L’any 2012, la novel·lista ruandesa Scholastique Mukasonga va signar la novel·la Notre-Dame du Nil. Al llibre s’explica un episodi de la llarga cadena de confrontacions entre les ètnies hutu i tutsi a Ruanda, atiades pels poders colonials. La narració ens trasllada a l’any 1973. El país ja s’ha independitzat de l’imperi belga, però la tutela de la metròpoli i la cultura francòfona continua vigent. Per aquest motiu, les filles de les elits s’eduquen en instal·lacions com l’escola catòlica on s’emplaça aquest drama d’iniciació terrible a la vida adulta d’un grup de noies.
Veronica i Virginia són la reduïda quota tutsi en una escola fonamentalment adreçada a l’ètnia hutu, que ha pres el poder a la Ruanda postcolonial. Els drames adolescents (com ara, un embaràs no desitjat que deriva en un avortament que acabava amb la mort de la mare) es combinen amb les indagacions sobre la vida adulta, l’amor i l’atracció per personatges peculiars com un pintor occidental fascinat pels mites de l’antic poder tutsi. En paral·lel, però, l’escola es va enverinant d’un odi representat pel personatge de Gloriosa, la filla d’un mandatari, que inicia una campanya bel·licosa que remet al futur genocidi que tindria lloc l’any 1994. El veterà escriptor i cineasta afganès Atiq Rahimi s’acosta al material literari amb força respecte i equilibra una certa poetització de la vida juvenil amb la representació del desassossec, primer, de la persecució desfermada, després… i també de la crítica a uns discursos colonialistes perniciosos.
