El passat mes de setembre, el Congrés dels Diputats espanyol aprovava el Real Decret Llei 7/2018 “sobre l’accés universal al Sistema Nacional de Salut”. La norma substitueix les aprovades l’any 2012 pel Govern del Partit Popular, que han tingut conseqüències nefastes per a la població migrant. El canvi del sistema sanitari “ha significat la fi de la universalitat de l’atenció sanitària al territori, afectant, sobretot, a persones migrants en situació irregular”, denuncia la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya (PASUCat) i la campanya “Jo sí sanitat universal”, que avui dimarts 23 d’octubre presenten a Barcelona l’informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya. Segons una investigació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la mortalitat entre persones en situació irregular va augmentar una mitjana d’un 15% en els tres anys posteriors a la reforma sanitària (2012-2015).
L’informe ha permès a diferents col·lectius, plataformes, entitats i persones individuals documentar “casos que detecten als diferents centres sanitaris catalans”, ja que “no existeix cap registre oficial que documenti aquestes situacions”. En total, són 375 els casos registrats per l’informe que tot i classificar-les en cinc categories, adverteixen que “les dobles o fins i tot triples exclusions s’han comptabilitzat en una única categoria”.
Segons els col·lectius que han elaborat l’informe, “moltes persones no poden accedir al padró municipal o les administracions sol·liciten documentació innecessària tant per al tràmit de l’empadronament com per al de la TSI”
Les barreres administratives, també conegudes com a “buroexclusió” són responsables de 139 incidències. En el sistema català, per poder rebre atenció sanitària és indispensable comptar amb una Targeta Sanitària Individual (TSI), que està directament lligada a l’empadronament. Segons els col·lectius que han elaborat l’informe, “moltes persones no poden accedir al padró municipal o les administracions sol·liciten documentació innecessària tant per al tràmit de l’empadronament com per al de la TSI”. També denuncien que en moltes ocasions, el personal de molts centres públics “desconeix la normativa vigent, principalment per omissió d’informació per part dels seus comandaments directes i de les autoritats responsables”, el que provoca “nombroses incidències degudes a informacions errònies o tràmits administratius equivocats, facturacions d’atenció no urgent i fins i tot denegació de programació de visites sanitàries a persones que gaudirien del dret però el desconeixen”.
La reforma sanitària del 2012 contemplava tres excepcions a l’exclusió sanitària: l’atenció a dones embarassades, als menors d’edat i en casos d’urgències. Tot i això, l’informe ha registrat vint casos relacionats amb embarassos, 91 amb infants i 79 d’urgències. L’última categoria fa referència al desconeixement del dret, que va afectar 46 persones. Per a la PASUCat i Jo Sí Salut Universal, aquestes incidències són especialment greus pel que fa a les dones i els menors.
Dones embarassades i menors, especialment vulnerables
Dels vint casos registrats que afecten dones embarassades, sis no van ser ateses d’urgència, se’ls va amenaçar amb cobrament o se’ls va facturar indegudament l’atenció. En catorze casos “no es van seguir degudament els controls a la dona embarassada”, “es va denegar la programació de visites” o “es van denegar targetes específiques d’embarassada”. A dues dones, a més, “se’ls van oferir informacions confuses o falses pel que fa al dret d’accés a la sanitat de les dones embarassades”. Pel que fa a l’exclusió relacionada amb les dones, l’informe ha reportat un cas de facturació indeguda d’atenció urgent a una dona víctima de violència de gènere.
Dels vint casos registrats que afecten dones embarassades, sis no van ser ateses d’urgència, se’ls va amenaçar amb cobrament o se’ls va facturar indegudament l’atenció
Des de la PASUCat i Jo Sí Salut han documentat 91 casos de menors d’edat que han sofert vulneracions en el seu dret d’accés a la sanitat, tractant-se en dos casos precisament de menors embarassades. També han documentat 21 casos de nounats als quals “s’ha negat l’atenció programada, l’atenció urgent, el tràmit de la targeta sanitària excepcional o l’administració de les vacunes obligatòries”. En 24 casos es van denegar visites urgents, es van facturar indegudament aquestes visites o es van produir amenaces d’avisar la policia o d’expulsió del país, segons l’informe.
Problemes per a les persones de la UE
L’exclusió sanitària que va impulsar la reforma del 2012 també va afectar ciutadans de la Unió Europea (UE), ja que va obligar les persones dels països membres a disposar de la Targeta Sanitària Europea per poder rebre atenció mèdica.
