Darrerament, ens hem habituat al fet de rebre una alerta als mòbils quan hi ha la previsió d’un fenomen meteorològic extrem o poc habitual, com és el cas d’aiguats, ventades o nevades. Aquestes alertes de Protecció Civil, de les quals ningú dubta la bona fe, poden acabar convertint-se en un factor negatiu a l’hora de mitigar el risc que comporten els fenòmens dels quals avisa.
Per començar, quan pensem en l’ES-Alert, a tots ens ve al cap la imatge de la riuada de València de finals d’octubre del 2024, quan els mòbils van sonar massa tard i moltes persones van morir ofegades en un episodi que estava ben pronosticat pels meteoròlegs. En aquell cas, una alerta els mòbils quan el cabal dels torrents començava a créixer de forma sostinguda hauria estat suficient per fer que molta gent no es mogués de casa i, per tant, hauria evitat moltes víctimes mortals que eren al carrer, del tot alienes a l’onada d’aigua que arribava als seus pobles. L’ús posterior d’aquest sistema d’alertes, però, va ser ben diferent, i en bona part està motivat per la por de repetir una tragèdia d’aquesta magnitud i, especialment, pel temor dels governants que sembli que no gestionen o atenen situacions d’emergència. En definitiva, la por de semblar que són Carlos Mazón.
Aquestes alertes de Protecció Civil, de les quals ningú dubta la bona fe, poden acabar convertint-se en un factor negatiu a l’hora de mitigar el risc que comporten els fenòmens dels quals avisa
Si ens centrem a casa nostra, veiem com darrerament el sistema es fa servir de dues maneres: la primera, per informar sobre avisos de perill meteorològic futurs, normalment l’endemà, sense saber si finalment es produiran ni si, si es produeixen, ocasionaran danys materials o posaran vides humanes en perill. És a dir, s’envia una alerta quan l’organisme meteorològic competent pronostica que l’endemà hi haurà una situació de perill, i s’actua conforme a aquest perill: suspensió de classes, talls del servei ferroviari, ajornament d’intervencions quirúrgiques… La segona, que seria la correcta, és per advertir de situacions que ja tenen lloc i de les quals ja tenim la certesa del com i on passaran, com quan, per exemple, es van enviar alertes per a evacuar poblacions situades prop d’incendis forestals l’estiu del 2025.
L’objectiu de l’ES-Alert hauria de ser el d’aquest segon cas: poder demanar a la població que prengui mesures o actuï d’una forma concreta i ràpida en una situació d’emergència, és a dir, quan ja hi ha constància del desbordament d’un riu, d’un accident, o de la necessitat d’evacuar o confinar un grup de gent per una causa concreta, sigui la que sigui. En aquests casos, un simple missatge als mòbils és important per arribar al màxim nombre de gent en el menor temps possible.
En canvi, veiem com es fa servir per enviar prediccions meteorològiques, desvirtuant-ne el motiu original, fent generalitzacions i, en definitiva, aconseguint que la gent no es prengui seriosament el contingut del missatge. Aquest va ser el cas de l’alerta per vent enviada a tots els mòbils catalans el mes de gener, quan fins i tot es van suspendre operacions en hospitals de l’Empordà en una situació que clarament només implicava vent a nivells poc habituals al voltant de Barcelona.
Casos com aquest fan que la ciutadania pugui començar a ignorar les alertes o a relativitzar la seva eficàcia. Al final, com amb la faula del pastor mentider, quan de debò vingui el llop ningú en farà cas, i potser ho pagarem car tots plegats.
