Drets

Un miler i mig de famílies catalanes fan boicot a les proves de tercer i sisè de primària

La XEI (Xarxa d'Escoles Insubmises) xifra en 1.457 els pares i mares que han decidit fer objecció de consciència a la llei Wert i no dur els infants a l'escola
Acció contra les proves de tercer de Primària el passat mes d'abril a la plaça major de l'Hospitalet de Llobregat, en les quals van participar les escoles que havien fet una crida a la insubmissió en la ciutat
Sergi Rugrand
10/05/2016


1.054 famílies d'infants de tercer de primària i 383 de sisè han fet boicot a unes proves estandaritzades que consideren una eïna per mercantilitzar l'educació pública (les xifres són provisionals, ja que les entitats promotores encara no han pogut recollir totes les dades). És la resposta a la crida a la desobeidència que el passat 18 d'abril van fer la Xarxa d'Escoles Insubmises, la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), representants dels sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, l'ILP per l'Educació Pública, l'Assemblea Groga, En Comú Podem, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot, a objectar contra les proves de final de cicle prevista, a la qual s'ha adherit bona part de la comunitat educativa.

Els exàmens són unes proves previstes per la LOMQE (la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, popularment anomenada llei Wert), amb la qual el Govern central pretenia donar resposta al baix nivell educatiu i al fracàs i abandonament escolar a l'Estat. Va ser aprovada el desembre del 2013 únicament amb els vots del Partit Popular. Les proves de tercer i sisè s'emmarquen doncs dins un model educatiu titllat de "conservador" per les seves opositories, i estan destinades a avaluar les competències bàsiques dels infants. Els exàmens de tercer es van fer del 18 al 29 d'abril –cada centre podia escollir quan les feia i com es repartien els exàmens– i els de sisè els dies 4 i 5 de maig.

En les proves de tercer es valoren vint ítems diferents en llengües i matemàtiques. De cada ítem pot haver-hi més d'una pregunta i els exàmens combinen el tipus test amb altres indicadors, tot puntuat amb 0 (no assolit) o 1 (assolit). La valoració de la prova és doble: vertical (què ha assolit cada alumne) i horitzontal (com s'ha assolit cada ítem a tota la classe). L'alumnat de sisè s'examina de les mateixes matèries.

Belén Tascón, membre del grup promotor de la XEI, enten que les proves son "són una fotografia en un moment donat, no avaluen ni la meitat de competències dels infants"

Els resultats d'aquests exàmens són a priori informatius i orientatius, i serveixen a mestres i famílies per saber quin és el nivell dels infants. Així doncs les proves ni són una revàlida ni tenen cap conseqüència curricular: no assolir el mínim i treure mala nota no afecta els nens i nenes. La LOE (Llei Orgànica d'Educació), prèvia a la LOMQE, no obligava als centres a realitzar aquestes proves i tampoc permetia fer-ne públics els resultats - més enllà d'informes interns per a les escoles. Ara els resultats es poden publicar però la Generalitat assegura que no s'utilitzaran per classificar els centres.

La XEI, que actualment compta amb 56 centres, va néixer de la comissió antiretallades de l'escola Patronat Domenech del la vila de Gràcia a Barcelona, creada el 2012 en un moment de davallada de recursos i augment de les ràtios, i des de llavors lluita per garantir una educació de qualitat per a les seves filles. El 2014 es posava en marxa com a xarxa i el passat 18 d'abril va fer una crida a la desobediència a les proves de tercer i sisè, que la xarxa veu com una eïna per mercantilitzar una educació basada a classificar centres segons uns resultats que, com els descriu Belén Tascón, membre del grup promotor de la XEI, "són una fotografia en un moment donat, no avaluen ni la meitat de competències dels infants".

Aspectes no quantificables de l'ensenyament –com l'evolució de l'alumne, la motivació per l'aprenentatge, la participació o la iniciativa– no queden reflectits en els informes derivats de les proves, que tampoc avaluen competències artístiques / Sergi Rugrand


I és que els aspectes no quantificables de l'ensenyament –com l'evolució de l'alumne, la motivació per l'aprenentatge, la participació o la iniciativa– no queden reflectits en aquests informes, que tampoc avaluen competències artístiques i en alguns casos provoquen que passin a un segon pla. A l'escola de Picamoixons, a l'Alt Camp, els alumnes de sisè van deixar de fer algunes classes de dansa per preparar les proves.


"Ensinistren" per tenir bons resultats

La durada de la preparació depèn de cada centre i la idea és que els alumnes s'acostumin al tipus d'examen, fet a tenir en compte sobretot en aquelles escoles que funcionen per projectes i no estan acostumades a fer proves d'aquest tipus. Segons Tascón, "els centres ensinistren els nens i nenes" perquè després es treguin bons resultats. Alguns centres no van avisar les famílies de quan es realitzarien exactament les proves definitives, fent-les passar com un examen de preparació més. D'aquesta manera es deixava de banda l'oportunitat de desobeir: és una de les traves amb què les famílies han topat a l'hora de fer objecció de consciència a les proves i no portar els fills i filles a l'escola, segons la XEI. Des de la xarxa asseguren que han rebut pressions del Departament d'Ensenyament, mitjançant inspeccions, i membres de la mateixa xarxa han hagut de mitjançar entre les inspectores i les famílies objectores.

Però, què passa amb els infants que no han fet les proves? De fet, no tots els nens i nenes estan obligats a fer-les: els infants amb necessitats educatives especials i els nouvinguts queden exempts. Fet curiós, declara Tascón, tenint en compte que els resultats són només per avaular el nivell dels alumnes i informar mestres i famílies.

En el cas de no haver fet els exàmens els mestres redacten un informe on valoren quines competències ha assolit cada infant basant-se en l'observació

En el cas de no haver fet els exàmens i, per tant, no haver pogut avaluar les competències d'algunes alumnes, els mestres redacten un informe on valoren quines competències ha assolit cada infant basant-se en l'observació. Tascón assegura que prefereix això No queda clar què es farà per ajudar els alumnes que no assoleixin les competències bàsiques (quin suport rebran, de part de qui, en quines hores...) ni la partida pressupostària que s'hi dedicarà.


Falta de visibilitat a TV3

D'altra banda, des de la XEI també s'ha denunciat la poca veu que els mitjans de comunicació públics els han donat i la parcialitat amb què alguns han informat del moviment de desobediència de les famílies objectores. Ahir es va fer pública la denuncia a TV3 davant el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), en la qual la XEI qualifica el tractament informatiu de les proves de tendenciós. Belén Tascón critica que es presentés el boicot com a moviment aïllat i lamenta que les qüestions que posen en perill l'educació pública no es tractin prou: "tothom diu que és molt important, però malauradament l'educació no és un tema que ompli portades".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: