tres mesos, van dur a terme activitats lúdiques i culturals, assemblees i xarrades per denunciar la supressió de l’única línia en valencià de la qual disposaven i, de passada, que l’ensenyament s’imparteix en barracons des de fa set anys, quan el Govern ha rebut fons europeus per construir el centre.

 

Les cinc escoles afectades per la retallada lingüística a Castelló s'apleguen per sopar un dijous de cada més. A la imatge, un d'aquests encontres al CEIP Herrero. / Jordi Basevi

 

A les comarques alacantines el panorama no és millor. La província consta de 55 escoles públiques, 15 de les quals tenen línies d’ensenyament en valencià. Aquesta mesura podria afectar tres escoles: el CEIP Joaquim Sorolla, el CEIP Mora Puchol i el CEIP Emili Varela. La primera de totes imparteix únicament línies en valencià, mentre que les altres dues tenen doble línia. No obstant això, no són les úniques que pateixen retallades: l’any 2013, la Conselleria també va decidir tancar la línia infantil en valencià de l’escola Virrey Poveda de Petrer. La supressió de les poques línies d’ensenyament en valencià que s’imparteixen a les comarques d’Alacant suposa una mancança greu en un territori on el valencià s’utilitza cada vegada menys.


El bilingüísme com a arma de desmantellament

“Fa molt de temps que el Govern valencià demostra despreocupació i desinterès per la nostra llengua pròpia”. Així de categòrica es mostra la plataforma AMPAS per la Pública de Castelló quan li preguntem sobre el tancament de les línies en valencià. La situació de l’escola pública al País Valencià és crítica. A totes les escoles denuncien que, ja des d’abans de l’aplicació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), el Govern valencià s’ha dedicat a fomentar l’escola privada i concertada en castellà —i en anglés— en detriment de la pública en valencià. “Els ingressos de l’escola pública es tornen a invertir de nou, mentre que els de la privada van a parar a butxaques d’empresaris; el que hi ha darrere d’aquest desmantellament de l’educació pública és un negoci”, afirma Laura Font, directora del CEIP Malva-rosa i coordinadora d’Escola Valenciana a la ciutat de València. Font afegeix que “l’ensenyament en valencià sempre ha estat vinculat a la innovació educativa; i ells volen una educació tradicional, educar a persones no crítiques”.

El motiu que al·lega el Govern valencià per tal de dur endavant aquesta mesura és que s’ha de garantir també l’oferta en castellà. Per a AMPAS per la Pública de Castelló, aquests arguments no són justificables: “Nosaltres pensem, i els experts ho confirmen, que l’ensenyament en valencià garanteix l’ensenyament en castellà. Ningú es pot creure que l’ensenyament en castellà està en perill, només cal anar als patis i placetes i sentir en quina llengua parla la majoria dels xiquets: en castellà”. Però no ha sigut només el Govern qui ha agreujat aquesta situació, sinó també la premsa, i denuncien que s’ha encarregat de reduir aquest atac a “una fictícia polèmica lingüística, quan no n’hi ha cap, i la gran majoria de les famílies volem educar els nostres fills i filles en valencià”.


En aquest sentit, apunta Laura Font, “semblava que, amb l’arribada de les eleccions, el govern paralitzaria aquesta mesura”. No obstant això, la Conselleria d’Educació té pensat suprimir 59 aules d’Infantil més, catorze de les quals són de línia en valencià, com publicava el passat dimarts 7 d’abril en el seu Catàleg d’unitats docents d’Educació Infantil, de 3 a 5 anys, per al curs vinent 2015-16.


Model lingüístic integrador

Malgrat tots aquests atacs a l’ensenyament públic en valencià, alumnes, professores i mares s’han unit per defensar-lo. Durant aquest any, s’han fundat nous col·lectius —com Joves pel valencià, amb la campanya “Pel futur del nostre poble, a l’escola en valencià: no al tancament de línies!”— i han participat en nombroses activitats lúdiques i culturals, sopars, trobades i manifestacions. Exemples d’aquesta unitat són les Trobades d’Escola en Valencià, que recorren els territoris del país, la Festa per la Pública, els sopars que organitzen les cinc escoles afectades de Castelló cada dijous a final de mes i totes les manifestacions que han recorregut els carrers de cada poble. Totes aquestes activitats serveixen per reivindicar que –com afirmen les persones i entitats consultades en aquest article– l’única escola “integradora amb les famílies nouvingudes i immigrants” és l’escola en valencià.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: