Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un projecte d'oficines per 3.000 treballadores a les Tres Xemeneies amenaça amb més gentrificació el Paral·lel de Barcelona

L’edifici construït on estava situada La Canadenca podria passar de ser conegut com l’escenari de la victòria de les vuit hores a representar una amenaça per al teixit veïnal del Poble-sec, Raval i Sant Antoni

 

Marta Pérez | @MartaPFargas
Fotografies de Victor Serri | @_ittos_

Després de 100 anys d’haver protagonitzat un dels episodis més coneguts de la lluita obrera a Barcelona, l’edifici de les Tres Xemeneies -on es trobava la seu de La Canadenca- torna a ser notícia. Aquest cop perquè un gran grup inversor pretén convertir els seus més de 30.000 metres quadrats en oficines de grans marques internacionals.

La que va ser la seu de FECSA, inaugurada el 1993, va tancar les seves portes l’any 2012 i l’espai va romandre buit fins avui dia. Durant aquests set anys, els dos edificis han anat passant de mans entre diversos grups inversors. L’última operació de compravenda va ser el 2017, quan Conren Tramway, empresa hispanoalemanya que actua com a gestora de fons immobiliaris internacionals, va comprar l’immoble per 20 milions d’euros.

Fins ara cap de les empreses que han tingut a les seves mans la propietat ha fet cap pas per a la seva utilització a causa de la limitació de la qualificació dels espais com a “sistema de serveis tècnics”. Amb Conren Tramway, però, ha estat diferent. L’empresa ha començat a fer obres d’enderrocament interior i planeja, segons expliquen al seu web, crear oficines per a més de 3.000 treballadores. La seva ubicació propera al centre de la ciutat i al port de Barcelona fa pensar en empreses com Amazon, Google o Facebook com a possibles aterratges.

L’empresa Conren Tramway ha començat a fer obres d’enderrocament interior i planeja, segons expliquen al seu web, crear oficines per a més de 3.000 treballadores

“Amb la qualificació actual no podrien fer el projecte que estan presentant, tot fa pensar que estan treballant amb una política de fets consumats. Una vegada acabin les obres, pressionaran al govern de torn perquè requalifiqui el sòl per a poder fer-hi oficines”, comenta Clàudia Conde, membre de la plataforma Les 3 xemeneies per al barri. La plataforma la conformen diverses entitats dels barris de Poble-sec, Sant Antoni i Raval, els barris que es veurien més afectats si aquest projecte tira endavant. Les seves reflexions i demandes són clares: “un projecte d’aquestes característiques podria ser l’estocada final a uns barris populars, i per això cal recuperar l’ús públic de les Tres Xemeneies”.

Des del districte, Carolina López, consellera del barri de Poble-sec, assegura que des de l’Ajuntament de cap manera entendran aquesta reforma que estan fent com un intercanvi per tal de fer una requalificació. “Aquestes persones han fet un anunci a la seva web d’un possible projecte, però les limitacions i la complexitat que representa la qualificació dels edificis encara segueix sent la mateixa”, afegeix.


Un passat de requalificacions irregulars

A principis dels anys 80, l’edifici que havia presenciat la vaga de La Canadenca de l’any 1919, va ser enderrocat després d’anys en desús amb l’objectiu de convertir tota l’àrea en zona verda. Així ho afirmava la qualificació 17-6, que, protegint les emblemàtiques Tres Xemeneies, prometia una requalificació de zona urbana a zona verda. El 1988, però, un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa FECSA que consistia en la requalificació dels terrenys com a “sistemes de serveis tècnic” va permetre ubicar-hi les oficines de la companyia elèctrica. Segons la investigació duta a terme per les activistes de la plataforma Les 3 xemeneies per al barri, aquest acord es va fer sota un procés irregular en el qual FECSA oferia a canvi l’opció de compra de la seva antiga seu a la plaça de Catalunya a una empresa de l’Ajuntament, Iniciatives S.A., on anys més tard s’ubicaria El Triangle.

Segons un advocat consultat per la plataforma, el pas de requalificació de sistemes de servei tècnic a oficines requeriria un canvi en el Pla General Metropolità, i per tant, no només l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, sinó també el vistiplau de la Generalitat

Actualment, aquesta qualificació dificultaria qualsevol intent de creació d’oficines en aquests edificis. Així i tot, l’inici d’obres de l’empresa propietària i el seu pla publicitat al web fan pensar en la voluntat d’exigir o negociar una requalificació. Segons un advocat consultat per la plataforma, el pas de requalificació de sistemes de servei tècnic a oficines requeriria un canvi en el Pla General Metropolità, i per tant, no només l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, sinó també el vistiplau de la Generalitat. En canvi, la transformació a “equipaments” seria molt més justificable, ja que la mateixa qualificació de “sistema de serveis tècnics” fa referència a una vocació pública. Segons el districte, però, fer aquesta requalificació requeriria una permuta- dotar un altre espai de característiques similars al barri amb la mateixa qualificació- i “això és el que ha limitat a l’administració tots aquests anys”, afegeix Carolina López.


Els estralls de la gentrificació al barri

Al barri del Poble-sec, com en el conjunt de la ciutat de Barcelona, el preu dels lloguers ha augmentat substancialment. En concret, en aquest barri, entre el tercer trimestre del 2014 i el tercer trimestre del 2017 ho ha fet un 30,8%. Aquesta pujada de preus ha comportat l’expulsió, sovint invisible, del veïnat cap a altres barris o fora de la ciutat. Concretament, entre 2017 i 2018 la població del Poble-sec s’ha reduït, segons dades del departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona, en 600 persones, un 1,4%.

Segons les membres de la plataforma, un projecte d’aquestes dimensions, que preveu l’aterrada al barri de grans empreses internacionals i de treballadores amb alt poder adquisitiu, podria comportar una transformació del teixit comercial i veïnal del Poble-sec més profund encara del que ja s’ha viscut als barris del centre de Barcelona durant els últims anys.

“Per nosaltres la problemàtica també és que aquest espai es mantingui tancat, volem que recuperi la vida que tenia aquesta plaça”, comenta Carolina López | Victor Serri

 

Al procés gentrificador se li suma la manca d’equipaments i espais associatius al barri. El gener de 2018 l’Ajuntament proposava una solució que implicava construir un gran equipament a la falda de la muntanya de Montjuïc. La proposta, però, va ser rebuda amb crítiques i malestar per la major part del veïnat organitzat. “Hi ha espais enormes en desús al barri de Poble-sec. El Palau dels Esports i les Tres Xemeneies en són un exemple. Amb la conversió d’aquest últim en equipaments podríem resoldre la manca d’un local per la Colla Castellera, la residència per gent gran, el Casal de Joves i evidentment, la necessitat d’habitatge assequible per al veïnat”, afegeix Clàudia Conde.

Des del districte asseguren que han encarregat un informe als seus serveis jurídics per tal de valorar totes les possibilitats, i en cas que resultés molt difícil una requalificació per fer-hi equipaments, caldria buscar altres maneres per desencallar la situació. “Per nosaltres la problemàtica també és que aquest espai es mantingui tancat, volem que recuperi la vida que tenia aquesta plaça”, comenta Carolina López. Haurem de veure si “per desencallar la situació” caldrà fer concessions al sector privat, o realment es troben maneres de recuperar les Tres Xemeneies per als barris.