Per tramitar la targeta, cal acudir als òrgans representants del país d’origen on s’ha d’obtenir “la documentació necessària que especifiqui que no es té dret a la cobertura al seu país d’origen”. Però moltes de les persones que necessiten els serveis troben «enormes dificultats per gestionar aquesta documentació”. Citen com a exemple els casos dels consolats d’Itàlia i Romania. Segons les dades de l’informe, “s’han registrat 70 persones de la UE que han estat excloses”, de les quals 24 eren menors; deu, dones embarassades i nou situacions d’urgència”.
Oposició a la reforma del 2012
Les restriccions d’accés al sistema sanitari impulsades pel Govern espanyol del Partit Popular han estat combatudes des que es van aprovar per moviments socials, col·lectius de defensa de la sanitat pública i algunes comunitats autònomes, que van impulsar lleis pròpies per evitar haver d’aplicar l’exclusió sanitària. La majoria d’aquestes normes, com el Decret Llei 3/2015 del Consell Valencià o la Llei catalana 9/2017, van ser recorregudes pel Govern de Mariano Rajoy davant el Tribunal Constitucional (TC), que les va declarar nul·les. Amb l’arribada del PSOE, el recurs davant el TC es va retirar, motiu pel qual les lleis de les diferents administracions tornen a tenir validesa.
Les restriccions d’accés al sistema sanitari impulsades pel Govern espanyol del Partit Popular han estat combatudes des que es van aprovar per moviments socials, col·lectius de defensa de la sanitat pública i algunes comunitats autònomes, que van impulsar lleis pròpies per evitar haver d’aplicar l’exclusió sanitària
Als Països Catalans, a més de la PASUCat i la campanya Jo Sí Sanitat Universal, hi ha nombrosos col·lectius que han treballat per la derogació de la reforma sanitària i han denunciat les conseqüències que té per a la població migrant. L’Observatori del Dret Universal a la Salut (ODUSalut) aglutina al voltant de 90 organitzacions del País Valencià, des de col·lectius de persones migrades fins a professionals del món sanitari, i han monitorat els efectes de la reforma des del 2012. En el seu últim informe, publicat el setembre del 2018, l’ODUSalut recollia 173 incidències, ocorregudes el 2017 i el primer semestre del 2018. Com a conclusió, expressen que “mentre segueixin recollint-se incidències, continua sent imprescindible, per part de les entitats, una vigilància i denúncia d’aquestes” i que no s’ha de “pressuposar una plena inclusió en l’exercici del dret a la salut de totes les persones mentre no desapareguin els casos de desatenció sanitària”.
Tant la PASUCat com l’ODUSalut formen part de la Xarxa de Denúncia i Resistència al RD 16/2012 (REDER), que des del 2014 documenta els casos d’exclusió. En total, s’han documentat més de 3.784 casos en l’àmbit estatal, tot i que les organitzacions que hi treballen saben que es tracta només d’una mostra de la situació general.
El nou Real-Decret
Tot i que la majoria d’entitats que treballen per una sanitat universal han valorat positivament l’aprovació del Real Decret 7/2018, que substitueix la reforma sanitària del 2012, també critiquen que no retorna a la situació prèvia al 2012.
Per la PASUCat, encara que el nou RDL suposa “un avenç”, “no respon a la universalització per la qual estem lluitant i deixa al desenvolupament reglamentari massa conceptes jurídics indeterminats
Per la PASUCat, encara que el nou RDL suposa “un avenç”, “no respon a la universalització per la qual estem lluitant i deixa al desenvolupament reglamentari massa conceptes jurídics indeterminats, que haurien de ser clars per no caure en restriccions i interpretacions”. Així, consideren que “encara queda un camí important per recórrer fins a posar la fi definitiva a l’exclusió sanitària”.
La plataforma critica la Llei catalana 9/2017, ja que “segueix deixant en situació d’exclusió les persones residents que, per diferents motius, no consten en el padró municipal”. Per solucionar-ho, reclamen la concreció del reglament de la Llei, que hauria de servir per “solucionar els problemes d’exclusió provocats per les carències del RDL 7/2018 estatal així com de la mateixa llei catalana 9/2017”.
En la mateixa línia s’expressa la plataforma valenciana ODUSalut, que valora positivament l’aprovació del RDL aquest setembre, però assenyala els deures que hauria de fer la Conselleria per evitar l’exclusió sanitària: “És necessari que la Conselleria reforci els procediments i formació dins de l’administració pública, amb especial atenció en els serveis d’admissió dels centres de salut com a les àrees de treball social, per consensuar criteris únics i eficaços a l’hora de garantir l’accés a l’atenció sanitària de totes les persones”.
